HI HA 3.618 REPRESALITATS PEL ESPANYA PEL PROCÉS CATALÀ

“Panyella: “Els ‘bons funcionaris’ espanyols actuen d’ofici contra l’independentisme””
El periodista Jordi Panyella xifra en 3.618 el nombre de represaliats i recull testimonis en el seu llibre ‘Causa general’.

(MAYTE PIULACHS )
El periodista d’El Punt Avui Jordi Panyella (Barcelona, 1966) presenta el seu nou llibre Causa General. La repressió de l’Estat espanyol contra el moviment per la independència de Catalunya (2009-2021) (Angle Editorial), que és una crònica exhaustiva de la repressió judicial, administrativa i econòmica que ha viscut i viu el nostre país. En un laboriós treball d’investigació, ha contabilitzat 2.562 represaliats polítics i de ciutadans anònims, que sumats a les 1.066 persones que van rebre cops de porra l’1-O, eleven a 3.618 les persones represaliades des del 2014 fins a l’actualitat. És una crònica actual i coral de la nostra història contemporània, on Panyella ha parlat amb més d’un centenar de testimonis de causes vives, que evolucionen constantment amb judicis i sentències (i amb la dificultat afegida que les bases de dades judicials són gairebé inexistents). És un llibre de capçalera, que recull testimonis de por i coratge. El llibre Causa General es pot trobar a partir d’avui, 19 de gener, a les llibreries, i la presentació s’ha programat per divendres, 21 de gener, a les 7 de la tarda a la llibreria Ona, de Pau Clarris. L’advocat Josep Cruanyes i Núria Cadenes acompanyaran l’autor en la presentació.

El llibre Causa general és gairebé un diccionari de les persones represaliades a Catalunya. Quin era el seu objectiu?

És la biblia de la repressió, més que un diccionari. Sempre he tingut clar que era un llibre necessari. M’he imaginat aquest llibre a les estanteries d’una casa d’aquí a uns anys per saber què va passar a Catalunya. Era necessari recollir en un llibre tota la repressió viscuda a Catalunya, sobretot des del 2017, tot i que m’hi remunto a uns anys abans perquè hi ha uns antecedents molt clars. Perquè la independència de Catalunya no és de fa dos dies ni tampoc la repressió.

Una dels fets de més valor del llibre és que posa noms i cognoms a represaliats per l’Estat espanyol.

La meva idea era identificar tants represaliats com fos possible, no per assenyalar-los i posar-los a la picota sinó per visibilitzar-los. Una de les coses que m’han omplert més en fer el llibre és que a la gent que localitzava i trucava tothom em donava les gràcies pel llibre, per donar-los veu i visualitzar-los.

El recompte de represaliats, a més, és seu.

Sí. És un recompte independent, del que ha fet Òmnium o el que té Alerta Solidària. El meu recompte ha arribat a 2.562 persones, més els 1.066 afectats per les càrregues de l’1-O. En total són 3.618. Considero que represaliada és tota persona des del moment que l’Estat insinua que va cap a tu. Un cop de porra l’ 1 d’octubre és una represàlia perquè l’Estat fa ús del primer element de coacció que té, que és la policia pegant. També ho són tots els alcaldes a qui se’ls va dir que se’ls investigaria, tot i que al final no es va anar contra els 712, però ja és repressió perquè vol generar-te por i desmobilitzar-te. També hi poso alguna persona que ha estat inclosa en algun atestat policial i es diu que se l’hauria d’investigar. Des del 2017 que recullo la informació.

Un cop de porra l’1-O ja és represàlia. L’Estat fa ús del primer element de coacció que té, que és la policia pegant

En el llibre detalla el cas dels 31 jutges de Catalunya que van signar el manifest, el febrer 2014, que deien que en l’ordenament jurídic espanyol hi té cabuda la celebració d’un referèndum per la autodeterminació, i a qui se’ls obra un expedient informatiu, a més de difondre’s la seva foto en un diari espanyol. Els considera represaliats a ells?

Sí. Els 31 jutges són els primers represaliats del meu recompte! L’Estat no volia cap discordança a la judicatura, com explica la magistrada Matilde Aragó.

El fiscal Superior de Catalunya, Martin Rodríguez Sol, de qui explica que un any abans del manifest dels jutges el van fer dimitir per només haver dit que una consulta independentista era “legítima”, tot i que l’ordenament judicial espanyol no ho permetia. Ell també és un represaliat?

No. Vaig estar-ho debatent però no el vaig incloure al final. És evident que ell no és independentista i que només va fer un comentari en una entrevista i per això se’l carreguen. Cal dir que entre els 31 jutges també n’hi ha que no són independentistes, i contra d’ells hi ha un ànim repressiu. I en el cas del fiscal és un exemple clar de la intolerància suprema amb que ha actuat l’Estat espanyol, que ni als seus els ha permès fer un exercici intel·lectual en veu alta.

Amb quantes persones ha parlat?

Més d’un centenar. I alhora estic orgullós d’haver parlat i haver recollit el testimoni de cinc presidents de la Generalitat: Jordi Pujol, Artur Mas, Carles Puigdemont i Pere Aragonès. Tots ells víctimes de la repressió.

També considera represaliat l’expresident Jordi Pujol?

Sí. Potser alguna persona se sorprendrà que hagi inclòs Jordi Pujol víctima de la repressió, i és pot discutir. Ara, el que tinc molt clar és que si el moviment independentista ha sigut tan potent és perquè ha sigut molt transversal i ha hagut persones de tots els àmbits i tendències.

El moviment independentista ha sigut tant potent perquè ha sigut molt transversal i ha hagut persones de totes les tendències

En el llibre explica que la Causa General contra Catalunya no és d’un govern ni d’un partit en concret sinó de l’Estat espanyol, que el formen part de la judicatura, funcionaris… Però hi ha un pla concertat contra l’independentisme català?

Crec que sí que hi ha un pla concertat però que és indemostrable i a la vegada no fa falta perquè l’establisment de l’Estat sap perfectament quan ha d’actuar i quan entra en un afer va a fons. Això ho hem vist quan algun cas es judicialitza, els jutges van fins al final. En el cas de la repressió, jutges, fiscals, policies i organismes de l’administració que tenen certa coacció ningú els havia de dir que havien d’actuar a mort contra tot el que fos independentisme. I, a banda, va haver la crida de Felip VI, el 3 d’octubre, a no tolerar cap mena d’indisciplina ni moviment independentista, i això va engegar tota la maquinària. Als bons funcionaris espanyols no els fa falta que els hi diguin que han d’anar contra independentistes, això ja ho porten incorporat. Els bons funcionaris espanyols actuen d’ofici contra l’independentisme.

Un d’aquests funcionaris es el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena amb els seus atestats?

Per descomptat, sí. Vaig anar a una sessió del judici al Tribunal Suprem, a Madrid, per veure’l declarar perquè era la pedra angular de tota l’acusació. Crec que no em vaig equivocar, i en aquella sessió es va veure la mena de personatge que és i què ha suposat tota la repressió de l’Estat representada en aquest personatge. Ell és un Guàrdia Civil i et dirà que va complir la llei, però com els bons funcionaris espanyols no cal que se’ls hi digui com han d’actuar i sobretot contra qui han d’actuar.

En el llibre explica una trobada de Baena amb el jutge Llarena, al Tribunal Suprem…

Sí, en el llibre ho explico. Em vaig quedar de pedra en veure’ls junts perquè era el mateix dia que Baena anava declarar com a principal testimoni de l’acusació, i que no fossin capaços de mantenir les formes en el moment que es van trobar, i l’alegria d’haver-se trobat. És la mostra de la unitat d’acció espanyola.

La trobada de Baena i el jutge Llarena al Suprem em va deixar de pedra

Hi ha també casos excepcionals, com el magistrat Ramon Sáez Valcárcel, ponent de l’absolució de Trapero i de càrrecs del Departament d’Interior, o dels magistrat Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer del Tribunal Constitucional, que en vots particulars diuen que les condemnes als presos polítics van ser desproporcionades.

Sí, per sort hi ha alguns ressorts que la justícia encara funciona. Però com diu molt bé l’advocat Jordi Busquets, el resultats els hi és igual. Els és igual que Trapero sortís ben absolt o que Adrià Carrasco ni va ser interrogat i es va arxivar la seva causa per terrorisme. El seu objectiu amb l’embranzida de les accions policials i judicials és desmobilitzar i generar por, i això ja ho han aconseguit. Si d’aquí a uns anys, Europa es pronuncia a favor dels polítics catalans, a Espanya tant li fa, l’objectiu ja el tenen complert: desmobilitzar el moviment independentista català. Ara, celebrem que hi ha jutges com el de l’Audiència Nacional que va redactar una bona sentència.

Explica que hi ha testimonis que han passat molta por, i alguns no volen que posi el seu nom. Hi ha molta gent que li ho ha transmès?

Aquest és un llibre sobre la por. És el que ha transmès la repressió. M’he trobat amb molta gent que m’ha dit que no vol que surti el seu nom al llibre. I una cosa meritòria del llibre és que per primer cop els docents de Sant Andreu de la Barca parlen, tot i que no volen que el seu nom surti, malgrat que el seu nom apareix si es fa una cerca a Google ja que les va publicar un mitjà espanyol, també m’ho van dir uns processats a Madrid del 2017. I quan vaig fer una crida a persones que van participar en els talls de la Jonquera, alguns es van posar en contacte amb mi, però la gent té por que el seu nom surti i que la represàlia sigui continuada.

Aquest és un llibre sobre la por. M’he trobat amb gent que no vol que surti el seu nom al llibre i que la represàlia continuï

El cas dels professors de l’institut El Palau a Sant Andreu d ela Barca és dels més colpidors i fins i tot van haver de demanar el trasllat de centre.

Sí. En aquest manifest els docents de Sant Andreu de la Barca diuen coses molt interessants sobre el seu patiment i també que des de la direcció d’Educació, amb el 155, els van dir que no diguessin res. Van ser molt maltractats. I en alguns casos tenen encara l’arxivament provisional del seu procediment, i ells volen el definitiu.

L’exdirector general del Diplocat Albert Royo li diu que “la por s’ha fet un lloc a la política catalana”

Sí. Hi ha molta gent que parla de la por. De les declaracions que he posat, el 90% me les van fer per al llibre, però he afegit algunes. És el cas del conseller Jaume Giró que va declarar que no pot ser que a la política catalana s’hagi instal·lat la por i que les seves filles, li diguin: `papa, papa vigila’. En molts àmbits, la repressió ha triomfat amb la por i el ‘vigila que feu’.

La por és ben legítima. Però, els polítics catalans s’han paralitzat?

En el sentit de com anava encaminada la política catalana el 2017 i ara, sí. Estem en una situació d’autonomia. S’ha tornat a discutir sobre l’ampliació de l’aeroport i de debats absolutament anteriors a tot el procés independentista. Ha tocat, ha tocat a la dinàmica del país.

També fa una llista d’instigadors, on hi posa el PSOE i el primer de la llista és Ciutadans.

Ciutadans no fa política, fa tribunals. Per sort, algunes de les seves denúncies queden desestimades, com el cas escandalós de Carrizosa que denunciava Bentanachs d’amençar-lo de mort que es va arxivar. És aquest escarafalls permanent de Ciutadans que ha portat la justícia a la màxima expressió.

Ciutadans no fa política, sinó tribunals. Ho denuncia tot i per sort algunes denúncies s’arxiven

No revelarem tots els casos, però és greu el cas de l’Adrià i l’Aina, que considera els primers condemnats, i que no van tenir una bona defensa.

Sí. És al·lucinant el seu cas. Va ser una detenció il·legal i la policia i els advocats els van vendre.

Explica casos de bombers, mestres, ciutadans anònims i també que la directora de la presó de Lledoners va ser investigada pel Suprem per haver donat un permís d’unes hores al conseller Josep Rull, el 2020, perquè el seu fill era a l’hospital per una caiguda.

Sí. A més, a nivell penitenciari també va haver-hi una repressió preventiva quan van avisar als professionals de les juntes de tractament que vigilessin les seves resolucions d’aprovar permisos per als presos presos polítics. El Suprem va fer una repressió preventiva i va funcionar ja que al final no van aprovar que els polítics poguessin anar a casa seva davant la gravetat de la pandèmia de la covid-19, com es va fer amb altres reclusos.

Hi ha algun cas que li hagi frapat més?

Hi ha el cas d’un nano que no és independentista, que es diu Miguel, que va estar en una manifestació a la Diagonal, la seva foto feta per Jordi Borràs surt a les xarxes socials, ell diu que és ell i els Mossos el van a buscar a casa seva, van detenir-lo només per això. És molt dur. Hi ha molts nanos que han viscut casos així, d’històries frapants, que han sigut tractats com a delinqüents només per haver-se anat a manifestar. O els joves de Girona.

Aquesta repressió genera por o més dissidents i adeptes a la independència de Catalunya?

Genera les dues coses: desmobilització i també la fermesa de molta gent que diu: “Hem de ser-hi.” Ho he preguntat i m’he trobat de tot.

Li va sobtar alguna declaració?

D’Artur Mas quan em va dir que no havien previst la repressió econòmica, la presó sí. Això et fa pensar que van actuar de forma pueril. O la normalitat com la presidenta Forcadell li diu a Barrufet que va al Decathlon a comprar-se una dessuadora perquè sap que entrarà a la presó.

Em va sobtar que Artur Mas digués que no s’esperaven la repressió econòmica

Com és un llibre tan viu, caldrà actualitzar-lo?

És un llibre acabat, però inacabable perquè la repressió de l’Estat espanyol no cessa i l’últim embat és el de l’escola, amb la persecució als mestres. La repressió ha estat això, atacar les poques estructures d’Estat que hi havia a Catalunya: als Mossos els han tambalejat, amb TV3 no han pogut, i amb l’escola estan començant a aconseguir-ho. Per això acabo parlant del català. Som la llengua que parlem. No els hi agrada que parlem català.
Informa:ELNACIONAL.CAT (19-1-2022)

77 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: