I SI LES MASCARETES DE CUBA A ESPANYA SUMESSIN 1898?

“I si les mascaretes de Cuba a Espanya sumessin 1898? ”
( VÍCTOR ALEXANDRE )
)Els millors advocats defensors d’un Estat ultranacionalista com l’espanyol no sĂłn espanyols, sĂłn catalans. Hi ha catalans que tenen tan arrelada la submissiĂł a aquell paĂ­s, que sempre que Catalunya pateix un atac, un greuge o una burla de carĂ cter polĂ­tic o judicial surten a raig blasmant la mĂ©s mĂ­nima reacciĂł d’autodefensa que es produeixi. Consideren que tots aquells catalans que no es vinclen, com ells, que no riuen les gracietes espanyoles, com ells, i que, a diferĂšncia d’ells, responen assertivament a cada atac, sĂłn catalans paranoics, carregats de manies i membres de l’Orde de la Teoria de la ConspiraciĂł. L’autoodi catalĂ  ja fa molts anys que Ă©s una mĂ quina reproductora molt activa de col·laboracionistes que, com fan els papistes amb el Papa, frisen per ser mĂ©s espanyols que els espanyols. Entre els que escalfen cadires a Catalunya o a Madrid, destaquen Miquel Iceta, Salvador Illa, Eva Granados, Dolors Montserrat, Teresa Cunillera, Jaume Asens, JĂ©ssica Albiach, Ada Colau i un llarg etcĂštera.

Han estat precisament Cunillera, Asens, Albiach i Colau, membres dels dos partits del Gobierno de España, els qui mĂ©s s’han significat contra el govern catalĂ  per haver denunciat la utilitzaciĂł del coronavirus per fer befa de Catalunya enviant-hi una xifra de mascaretes que, ves quina casualitat!, dĂłna la xifra de 1714. El conseller Buch va respondre: “Si la segĂŒent xifra Ă©s 1939 entendrem que es busca alguna cosa mĂ©s i no ho admetrem. No podem consentir com a paĂ­s que se’ns riguin a la cara”. La maniobra de Cunillera, Asens, Albiach i Colau Ă©s la tradicional quan algĂș se sent enxampat i mancat d’arguments, que Ă©s la que diu que la millor defensa Ă©s un atac. El dolent, doncs, seria el govern catalĂ  per denunciar la burla en comptes d’entomar el cop, ajupir el cap i obeir l’amo espanyol. Fins i tot Gabriel RufiĂĄn, intentant erosionar miserablement Junts per Catalunya, hi va sucar pa a favor del seu Gobierno Amigo burlant-se del conseller Buch i presentant-lo com un acudit del programa ‘PolĂČnia’.

PerĂČ centrem-nos en les veus del Gobierno de España. AixĂ­ com hi ha casats que un dia, en obrir-se sobtadament la porta del dormitori i aparĂšixer la seva parella, diuen: “AixĂČ no Ă©s el que sembla!”, Cunillera, Asens, Albiach i Colau, ho diuen amb relaciĂł a les mascaretes:

Teresa Cunillera: “Hi ha 10 milions de mascaretes i es distribueixen en funció de la població. Van venir les que tocaven. Les persones que feien el recompte segur que no hi van pensar”.

Jaume Asens: “Crec que ara tots haurĂ­em de tenir un Ășnic enemic: el virus, i no confrontar territoris llençant-nos al cap el 1714”.

JĂ©ssica Albiach: “AlgĂș ha volgut veure fantasmes on no n’hi ha. […] Un insult a aquells republicans que es van deixar la vida contra el feixisme”.

Ada Colau: “Cal una rectificació del govern de Catalunya”.

Com veiem, sĂłn frases de manual que posen en evidĂšncia fins a quin punt aquesta gent Ă©s indigna d’ocupar un cĂ rrec pĂșblic. Convertits en braç executor d’Espanya a Catalunya, llancen la pedra, amaguen la mĂ  i culpen el nostre paĂ­s de defensar-se. PerĂČ analitzem les seves paraules i el fet en si mateix. D’entrada, la senyora Cunillera menteix descaradament amb relaciĂł al nombre de mascaretes, perquĂš les xifres no sĂłn les que diu, i fa riure que atribueixi el recompte a unes hipotĂštiques terceres “persones” al marge del Gobierno de España. La tramesa la fa el Gobierno, i Ă©s el Gobierno, no pas una empresa fantasma, qui decideix el nombre total de mascaretes destinades a Catalunya.

En el cas de Jaume Asens, Ă©s penĂłs que no hagi tingut una mica mĂ©s d’imaginaciĂł. Si tan sensible Ă©s el seu Gobierno i tanta Ă©s la cura que posa evitant “confrontar territoris”, com Ă©s que el senyor Asens no blasma la “insensibilitat” espanyola amb una tramesa que nomĂ©s genera confrontaciĂł? Pel que fa a la frase de JĂ©ssica Albiach, dient que la queixa del govern catalĂ  insulta els republicans morts pel feixisme, estĂ  tan poc reflexionada que es torna d’immediat contra el qui la diu. Com Ă©s, senyora Albiach, que les vĂ­ctimes del 1939 mereixen consideraciĂł i, en canvi, no la mereixen les vĂ­ctimes del 1714? No em respondrĂ , oi que no? TambĂ© Ă©s molt il·lustratiu que Ada Colau exigĂ­s una “rectificació” al govern de Catalunya, per no entomar la burla calladet, en lloc d’exigir-la al seu Gobierno per haver-la fet. Molt propi de Colau.

Si hi ha una cosa que en polĂ­tica no existeix Ă©s la casualitat. Per aixĂČ tots els estats del mĂłn tenen un instrument que es diu diplomĂ cia destinat a frenar qualsevol afany de provocar “casualitats” inconvenients. PerĂČ demanar diplomĂ cia a Espanya, un paĂ­s que tracta la dissidĂšncia a cops de porra, amb presons, amb persecucions, amb exilis i retallant llibertats, Ă©s demanar la lluna en un cove. El Gobierno de España va fer una tramesa de mascaretes a Catalunya d’acord amb el segĂŒent criteri: 1.264.000 a Barcelona, 180.000 a Tarragona, 172.000 a Girona i 98.000 a Lleida, que, ves per on!, sumaven en total 1.714.000 unitats. PerĂČ que ningĂș no hi vegi fantasmes! AixĂČ no Ă©s el que sembla. És pura casualitat. Una simple facĂšcia de la vida. PerĂČ Âżqui va decidir quantes mascaretes s’enviaven a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona? El Gobierno de España, naturalment. És prou sabut que tots els nĂșmeros de mĂ gia tenen el seu truc i que del que es tracta Ă©s que estigui ben amagat perquĂš no es vegi. El truc del Gobierno de España, en aquesta qĂŒestiĂł, rau precisament en la inversiĂł del procĂ©s. És a dir, no Ă©s que la xifra assignada a cada provĂ­ncia doni casualment 1714, sinĂł que primer s’estableix la xifra de 1714 i desprĂ©s es fa el repartiment adient. És com quan vas a una botiga per comprar-hi regals i el botiguer et pregunta: “Quant es vol gastar?” Un cop li dius la xifra, el conjunt de tot allĂČ que t’ofereixi, camises, jerseis, corbates, mitjons… s’ajustarĂ  fil per randa al total que tu has marcat. I si desprĂ©s algĂș et demana per quĂš aquella xifra i no una altra, nomĂ©s has de respondre: “Ah, ha estat casualitat. Ni m’hi havia fixat”.

Tota la gestiĂł del coronavirus Ă©s una exhibiciĂł d’ultranacionalisme espanyol que no dubta a servir-se de la pandĂšmia en benefici d’una obsessiĂł malaltissa que es diu Unidad de España i que passa per damunt de la vida humana. Tot estĂ  al servei d’aquesta idea, i no es perd ocasiĂł d’imposar-la, ni tan sols a l’hora de trametre mascaretes a Catalunya. Per veure les costures de la maniobra de l’Estat en el tema que ens ocupa, n’hi ha prou que canviem els paĂŻsos emissor i receptor de les mascaretes, aixĂ­ com la xifra 1714. Imaginem que Cuba fa una tramesa de macaretes a l’Estat espanyol que, guaita tu, quina casualitat!, dĂłna un total de 1898. No cal que digui quina hauria estat la reacciĂł del Gobierno de España, del rei espanyol, dels partits espanyols i de Cunillera, RufiĂĄn, Asens, Albiach, Colau i companyia, oi que no? I quĂš diria Cuba, rient per sota el nas? Doncs diria: “Ni ens hi havĂ­em fixat. Oh, que mal pensats que sĂłn aquests espanyols, mare de DĂ©u! Quan vam fer el recompte ni hi vam pensar. No es pot utilitzar el virus per confrontar territoris. És un insult als cubans que van ser vĂ­ctimes de les bales espanyoles. Els cubans no veiem el “PolĂČnia”. Cal una rectificaciĂł immediata d’España. Estem molt ofesos!”
Informa:RACOCATALA.CAT (24-5-2020)

146 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: