I TOT PER UNA PANCARTA

“Per un pancarta”
( JOSEP-LLU√ćS CAROD ROVIRA )
Tot el terrabastall produ√Įt aquesta setmana, al Parlament i a la pol√≠tica catalana en general, t√© el seu origen en una pancarta. La que va fer penjar, a l‚Äôedifici on hi ha la seu del govern de Catalunya, el president de la Generalitat. I que hi va ser, diguem-ho aix√≠, 48 hores m√©s del compte. L‚Äôexc√©s horari va ser percebut com a fora de la llei per la Junta Electoral Central (JEC) at√®s que considerava que el contingut del r√®tol no era neutral i, doncs, que era il¬∑legal, al seu entendre. N‚Äôera tant, d‚Äôil¬∑legal, que va anar estirant el fil fins aconseguir el que es proposava: que el president qued√©s desposse√Įt de la condici√≥ de parlamentari que li havia donat, a les urnes, el poble de Catalunya. I aix√≠ ho ha acatat la mesa del Parlament i el seu president i s‚Äôha arribat a l‚Äôexotisme que un funcionari de la cambra -el secretari general- √©s qui, finalment, ha executat formalment el criteri de la JEC. A partir d‚Äôaqu√≠, sidral al parc de la Ciutadella, comportaments parafeixistes dels diputats d‚Äôun grup, crisi de govern, legislatura ferida de mort i increment del desconcert entre la ciutadania.

Si tornem, per uns moments, a la pancarta, podr√≠em comen√ßar dient que, de fet, la pancarta no concretava a quins presos pol√≠tics ni a quins exiliats de quin pa√≠s o estat es referia. Tant podia ser als de Turquia, com als de Nicaragua, com als de la Xina, R√ļssia o algun altre lloc. Per√≤, en cap cas, Espanya no es podia donar per al¬∑ludida, si fem cas al discurs oficial, pol√≠tic, judicial i medi√†tic segons el qual, en aquest estat europeu, no hi ha ni presos pol√≠tics ni exiliats per motius pol√≠tics. Si aix√≠ √©s i s‚Äôho creuen -no ens deuen pas estar mentint, oi?-, com √©s que van ordenar la retirada de la pancarta? √Čs que estan en contra de la solidaritat internacionalista de Catalunya amb els presos i exiliats pol√≠tics d‚Äôarreu del m√≥n? O √©s que, potser, Espanya ja no subscriu els pactes i acords internacionals sobre drets humans b√†sics i llibertats democr√†tiques fonamentals?

Em demano qu√® hauria passat si, posem per cas, en comptes de ‚Äúllibertat presos pol√≠tics i exiliats‚ÄĚ, a la pancarta hi hagu√©s posat ‚Äúlluitem contra la viol√®ncia de g√®nere‚ÄĚ, ‚Äúreaccionem davant el canvi clim√†tic‚ÄĚ o b√© ‚Äúper una educaci√≥ p√ļblica i de qualitat‚ÄĚ. √Čs a dir, un missatge tamb√© pol√≠tic, per√≤ que no t√© res a veure amb la integritat territorial de l‚Äôesta espanyol. La JEC, en aquest cas, hauria actuat amb la mateixa dilig√®ncia i id√®ntic fervor patri√≤tic? La resposta ja la sap tothom.

Hi ha, encara, un detall no menor: al final resultarà que el president Torra haurà perdut l’escó i deixarà de ser president per haver penjat una pancarta solidària amb la llibertat d’opinió i contra la repressió política, precisament, a l’edifici que és la seu del govern que presideix. En certa manera, doncs, mentre duri el seu mandat, a casa seva. I, per cert, quina és la resposta del seu govern, quina la reacció dels membres de l’executiu per ell nomenats?

Em costava d‚Äôexplicar-ho, dies enrere, a uns amics de Heildelberg, sorpresos del poc nivell d‚Äôautonomia pol√≠tica que t√© Catalunya, a l‚Äôhora de la veritat, si resulta que el seu president no pot ni penjar una pancarta a casa seva… Aquest √©s el moll de l‚Äôos de la q√ľesti√≥: a Espanya no cal que el poder executiu doni ordres al poder judicial, o a qualsevol √≤rgan administratiu, perqu√®, de fet, √©s del tot innecessari. Tots els estaments de l‚Äôestat, tots, tenen com a √ļnic objectiu el manteniment de la integritat territorial, all√≤ que ells en diuen la unitat d‚ÄôEspanya. I aquesta missi√≥ redemptora, aquesta croada patri√≤tica, la duen a terme sense esperar indicacions de ning√ļ, tant se val si es tracta d‚Äôun jutge, un general o un bisbe de la confer√®ncia episcopal espanyola. I aix√≠ anar fent…
Informa:ELMON.CAT (2-1-2020)

168 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: