HO TORNAREM A FER ?

“Ho tornarem a fer?”
(¬† ¬†BERNAT DED√ČU¬† ¬†)

La intu√Įci√≥ que l‚Äôunivers est√† pendent de tot el que fas i el sentiment a partir del qual a la vida sempre es pot comen√ßar de zero s√≥n dos dels trets m√©s entranyables de l‚Äôadolesc√®ncia. Aquestes s√≥n tamb√© caracter√≠stiques inherents al processisme, un moviment pol√≠tic que ha conf√≥s massa sovint l‚Äôatenci√≥ televisiva planet√†ria a arran¬†d‚Äôuna¬†manifa¬†cada 11-S amb tenir influ√®ncia diplom√†tica realment efectiva a nivell global, i que pateix¬†d‚Äôuna curiosa pulsi√≥ d‚Äôeterna joventut que renega bastant de l‚Äôautocr√≠tica i que du molt malament aix√≤ de fer-se gran. Que despr√©s de les nefastes conseq√ľ√®ncies del proc√©s (no pas per Espanya, sin√≥ pel¬† mateix moviment¬†indepe!), la majoria dels seus l√≠ders nom√©s puguin afegir ‚Äúho tornarem a fer‚ÄĚ a la col¬∑lecci√≥ de frases c√®lebres sobre el full de ruta cap a la secessi√≥ demostra que, lluny d‚Äôentrar a l‚Äôedat adulta, la tend√®ncia p√ļber t√© el futur prou assegurat.

Perquè si alguna cosa demostren els ja quasi dos lustres de procés que duem a les espatlles és que el mateix, el que seria exactament el mateix, no hauria de passar mai més. En altres paraules, no hauria de passar mai més que una classe política convoqui un referèndum unilateral sense tenir cap mena d’intenció d’aplicar-ne el resultat; no hauria de passar mai més que el Govern escudés la seva letargia d’iniciatives de gestió en l’excusa d’estar treballant unes estructures d’estat que després han resultat ser fum; i no, no hauria de tornar a passar mai més que l’independentisme polític intenti una secessió sense tenir un control de les seves pròpies forces de seguretat. Tot això, que es podria resumir amb la idea de prendre el pèl a la bona gent, no hauria de tornar a passar mai més. Ja sabem que no funciona, i també que només garanteix un espai de lliure repressió política a l’Estat.

Perquè si alguna cosa demostren els ja quasi dos lustres de procés que duem a les espatlles és que el mateix, el que seria exactament el mateix, no hauria de passar mai més
Esmenar els errors hist√≤rics d‚Äôun moviment pol√≠tic no implica renegar del seu esperit fundacional, ni molt menys tenir manca d‚Äôempatia amb tots els qui el regne d‚ÄôEspanya est√† reprimint injustament. Cal recordar que a la vida i en la pol√≠tica mai, per√≤ mai dels¬†jamais, parteixes de zero ni pots tornar a comen√ßar les coses com si res no hagu√©s passat. No √©s una idea de perepunyetes ni d‚Äôalg√ļ que tingui especial fal¬∑lera per posar pals a les rodes. L‚Äôindependentisme pot sentir-se moralment superior per tots els actes de dignitat que es vulgui, perqu√® en aix√≤ dels guanys morals som uns campions, per√≤ a hores d‚Äôara ning√ļ no pot negar que tornar a repetir tot all√≤ que ens ha dut fins on som nom√©s es pot defensar des de la follia o el masoquisme. Ho tornarem a fer? Qu√®, exactament? Les jugades mestres de l‚ÄôAstut? Tornarem a declarar la independ√®ncia per marxar a dinar amb els amics a Girona?

En la política, insisteixo, la tabula rasa és una faula. I créixer (una activitat que, dit sigui de passada, aquest humil escriptor sempre ha viscut d’una forma traumàtica i maldestra) consisteix precisament en saber que mai pots tornar a fer el mateix i de la mateixa manera. No ho tornem a fer, us ho prego, perquè a banda que seria impossible, car l’enemic ja ens coneix tots els trucs, si hi tornem encara podem empitjorar-ho més. No hi tornis, amic lector, i sobretot no tornis a enfadar-te quan un article et recorda que som fal·libles. Tots, només faltaria.

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-6-2019)

383 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: