I SI RÚSSIA ARRIBA A RECONÈIXER UNA CATALUNYA INDEPENDENT ?

“I si Rússia arriba a reconèixer Catalunya?”
( LOLA GARCÍA )
Fa tot just cinc anys no eren pocs els que pensaven que a hores d’ara Catalunya seria un país independent dins de la UE. Durant el procés, persones molt pròximes a Carles Puigdemont van arribar a abordar amb individus propers a les autoritats russes un suport d’aquesta potència a la causa de la independència catalana, tot i que el president va impedir que la relació anés més enllà. Què hauria passat si Rússia arriba a reconèixer la independència de Catalunya? A ningú no se li escapa l’estratègia de desestabilització d’Occident que emana del Kremlin.

Aquell supòsit no va estar mai a prop. Però, de quina part s’hauria situat ara Catalunya, si fos independent, arran de la invasió d’ Ucraïna? És un exercici de ficció, sens dubte. De vegades la història ens torna referències oportunes, i, ja als anys vint, Francesc Macià va visitar Moscou per demanar el suport bolxevic. Amb la declaració unilateral d’independència del 2017 dirigents catalans van esperar en va el reconeixement per part d’algun país. Després, Puigdemont es va arrogar la tasca de promoure la seva causa des de Brussel·les per si el futur ofereix una altra oportunitat. Fins i tot ha creat un “ministeri d’Exteriors lliure”, que no se sap de què emana ni a qui representa.
A Catalunya el no a la guerra competeix amb la defensa de l’autodeterminació, i fins i tot la supera

Davant la invasió russa d’ Ucraïna, els independentistes a Catalunya s’han alineat majoritàriament amb Kíev, encara que això suposi fer costat a la unitat territorial d’un país, el seu no desmembrament. El 2014, quan l’independentisme català estava immers en els preparatius del 9- N, a Crimea va tenir lloc un referèndum seguit de l’annexió a Rússia mitjançant la intervenció de paramilitars enviats per Vladímir Putin. La primavera d’aquell any també es va proclamar la independència de Donetsk i Luhansk respecte d’ Ucraïna i es van celebrar referèndums que només van ser reconeguts per Rússia.

Abans, el 2008, el Kremlin va reconèixer la independència autoproclamada d’Ossètia del Sud i Abkhàzia respecte de Geòrgia després d’un conflicte amb 10.000 morts. Aquells territoris es van convertir en estats sense reconeixement internacional ple, terra de ningú. Rússia ha anat creant així zones on el conflicte està congelat, en uns llimbs jurídics, sobre les quals exerceix tutela. Però tornem a Catalunya. Dèiem que l’independentisme s’ha situat al costat de la UE i els Estats Units.
La consellera d’Afers Exteriors i Govern Obert, Victòria Alsina, a l’acte d’inauguració de l’exposició

Laura Borràs, presidenta del Parlament, de Junts, estendard de l’enfrontament i la desobediència davant l’ Estat espanyol (encara que això últim hagi quedat en dubte les últimes setmanes), va demanar que es resolgui el conflicte a Ucraïna “per vies democràtiques”, cosa difícil d’explicar a Putin. Victòria Alsina, consellera d’ Exteriors per Junts, va ser clara: “El Govern condemna de manera rotunda l’atac, l’agressió i l’amenaça de Rússia sobre Ucraïna”. I va afegir que Putin fa “una perversió del principi d’autodeterminació”. Tot i això, bastants seguidors de Junts han expressat simpaties prorusses a les xarxes socials.

El president Pere Aragonès va condemnar la “violació del dret internacional” per part de Putin i Oriol Junqueras va comparar Ucraïna amb Catalunya. En tots dos casos, va dir, hi ha una agressió d’un Estat que es vol imposar. Tot i així, va afegir, Ucraïna estaria “encantada” de tenir una taula de diàleg com la que hi ha entre els governs central i català.

Amb una guerra a Europa, és oportú recordar les càbales que es van fer durant el procés sobre si el nou estat català disposaria d’un exèrcit. En un reportatge emès a TV3 el 2015 es plantejava des d’una policia militaritzada fins a un exèrcit de 20.000 soldats que col·laboraria amb l’OTAN. Es calculava un cost de 3.000 milions. Puigdemont, el 2017, va defensar com “absolutament indispensable” un exèrcit en una Catalunya independent: “No tinguem complexos”.

Però el no a la guerra és tan fort a Catalunya que l’independentisme difícilment es manifestarà a favor de Putin, ni tan sols per defensar l’autodeterminació d’un territori. Potser per això la majoria ha optat per donar suport a Ucraïna. Caldrà concloure que el suport al dret d’autodeterminació a Catalunya s’exerceix com a Espanya o a la resta del món: depèn de qui el practiqui i respecte de quin país.
En espera dels diners dels Estats Units

El Govern de Pedro Sánchez ha adoptat una posició de suport ràpid i explícit als Estats Units en el conflicte amb Rússia. L’Administració Biden pot ajudar a millorar les relacions amb el Marroc, essencials per al control migratori cap a Espanya. Però l’Executiu també confia en ajuts econòmics per part dels EUA per a les empreses espanyoles que vegin afectat el comerç amb Rússia a causa del conflicte i a les sancions a aquest país. Centenars de firmes espanyoles mantenen relacions amb Rússia i Ucraïna, entre les quals Inditex o Meliá. L’altre front econòmic que preocupa al Govern central és el preu del gas. Per bé que Espanya no l’importa de Rússia, el que ve del nord de l’Àfrica s’encarirà.
Decepció amb Laura Borràs

Carles Puigdemont ha rebut aquesta setmana diverses visites de dirigents polítics, des de l’expresident Artur Mas fins al vicepresident Jordi Puigneró o el secretari general de Junts, Jordi Sànchez. Amb aquests últims ha abordat com es pot reformular l’estratègia de Junts per Catalunya, que al seu dia Puigdemont va qualificar d’enfrontament “intel·ligent” amb el Govern espanyol i que situa la desobediència com una de les possibilitats si l’Estat no accepta negociar un possible referèndum. Aquesta última via va quedar en dubte amb l’actuació de Laura Borràs en el cas del diputat Juvillà, ja que no va voler arriscar més del compte en defensa de l’escó del cupaire, un fet que ha causat decepció a Waterloo.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (27-2-2022)

159 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: