IGLESIAS DEFENSA QUE PUIGDEMONT √ČS UN EXILIAT MENTRE QUE COLAU HO NEGA

“Pablo Iglesias t√© ra√≥ ”

√Čs absurd, com ha fet Colau, dir que la comparaci√≥ no s’aguanta per enlloc
( SEBASTIÀ ALZAMORA )

El vicepresident segon del govern d’Espanya i secretari general de Podem, Pablo Iglesias, s’ha reafirmat en les seves declaracions en qu√® (a preguntes del periodista Gonzo, de La Sexta) comparava Puigdemont i els exiliats catalans de l’1-O amb els exiliats republicans del 39. I hi va afegir unes paraules que toquen el quid de la q√ľesti√≥: ‚ÄúPer criminalitzar l’independentisme ja hi ha molts altres pol√≠tics, amb mi que no hi comptin‚ÄĚ. D’aix√≤ es tracta, exactament.

Resulta m√©s decebedor que Iglesias s’hagi quedat tan tot sol dins del seu propi espai pol√≠tic, i fins i tot des d’una bona part de l’independentisme

La injust√≠cia i els abusos de poder sempre s√≥n comparables, per molt que, en cada cas, es produeixin sota circumst√†ncies diferents. √Čs absurd, com ha fet l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, dir que la comparaci√≥ no s’aguanta perqu√® els republicans que fugien del feixisme espanyol ho feien travessant els Pirineus a peu, mentre que Puigdemont i companyia han pogut i poden viure en unes millors condicions. Tampoc les presons d’ara s√≥n com les de Franco, per√≤ aix√≤ no lleva que els presos pol√≠tics ‚ÄďRomeva, Junqueras, S√†nchez, Cuixart, Bassa, Forcadell, Rull, Turull, Forn‚Äď siguin aix√≤: presos pol√≠tics, com tamb√© ho eren els de la dictadura. Tampoc estan empresonats en les mateixes condicions que hi va estar Jos√© Mujica entre els anys 70 i 80, per√≤ aix√≤ no evita que l’expresident de l’Uruguai es reconegui en ells i s’hi solidaritzi. Els presos pol√≠tics i els exiliats catalans, en definitiva, s√≥n perfectament comparables amb qualsevol altra persona que hagi estat perseguida per un sistema autoritari a causa de les seves idees pol√≠tiques. La comparaci√≥ √©s perfectament oportuna i raonable, i despr√©s ens podem aturar a dilucidar les diferents, inacabables casu√≠stiques: tamb√© si ho fem persona per persona, perqu√® l’exili o la pres√≥ per motius pol√≠tics no s√≥n experi√®ncies un√≠voques, sin√≥ que cadasc√ļ les viu a la seva manera. Amb un gran sofriment per a ells i per a les seves persones properes, aix√≤ s√≠ que no canvia.

L’√ļnica manera de negar als exiliats catalans la seva condici√≥ d’exiliats √©s fer trampes ret√≤riques com les que fa temps que estem acostumats a sentir i a llegir, i l’√ļnic motiu per fer-ho √©s que, efectivament, existeix una voluntat m√©s que clara de criminalitzar l’independentisme, de fer passar un moviment democr√†tic i pac√≠fic com una conxorxa criminal. No sorpr√®n per tant que el PSOE i la dreta espanyola s’hagin afanyat a dir-li de tot a Iglesias, per√≤ s√≠ que resulta m√©s decebedor que s’hagi quedat tan tot sol dins del seu propi espai pol√≠tic (on ha rebut des de reconvencions amb la boca petita com la de Colau fins a un majoritari i desagradable silenci), i fins i tot des d’una bona part de l’independentisme, que en comptes de recon√®ixer un interlocutor ‚Äďamb un posicionament que no √©s independentista, √≤bviament, per√≤ que mostra una disposici√≥ honesta‚Äď s’estimen m√©s desqualificar-lo a partir de prejudicis i de suspic√†cies mal covades. Iglesias no s’ha fet cap favor en dir i sostenir una cosa que √©s una veritat certa, i el simple fet d’haver gosat fer-ho, en un entorn tan t√≤xic com el de la pol√≠tica espanyola i la catalana, √©s mereixedor de respecte.
Informa:ARA.CAT (20-1-2021)

168 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: