ILLA I EL PSC: EL ” DESACOMPLEXAMENT ESPANYOLISTA ” I RESSENTIMENT AMB ELS INDEPENDENTISTES

L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Illa i el PSC «desacomplexadament espanyolista»’

El PSOE han manat al PSC i ha decidit que un ministre que surt molt per la tele és el millor per captar el vot dels que s’informen a través dels mitjans espanyols i que fa quatre anys van donar la victòria a Ciutadans

L’etern i incombustible Miquel Iceta ha decidit fer un pas al costat i cedir la candidatura a la presidència de la Generalitat a Salvador Illa.

No pateixin per Iceta, que va intentar ser president del Senat fins que els vots de la majoria del Parlament de Catalunya li ho van impedir, i ara, gairebé amb tota probabilitat serà ministre, com ho van ser Joan Clos quan va plegar de l’alcaldia de Barcelona o José Montilla, just abans de convertir-se en president de la Generalitat. Iceta ha auscultat les enquestes, i també les han vist a la Moncloa, que volien començar l’any amb una victòria a Catalunya que no surt a les xifres. Abans de resistir-se i acabar perdent, Iceta mateix ha facilitat la seva sortida.

I heus aquí que Salvador Illa serà el presidenciable: “Estic preparat per presidir Catalunya. Accepto la candidatura i m’ho prenc com un acte de servei. Estic a punt per ajudar des d’on pugui ser més útil”.

El PSC s’encomana a Salvador Illa per intentar guanyar el 14-F

Illa és un home de partit, més encara, d’aparell de partit, i d’un partit on l’aparell sempre ha estat tan poderós com el PSC. La seva carrera política davant les càmeres va començar els dilluns, a les rodes de premsa que els partits convoquen en dilluns per començar la setmana sortint als mitjans. Aquell Illa era gris, funcionarial, gairebé invisible, i interpretava amb professionalitat el paper de secretari d’organització en un to previsible i pla. I llavors va venir Pedro Sánchez, que el va fer ministre de Sanitat, un altre càrrec de quota catalana del PSOE on Illa hauria pogut continuar fent la seva feina de ministre i continuar portant, des de Madrid, la direcció interna del PSC. Però llavors va venir la pandèmia, i a Illa li va canviar la vida. Amb tot, cal ser justos i reconèixer que Illa ha sabut convertir un desastre en una oportunitat. A Espanya han mort més de 50.000 persones per la pandèmia, però Illa ha sabut imprimir a les seves compareixences un inusual sentit comú, serenitat, nul·la voluntat de barallar-se amb ningú, ni tan sols amb la presidenta madrilenya Ayuso, i menys públicament, i ha defensat la dignitat del càrrec amb aires de perfecte servidor públic. Això és el que li hem vist. Entre el que no li hem vist hi ha la disposició a parlar amb tothom que en sabia més que ell.

Marc Toro explica en aquesta pàgina tot el que cal saber sobre com es va covar el relleu entre Iceta i Illa en els darrers mesos. I en aquesta pàgina, David Miró fa una anàlisi sense embuts: “El nou PSC serà més desacomplexadament espanyolista”, i afegeix que estarà “capitanejat per quadres desacomplexadament espanyolistes i que, a més, han covat durant els darrers anys un fort ressentiment cap a l’independentisme, al qual acusen d’haver portat el país al precipici. Aquest nou PSC considera que en el post-Procés ells han de ser el pal de paller de l’espanyolisme i alternativa a l’independentisme”.

I rebla Miró: ” Salvador Illa sap que, fins i tot en cas de guanyar, ho té molt difícil per ser el pròxim president perquè difícilment hi ha una suma practicable sense els independentistes. El que ve, doncs, és un PSC més alineat amb el PSOE que mai i menys esquerranós que el d’Iceta”.

Es ho vaig dir ahir: quan Pedro Sánchez defensava els indults per als presos independentistes va dir que “això és pel que apostarà la ciutadania catalana el 14 de febrer”, que és una manera de voler enfortir la posició socialista a tot Espanya. Sánchez sap que, a Catalunya, Ciutadans cavarà la seva fossa i el PP és un partit menor, molt menor. Per això treu Illa de la direcció de la lluita contra la pandèmia (ens hem de preguntar si això és el que correspondria) i l’envia a Catalunya. El PSOE ha manat al PSC i ha decidit que un ministre que surt molt per la tele (i que, insisteixo, ho fa bé quan hi surt), és el millor per captar el vot dels que s’informen a través dels mitjans espanyols i que fa quatre anys van donar la victòria a Ciutadans. El 14 de febrer sortirem de dubtes.

Aquesta és l’última anàlisi del 2020. El resum de l’any en el sabem de memòria, de manera que desitgem-nos un bon 2021 i treballem tots per fer-ho possible.

El nostre reconeixement als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.
Informa:ARA.CAT (31-12-2020)

161 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: