I TOT PER UNA PANCARTA

“Per un pancarta”
( JOSEP-LLUÍS CAROD ROVIRA )
Tot el terrabastall produĂŻt aquesta setmana, al Parlament i a la polĂ­tica catalana en general, tĂ© el seu origen en una pancarta. La que va fer penjar, a l’edifici on hi ha la seu del govern de Catalunya, el president de la Generalitat. I que hi va ser, diguem-ho aixĂ­, 48 hores mĂ©s del compte. L’excĂ©s horari va ser percebut com a fora de la llei per la Junta Electoral Central (JEC) atĂšs que considerava que el contingut del rĂštol no era neutral i, doncs, que era il·legal, al seu entendre. N’era tant, d’il·legal, que va anar estirant el fil fins aconseguir el que es proposava: que el president quedĂ©s desposseĂŻt de la condiciĂł de parlamentari que li havia donat, a les urnes, el poble de Catalunya. I aixĂ­ ho ha acatat la mesa del Parlament i el seu president i s’ha arribat a l’exotisme que un funcionari de la cambra -el secretari general- Ă©s qui, finalment, ha executat formalment el criteri de la JEC. A partir d’aquĂ­, sidral al parc de la Ciutadella, comportaments parafeixistes dels diputats d’un grup, crisi de govern, legislatura ferida de mort i increment del desconcert entre la ciutadania.

Si tornem, per uns moments, a la pancarta, podrĂ­em començar dient que, de fet, la pancarta no concretava a quins presos polĂ­tics ni a quins exiliats de quin paĂ­s o estat es referia. Tant podia ser als de Turquia, com als de Nicaragua, com als de la Xina, RĂșssia o algun altre lloc. PerĂČ, en cap cas, Espanya no es podia donar per al·ludida, si fem cas al discurs oficial, polĂ­tic, judicial i mediĂ tic segons el qual, en aquest estat europeu, no hi ha ni presos polĂ­tics ni exiliats per motius polĂ­tics. Si aixĂ­ Ă©s i s’ho creuen -no ens deuen pas estar mentint, oi?-, com Ă©s que van ordenar la retirada de la pancarta? És que estan en contra de la solidaritat internacionalista de Catalunya amb els presos i exiliats polĂ­tics d’arreu del mĂłn? O Ă©s que, potser, Espanya ja no subscriu els pactes i acords internacionals sobre drets humans bĂ sics i llibertats democrĂ tiques fonamentals?

Em demano quĂš hauria passat si, posem per cas, en comptes de “llibertat presos polĂ­tics i exiliats”, a la pancarta hi haguĂ©s posat “lluitem contra la violĂšncia de gĂšnere”, “reaccionem davant el canvi climĂ tic” o bĂ© “per una educaciĂł pĂșblica i de qualitat”. És a dir, un missatge tambĂ© polĂ­tic, perĂČ que no tĂ© res a veure amb la integritat territorial de l’esta espanyol. La JEC, en aquest cas, hauria actuat amb la mateixa diligĂšncia i idĂšntic fervor patriĂČtic? La resposta ja la sap tothom.

Hi ha, encara, un detall no menor: al final resultarĂ  que el president Torra haurĂ  perdut l’escĂł i deixarĂ  de ser president per haver penjat una pancarta solidĂ ria amb la llibertat d’opiniĂł i contra la repressiĂł polĂ­tica, precisament, a l’edifici que Ă©s la seu del govern que presideix. En certa manera, doncs, mentre duri el seu mandat, a casa seva. I, per cert, quina Ă©s la resposta del seu govern, quina la reacciĂł dels membres de l’executiu per ell nomenats?

Em costava d’explicar-ho, dies enrere, a uns amics de Heildelberg, sorpresos del poc nivell d’autonomia polĂ­tica que tĂ© Catalunya, a l’hora de la veritat, si resulta que el seu president no pot ni penjar una pancarta a casa seva… Aquest Ă©s el moll de l’os de la qĂŒestiĂł: a Espanya no cal que el poder executiu doni ordres al poder judicial, o a qualsevol ĂČrgan administratiu, perquĂš, de fet, Ă©s del tot innecessari. Tots els estaments de l’estat, tots, tenen com a Ășnic objectiu el manteniment de la integritat territorial, allĂČ que ells en diuen la unitat d’Espanya. I aquesta missiĂł redemptora, aquesta croada patriĂČtica, la duen a terme sense esperar indicacions de ningĂș, tant se val si es tracta d’un jutge, un general o un bisbe de la conferĂšncia episcopal espanyola. I aixĂ­ anar fent…
Informa:ELMON.CAT (2-1-2020)

227 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: