Es pot¬†dir, encara¬†que sigui de broma i tot sabent que no √©s un bon dia per fer-les despr√©s de la vergonyosa¬†eliminaci√≥¬†del Bar√ßa de la Champions, que el PSC no ha aconseguit dur el Senat a Barcelona per√≤ en canvi est√†¬†a punt d’asseure a¬†la presid√®ncia de la Cambra Alta el seu primer secretari, Miquel Iceta. El veter√†¬†pol√≠tic socialista que ja va tenir despatx a¬†la Moncloa (1991-95) amb Narc√≠s Serra de vicepresident del govern espanyol ha aconseguit sortir-se’n¬†de totes les baralles internes d’aquests anys a les files socialistes, que no han estat poques, i afermar-se al m√†xim c√†rrec en la direcci√≥¬†del PSC, que va aconseguir¬†el 2014, des d’on ha dirigit l’organitzaci√≥ amb puny de ferro i guant de seda. Successivament Iceta ha donat suport a Felipe Gonz√°lez, Alfredo Perez Rubalcaba, Pedro S√°nchez, Susana D√≠az i novament¬†Pedro S√°nchez. Cosa¬†que demostra, si m√©s no, una gran cintura a l’hora d’alinear el m√†xim possible el PSC amb el PSOE.

Iceta ser√† el m√†xim c√†rrec institucional que ha tingut mai el PSC, i¬†qualsevol altre representant d’un partit catal√†, si els independentistes li ho faciliten. Per una decisi√≥ d’√ļltima hora, al c√†rrec hi accediria com a senador auton√≤mic, √©s a dir¬†despr√©s de¬†l’elecci√≥ per part del Parlament on Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP tenen majoria. Si els tres partits hi votessin en contra, no seria escollit senador i en conseq√ľ√®ncia la¬†candidatura decauria. Les converses ja s’han iniciat per√≤ no fructificaran fins que s’entri en la fase negociadora, cosa que encara no ha passat. En la preced√®ncia d’autoritats despr√©s dels reis i la seva fam√≠lia, el president del Senat nom√©s t√©¬†al¬†davant el president del govern espanyol i el del Congr√©s.

UN FEDERALISTA, PER√í…

Encara que Iceta √©s un pol√≠tic que es defineix com a federalista, una cosa que ning√ļ no sap gaire¬†b√© qu√® √©s, i tamb√© √©s el del 155, una cosa que tothom sap¬†perfectament qu√®¬†√©s, t√© una oportunitat √ļnica per demostrar que el Senat pot ser una mica m√©s que una cambra¬†baldera¬†i transformar-se en una cambra territorial on l’√ļs de les lleng√ľes oficials, per exemple, hi sigui una cosa absolutament natural. Encara que Iceta √©s un pol√≠tic d’un perfil descaradament unionista, en els √ļltims temps aix√≤ no ha estat suficient per a PP i Cs, que li han retret intervencions p√ļbliques sobre un hipot√®tic refer√®ndum en un futur en funci√≥ de com evolucion√©s el vot a Catalunya. Fins i tot El Mundo publicava en con√®ixer-se la not√≠cia que S√°nchez¬†feia¬†un gest al nacionalisme en escollir Iceta, la qual cosa suposa descon√®ixer per complet la din√†mica pol√≠tica a Catalunya.

Als seus 58 anys, per primera vegada en la seva carrera política pot jugar un paper rellevant en la política espanyola i demostrar si la seva voluntat declarada de forma insistent de fer de pont té algun recorregut. O com en el passat, si darrere de les paraules hi ha, com li retreuen molts, un eteri compromís de diàleg que mai no es materialitza en res.