I ARA, QUE ALG√ö GOVERNI

“I ara, que alg√ļ governi”
¬ęGovernar √©s sortir del confort, t√© ra√≥ Colau, per√≤ tamb√© ser gener√≥s, gens personalista i arraconar les actituds sect√†ries de confrontaci√≥ amb altres administracions¬Ľ
(   FERRAN CASAS   )
La constituci√≥ dels ajuntaments tanca,¬†si m√©s no durant uns mesos, un cicle electoral que va comen√ßar amb les eleccions espanyoles i que va seguir amb les municipals i europees. Hem viscut¬†un dissabte amb tensi√≥ dins i fora dels plenaris. La repressi√≥ contra l‚Äôindependentisme, que ha rebut l’aval del PSC a m√©s del PP i Cs i que¬†ha tingut Quim Forn com a icona, ha distanciat m√©s que mai els partits i els pactes s’han convertit en material inflamable. A Barcelona, i a moltes altres ciutats del pa√≠s, Tarragona o Badalona entre elles, no hi governa la llista m√©s votada. Quan no s’han fet “pactes naturals”, els √†nims s’han escalfat en exc√©s,¬†com ara a Santa Coloma de Farners amb intervenci√≥ del president Quim Torra i la seva fam√≠lia, fins i tot. Tothom pot fer marrameus.

A curt termini, s’hauran d’afrontar tres focus de tensi√≥ importants.¬†D’una banda les relacions entre Junts per Catalunya i ERC al Govern i m√©s enll√†, sotmeses a nous sotracs pels acords amb els socialistes per desallotjar la llista m√©s votada -la dels seus socis a la Generalitat- a Figueres, Sant Cugat del Vall√®s, T√†rrega o Cervera. En altres municipis, com Reus o Girona, la sang no ha arribat al riu malgrat els cants de sirena de la CUP i el PSC i a Vilanova i la Geltr√ļ, la Seu d’Urgell o Tortosa les coses han sortit com es pretenia des de Barcelona. Les direccions nacionals dels dos partits han donat i defensat consignes clares, per√≤ en alguns casos, sempre dolorosos per qui passa a l’oposici√≥, les anomenades din√†miques locals, en aquest cas la necessitat de regenerar i passar p√†gina a governs molt longeus o les difer√®ncies insalvables entre l√≠ders municipals, s’han imposat.

Ara es poden tirar els plats pel cap i deixar-se dur pel populisme¬†que presenta els partits i les seves l√≤giques contradiccions com el gran problema dels independentistes o acordar ‚Äďja ning√ļ dubta que √©s absolutament necessari- un full de ruta per avan√ßar mentre es gestiona amb efic√†cia l’autonomia. Aix√≤, sigui quina sigui la sent√®ncia del Suprem, no anir√† de pressa. El mal govern, la par√†lisi i la manca de lideratge nom√©s serviran, arribat el cas, per provocar que l’independentisme perdi la majoria absoluta al Parlament i l’unionisme estigui temptat de repetir la maniobra de Barcelona amb el concurs dels comuns. Si no li han vist les orelles al llop, √©s perqu√® no han volgut.

Aquests pactes que han enrarit l‚Äôambient entre ERC i JxCat,¬†les dues grans forces al territori, han tingut com a convidat actiu el PSC. Els socialistes, que van aconseguir un bon resultat a les municipals, surten -malgrat tot- mal parats dels pactes amb la p√®rdua de Lleida, Terrassa i Tarragona i amb Sabadell com a √ļnic consol. Hauran de decidir si opten per convertir-se en un agent de soluci√≥ en la seva interlocuci√≥ amb Pedro S√°nchez i amb les formacions independentistes, o b√© segueixen sent-ho de conflicte. Badalona ser√† un bon banc de proves.¬†La tossuderia d‚Äô√Ālex Pastor, sumada a la pol√≠tica de mal menor de Badalona Valenta, la principal for√ßa d‚Äôesquerres, ha deixat l’alcaldia en mans del PSC tot i la pujada d’Albiol. El PP no en voldr√† saber res i els socialistes, si volen governar la ciutat, hauran de mirar a l‚Äôindependentisme i tenir una posici√≥ m√©s oberta, tamb√© a la resta d’ajuntaments metropolitans.

El tercer focus √©s, l√≤gicament, a Barcelona.¬†Ada Colau ha prioritzat l’alcaldia¬†a ser coherent amb el seu projecte de ciutat i de pa√≠s. Si la manca de coher√®ncia √©s cridanera a qualsevol municipi a l’hora de tancar acords o assegurar-se suports, encara ho √©s m√©s a la capital. Sobretot quan, despr√©s d’admetre la derrota la nit electoral, presenta candidatura a l’espera dels vots de Manuel Valls, el candidat captat per Societat Civil Catalana, presentat per Ciutadans i pagat per l‚Äôestablishment¬†que, de forma en√®rgica, ha dit combatre fins ara Colau.

L’alcaldessa no ho tindr√† f√†cil per evitar que el seu projecte es desfiguri.¬†Pretendre impossibles, com un tripartit d’esquerres liderat per ella, val per una campanya per√≤ no per fer cam√≠ quatre anys. Governar √©s sortir de les zones de confort, t√© ra√≥ Colau, per√≤ tamb√© √©s ser gener√≥s, no actuar de forma personalista, i arraconar les actituds sect√†ries mentre es busquen acords amb altres administracions, com ara la Generalitat, que t√© √†mplies compet√®ncies socials o en habitatge. En el seu discurs d’investidura, Colau ha prom√®s aquesta actitud. Veurem si √©s capa√ß de superar el seu particular “pecat original”. Barcelona ho necessita. Segur.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (16-6-2019)

357 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: