HO VAS SENTIR FELIPE ?

“Ho vas sentir, Felip? ”
( XEVI XIRGO – XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT )
“Vint-i-dos mili­ons de mas­ca­re­tes i 6.500 res­pi­ra­dors, es podrien com­prar amb la for­tuna del rei. Dels reis, vaja
No sé si el rei Felip, Felip VI, n’està al cas. Se n’adona? Va sen­tir la cas­so­lada de dime­cres? La del mig­dia va ser espec­ta­cu­lar, però és que la del ves­pre va ser eixor­da­dora. La del matí, per recla­mar que la for­tuna que el seu pare té a Suïssa fruit de comis­si­ons il·legals es dedi­qui a la lluita con­tra el coro­na­vi­rus. He lle­git en algun lloc que amb els 65 mili­ons d’euros d’aquest compte es podrien com­prar 22 mili­ons de mas­ca­re­tes o 6.500 res­pi­ra­dors. Es deia Bribón, no, el iot del pare? (Ara no sé per què m’ha pas­sat pel cap, això.) I la del ves­pre, per pro­tes­tar direc­ta­ment con­tra Felip VI.

“Per cor­rupte i inso­li­dari amb la greu crisi sanitària”, deien. Va ser monu­men­tal. Arreu de Cata­lu­nya i, ai las, en alguns punts d’Espa­nya. I què va fer ell? Sor­tir a dir-nos que hem d’actuar “amb res­pon­sa­bi­li­tat” i “sen­tit del deure”. Ens aco­llo­nava? Ni una paraula, ni una, sobre l’escàndol que afecta casa seva, la seva ins­ti­tució.
Ja ha girat full? I ens parla de “sen­tit del deure” i ens demana “dar ejem­plo”? Ell? Pot­ser val més així, i no pas que hagués fet com el seu pare amb allò de “Lo siento mucho, me he equi­vo­cado, no vol­verá a ocur­rir”. Se’n recor­den? Aquest sí que ens pre­nia el pèl. Vaig sen­tir ahir amb més calma el dis­curs del rei –dime­cres a la mateixa hora tenia un com­promís al balcó de casa i no el vaig poder sen­tir– i em sem­bla paper mullat. No diu res.

Sem­bla un “copia i enganxa” del de Pedro SĂĄnchez. “Jun­tos”, “uni­dos”, “ánimos”, “el virus no nos ven­cerá”… I ja estĂ ? Tanta para­fernĂ lia, tant d’anunci que la Corona sor­tia a par­lar-nos, i això ĂŠs tot? A mi em sem­bla que Felip, Felip VI, ho sap, que el que ell repre­senta tĂŠ els dies, o els anys, tant se val, comp­tats. I que per això surt a posar-se al cap­da­vant quan a ell li sem­bla que la cosa peri­lla. Ho va fer el 3-O i hi ha tor­nat ara. El que passa, Felip, ĂŠs que el que importa no ĂŠs això. El que importa sĂłn els altres 364 dies de l’any. Un dia a l’any no ser­veix pas per gua­nyar-se l’auto­ri­tat moral per­duda. Ser­veix per sor­tir a les por­ta­des dels dia­ris i als tele­di­a­rios. I per rebre una esbron­cada monu­men­tal. Però intu­eixo que això, a hores d’ara, ell ja ho sap.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (20-3-2020)

170 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: