I ARA, UN ALLAU D’ALTRES CAUSES OBERTES

“Després de la sentència: les altres causes obertes ”
( GEMMA LIÑÁN )

Després de la sentència del judici al procés encara hi ha diversos fronts judicials oberts. De fet, la mateixa sentència d’aquest cas judicial contra el Govern, la presidenta del Parlament i els responsables de les entitats que representen la societat civil encara té recorregut als tribunals.

Des de mesos abans de l’1-O del 2017 que diversos jutges treballen en les diferents causes contra el procés independentista i els seus actors. La primera de totes, la del jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, que, de fet, és la que impulsa bona part dels casos encara està en instrucció i força endarrerida. Arran dels plens del Parlament del 6 i 7 de setembre del 2017, el 20-S i l’1-O l’escalada judicial contra el procés s’intensifica. La sentència del judici al procés del Tribunal Suprem és el cas més greu per les penes de presó i perquè afecta les màximes autoritats catalanes. Però darrere seu hi ha un estol de causes, que prendran de mostra la resolució judicial del tribunal presidit per Manuel Marchena i que s’aniran desencadenant una darrere l’altra aquest proper any.

La sentència del procés
Encara té recorregut.

Els advocats demanaran al mateix Tribunal Suprem un incident de nul·litat que podria trigar dos mesos a resoldre’s. Si no s’anul·la la sentència, que és el més probable, es recorrerà al Tribunal Constitucional, que és el pas previ abans d’anar al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. El TC pot trigar ben bé 2 anys a resoldre.

Els condemnats estan ara en mans, també, de la Direcció General de Serveis Penitenciaris que haurà d’avaluar cada un dels presos per anar donant-los els permisos pertinents i el tercer grau, amb el qual només aniran a dormir a la presó, i que podrien obtenir en uns mesos.

Només 24 hores després de fer-se pública la sentència, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fixava una nova data pel judici a Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet, Lluís Guinó i Mireia Boya.

Se’ls jutjarà per desobediència el 28 i 29 de novembre i el 3 i 4 de desembre.

El cas ha anat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Tribunal Suprem, i del Suprem de nou al TSJC. Al novembre del 2017, Pablo Llarena va reclamar la causa al TSJC per unificar els processos. Però al final de la instrucció i ja quan estava a punt d’obrir-se el judici oral, Manuel Marchena va decidir retallar i enviar a Catalunya els membres de la Mesa que només se’ls havia de jutjar per desobediència.

El judici a Trapero i la cúpula d’Interior

Qui s’ha quedat a Madrid ha estat el major Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l’ex-secretari general d’Interior Cèsasr Puig i l’ex-director general de la Policia Pere Soler. Estan acusats de sedició i organització criminal. El judici començarà el 20 de gener a l’Audiència Nacional i es preveu que duri dos mesos. Hi ha una llarga llista de testimonis, alguns dels quals ja es van poder sentir al judici del Tribunal Suprem.

Amb el relat de la sentència dels set magistrats de la sala segona del Tribunal Suprem sobre els fets provats i sobre com la policia va actuar tant el 20 de setembre com l’1 d’octubre del 2017, l’Audiència Nacional tindrà poc marge per definir el delicte i la condemna de Trapero, la intendent Teresa Laplana i la cúpula política d’Interior, l’ex-secretari general Cèsar Puig i l’ex-director general de la Policia Pere Soler. En la sentència s’argumenta que el cap polític dels Mossos va ordenar un comportament policial que “permetés simular el seu aparent compliment amb el decidit propòsit de fer efectives tals legítimes ordres jurisdiccionals i del fiscal superior”.

El tribunal fa responsable de l’operatiu policial a Trapero: “L’acusat Sr. Forn va acceptar els criteris exposats pel cap dels Mossos fixant com a objectiu prioritari de la intervenció policial preservar la convivència en referència a una expressió present a la imperativa resolució judicial, sense donar compte, per descomptat, del sentit interessadament atribuït a aquesta expressió. Amb això dissimulava ―si més no de manera inversemblant― el seu veritable propòsit que l’actuació dels Mossos no constituís un risc per a l’objectiu delictiu dels coacusats”.

L’euroordre de detenció de Puigdemont

La sentència del judici al procés ha provocat una nova euroordre de detenció de Carles Puigdemont. Aquest cop per sedició i malversació. Els mateixos delictes pels quals s’han condemnat els consellers empresonats.

El jutge instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, va dictar l’ordre poc després que es conegués la sentència i va calcar els delictes per anar sobre segur. Si Bèlgica resol que no hi ha delicte per extradir Puigdemont, el cas del president a l’exili quedarà tancat. Si no, començarà el periple judicial per a Puigdemont amb una extradició i un judici al Tribunal Suprem espanyol.

Boye, imputat

Gonzalo Boye, advocat dels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, està investigat per un suposat delicte de blanqueig de capitals relacionat amb un dels seus antics clients, el narcotraficant gallec Sito Miñanco. Dimecres va declarar a l’Audiència Nacional i ha quedat en llibertat provisional sense mesures cautelars. Malgrat tot el moment de l’acusació i la seva relació professional amb dos presidents de Catalunya ha aixecat totes les sospites.

Jové i Salvadó, el cervell de l’1-O
La investigació de Josep Ma Jové, mà dreta d’Oriol Junqueras, té origen en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que en va ordenar la detenció, juntament amb la de la resta d’alts càrrecs, el 20 de setembre i que va derivar en els escorcolls a la Conselleria d’Economia. Algunes de les proves que s’han presentat al Tribunal Suprem contra el Govern són fruit de l’escorcoll a casa de Jové, com l’agenda Moleskine i el document “Enfocats”, que ara les defenses han impugnat. Jové i la resta de detinguts van quedar en llibertat i els van mantenir com a acusats del jutjat d’instrucció 13. Després de les eleccions del 21-D del 2017, Jové va entrar com a diputat al Parlament de Catalunya per ERC. I per això ara el cas està en mans del TSJC que l’ha fet causa complexa per tenir més temps per investigar.

El mateix passa amb Lluís Salvador. Detingut el mateix dia, i a qui es considera responsable de la gestió de la hisenda pública catalana. El 19 de novembre està citat a declarar al TSJC.

Torra i els llaços

El president de la Generalitat està pendent de judici per no treure la pancarta a favor dels presos polítics de la façana de la Generalitat durant la campanya eleccions generals del 28 d’abril.

El judici està previst per fer-se en un dia, el 18 de novembre, a la Sala Civil i Penal del Palau de Justícia. Començarà amb les qüestions prèvies de la defensa i les acusacions de la Fiscalia i l’acusació popular exercida per Vox, i la declaració de l’acusat. Seguiran amb testimonis, proves i informes finals. El president, acusat d’un delicte de desobediència, admet en a seva declaració el delicte del qual se l’acusa: “Sí, vaig desobeir perquè em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans”.

La Fiscalia demana que s’inhabiliti el president durant 20 mesos i una multa de 30.000 euros. Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont, és també el lletrat de Torra.

Junqueras i la immunitat
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha de resoldre sobre la immunitat d’Oriol Junqueras. Li va demanar el mateix Tribunal Suprem que ha acabat dictant sentència abans de rebre la resposta. El mateix dia que es va fer pública la condemna de 13 anys per a Junqueras, el TJUE feia la vista per resoldre sobre la immunitat.

L’advocada de l’estat defensa que si el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictamina que Oriol Junqueras tenia immunitat com a eurodiputat electe no tindrà “cap efecte” perquè ara ha estat condemnat i inhabilitat. L’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde ha dit que aquesta opinió espanyola anticipa que “potser no acceptaran determinats resultats” del judici al TJUE. Van den Eynde ha avisat que si Luxemburg els dona la raó la sentència de l’1-O serà “nul·la de ple dret”. L’advocat de l’estat de la UE es pronunciarà el 12 de novembre.

Instrucció 13, l’orígen
Molons, Nin, Clotet, Ginesta, Palanques, Franco, Sutríes, Villatoro, Altafaj, Royo, Garriga, Reventós, Rodríguez, Fàbregas, Sallent, Puig, Vidal, Masó, Llorach, Udina, Vidal, Sanchis, Gordillo, Patxot, Martínez, Gómez, Masoliver, Gispert, Garsaball i Gimeno són els 30 processats en el jutjat d’Instrucció 13. El primer que va començar a investigar els preparatius del referèndum i el que està més encallat. La investigació abança molt lenta. Fa un any que declaren testimonis i no es tanca la instrucció.

Instrucció 7, contra els policies de l’1-O
La investigació dels policies que van colpejar els votants del referèndum està avançada fins al punt que el jutge ha demanat a la Secretaria d’Estat de Seguretat el Pla d’actuació establert per complir el mandat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’impedir el referèndum de l’1-O, els protocols d’actuació dels antiavalots de la Policia Nacional i una relació dels agents de la Brigada Provincial d’Informació i de la Policia Judicial que van actuar l’1-O a la capital catalana. S’ha demanat el número d’identificació dels agents. A més, el jutge ha imputat els caps del dispositiu que hi havia aquell dia a Barcelona.

Roger Espanyol, l’acusat acusador

Roger Espanyol té una causa oberta contra els policies que el van ferir i li van fer perdre un ull i una altra contra ell de la policia per haver llençat una tanca. Els advocats del col·lectiu Irídia que porten la defensa ja han identificat l’escopeter que va disparar i han posat la documentació davant el jutge.

Per la seva banda, la policia demana imputar tots els votants identificats de l’1-O el delicte de sedició seguint el camí marcat per la sentència del Tribunal Suprem.

Tamàra i Adrià
La primera ofensiva judicial contra els CDR va ser l’abril del 2018. Una operació de l’Audiència Nacional per terrorisme va acabar amb la detenció de Tamara Carrasco, que ha estat un any sense poder sortir de Viladecans. Adrià Carrasco, l’altre CDR a qui buscava la Guàrdia Civil va poder fugir i continua exiliat a Brussel·les. El mes de novembre el cas va caure als jutjats catalans per un delicte de desordres públics.

El segon intent per vincular el procés independentista amb el terrorisme va arribar una setmana abans de l’1-O. El 23 de setembre l’Audiència Nacional va tornar a activar la maquinària i va desplegar un impressionant dispositiu policial de la Guàrdia Civil. Es van detenir 9 persones de diferents municipis del Vallès, 7 de les quals van entrar a la presó després de declarar a Madrid. Tot just fa uns dies que s’ha aixecat el secret de sumari que haurà de permetre desxifrar el perquè de les acusacions.

Els detinguts post sentència
Hi ha 202 detinguts aquests dies en els incidents i les càrregues policials que hi hagut després de coneix-se la sentència del Tribunal Suprem, 28 dels quals són a la presó. Estan acusats per desordres públics i atemptat a l’autoritat en la majoria dels casos.

Informa:ELNACIONAL.CAT (27-10-2019)

195 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: