I SI DEIXEM DE DEMANAR PERDÓ PER DIR “T’ESTIMO” EN CATALÀ ALS NOSTRES FILLS ?

“I si deixem de demanar perdó per ser qui som?”.
Passem a l’atac, deixem de defensar-nos com si parlar català amb els nostres fills fos un delicte.

( JOAN MINGUET )
Poca broma! Sembla que som ciutadans d’un país –d’uns països– que sempre demanem perdó per ser com som; sempre posant-nos a la defensiva, volent explicar una vegada i una altra allò que els altres no volen entendre, per malícia o per rèdits polítics, catalanofòbia a pleret; sempre volem ser didàctics amb aquells que ens insulten, ens diuen nazis, que construïm un apartheid o que certs nens no poden anar a pixar. Prou! De broma, ni poca ni gens.

Passem “a l’atac” (palíndrom de “català”, ves per on)! No hem de demanar perdó per parlar una llengua diferent de les dels veïns. I si ells, la majoria dels quals són monolingües, es refocil·len en la seva ignorància, no podem restar impassibles ni, pel que es veu, confiar que els nostres governants tracin definitivament unes línies de tolerància i de respecte que ningú no pugui traspassar. Compteu aquells espanyols que han après per voluntat pròpia el basc, el gallec o el català i sabreu amb quin grau de solidaritat comptem, fins a on arriba el concepte d’estat plurilingüe que alguns polítics espanyols esmenten, però que no fan res perquè sigui realitat. Que deixin de prohibir l’ús del català al parlament espanyol i després començarem a entendre’ns.

Passem a l’atac. No hem de demanar perdó a ningú per continuar parlant una llengua que ens han volgut prohibir tantes vegades. I hem de començar per l’ensenyament. Res de tornar a repetir allò que els nostres interlocutors saben però no volen admetre: que la immersió lingüística garanteix pel cap baix el domini de dues llengües. Denunciem l’actitud d’aquells pares que fan servir els seus fills per a fer política de baixa estofa. Política de desguàs perquè, primer, prevariquen (ells saben que la llengua d’ús predominant a Catalunya és el castellà) i, després, fan la víctima o, pitjor encara, victimitzen els seus fills. Deixem les nenes i els nens en pau, collovaris!

Passem a l’atac! Que TV3 i Catalunya Ràdio deixin de ser altaveus de les falsedats que es diu el periodisme espanyol o la política que vol que tot allò que no soni a espanyol sigui escombrat. Per què els mitjans públics catalans donen veu als defensors de la llengua única si als canals estatals mai (avui no estic per a ser ponderat, ja ho veieu) no conviden ningú que planti cara a la supèrbia lingüística dels espanyolistes? Quantes cançons en català han sonat al concurs Pasapalabra? Cap ni una. Us semblarà un exemple trivial, però és molt significatiu. Quantes vegades persones catalanoparlants han pogut parlar en una cadena estatal la seva pròpia llengua? Als mitjans espanyols la llengua catalana és tractada igual que al congrés espanyol: hi és negada. En conseqüència, que els nostres mitjans deixin d’informar del que fan les seleccions espanyoles esportives, d’allò que ha dit l’últim gamarús de la premsa rosa espanyola, de si Rafa Nadal ha dinat amb el Borbó fugit en una escena pútrida…

Passem a l’atac! Quan els dirigents polítics espanyols ataquin l’escola pública catalana, i ens diguin nazis o segregacionistes, no hem de respondre amb els mateixos insults (massa patiment acumulat porten les experiències històriques del nazisme o de l’apartheid per a banalitzar-les). Però sí que podem recordar allò que Reinhard Heydrich (un dels nazis més malparits que van existir fins que uns soldats de la resistència el van matar a Praga) va dir el 4 de febrer de 1942 mentre encara era governador del Reich de Bohèmia i Moràvia: “És essencial passar comptes amb els professors txecs, perquè el cos docent és un viver per a l’oposició. Cal destruir-lo i tancar els instituts txecs. Naturalment, caldrà fer-se càrrec de la joventut txeca en algun lloc on la puguin educar fora de l’escola i arrencar-la d’aquesta atmosfera subversiva.” M’explico, oi? Sembla que tots els autoritaristes estan preocupats pel que es cou a les escoles ocupades o que volen ocupar.

Passem a l’atac, deixem de defensar-nos com si parlar català amb els nostres fills fos un delicte, com si voler continuar vivint amb una llengua cada vegada més discapacitada fos un pecat. Recordeu que aquell ministre espanyol d’infausta memòria, un de tants, volia espanyolitzar els nens catalans. Encara més que no ho estan, ja, volia dir. I amb gent així encara volem fer servir el didactisme? Prou pactisme, amunt la rauxa!

Però per a passar a l’atac cal que ens mobilitzem, en tots els sectors de la societat. Fa uns dies em referia al de les arts i a la reculada que hi ha tingut l’ús del català. Però el virus de la descatalanització es propaga per tota la societat i la manera de vacunar-nos no pot sorgir de la pena i de la resignació. Cal que estiguem plenament convençuts de l’autarquia de la llengua catalana i, si és així, mai més no demanarem perdó per dir als nostres fills: t’estimo.
Informa:VILAWEB.CAT ( 222-XII-2021)

204 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: