ILLA, UN CATAL√Ä ACOMPLEXAT AL SERVEI DE L’ESPANYOLISME DEL PSOE

“Salvador Illa, l√≠der espanyolista ”
( JORDI GALVES )

La demosc√≤pia, aquesta idolatria mist√®rica i secreta, √©s qui ha decidit que el candidat del PSC a la presid√®ncia de la Generalitat de Catalunya sigui Salvador Illa. Res de res, ni prim√†ries ni dit√†s ni conclave dels pr√≠nceps de l‚Äôesgl√©sia socialista, qui escull en realitat el l√≠der del partit √©s aquesta astrologia estranya, una sociologia num√®rica, una determinada projecci√≥ de poques dades, una s√≠ntesi algebraica de la informaci√≥ obtinguda a trav√©s d‚Äôuna rastellera d‚Äôenquestes i que, com sempre, tamb√© hem pagat vost√®s i jo. Els n√ļmeros asseguren que amb Salvador Illa tindran m√©s vots que amb Miquel Iceta per√≤ amb menys fiabilitat que l‚Äôastrologia. La pol√≠tica catalana s‚Äôassembla cada vegada m√©s a la ruleta del casino de Montecarlo, excepte quan no recorda la ruleta russa i se‚Äôns su√Įcida un Duran i Lleida o un L√≥pez Tena, estesos a terra. La pol√≠tica catalana s‚Äôassembla cada vegada m√©s a un casino on sempre guanya la casa, el poder, √©s a dir, Espanya, perqu√® no valen el mateix els vots aplegats pel PSC, pel partit espanyolista d‚ÄôEspanya, l‚Äôencara anomenat partit socialista, i els vots de l‚Äôindependentisme, uns vots majoritaris que, pel nostre b√©, ens els agafen i ens els llencen i continuaran llen√ßant al contenidor blau, que no costa res, que amb l‚Äôecologisme instrumental dissimulen com gasten i gasten de cinisme exemplar. Eva Granados, la portaveu del PSC, ja va deixar dit que ‚Äúno ha de ser la ciutadania qui dirimeixi una q√ľesti√≥ com l‚Äôautodeterminaci√≥‚ÄĚ. Va dir ‚Äúciutadania‚ÄĚ i √©s perqu√® els c√≠nics parlen aix√≠. Per una banda fan anar el llenguatge inclusiu, que no costa res, un llenguatge que se suposa que emancipar√† les dones de la subordinaci√≥ al mascle. No, no costa res, que de parlar els pol√≠tics en saben molt i no hi ha pensament m√†gic sense jocs de paraules ni sortilegis. Abracadabra. Amb el feminisme instrumental dissimulen el m√©s gros, que no creuen en el poble, en la sobirania del poble. Que s√≥n uns classistes i uns farsants. Conceben la democr√†cia com un sistema en el qual les decisions importants les han de prendre ells, nom√©s ells, √©ssers superiors. Els pol√≠tics que viuen de la pol√≠tica, i els t√®cnics, i els experts en demosc√≤pia. Hi ha ara m√©s t√®cnics demosc√≤pics reclamant silenci, endevinant el futur, amb cara d‚Äôestar connectats amb el m√©s enll√†, que no pas mags i nigromants i venedors de somnis a l‚Äôesbojarrada cort del nostre el rei En Joan I, l‚ÄôAimador de la Gentilesa, el Ca√ßador, el Bufan√ļvols. Per√≤ com d‚Äôaqu√≠ a Lima.

De Salvador Illa nom√©s podem dir que ha caigut simp√†tic al personal perqu√® fa cara de desgraciat enmig de la tempesta perfecta. T√© cara de v√≠ctima i a la gent li agraden les v√≠ctimes, els perdedors, els setmesons, els aprenents de Woody Allen que intenten sortir de l‚Äôembolic on els han fotut i ben fotut. Que el ministre de Sanitat d‚ÄôEspanya faci cara de malalt entra dintre del llenguatge no verbal, de les l√≤giques internes que el nostre cervell processa, i ho agraeix, perqu√® en pol√≠tica la l√≤gica ja no es fa visible en gaireb√© res. Illa no suscita les ganes assassines que provoca Iceta, aix√≤ √©s cert. √Čs igual que alguns el considerin un especulador m√©s, del PSC, en l‚Äôimmens extraradi de Barcelona, un ex alcalde del poble que al final ha demostrat que nom√©s volia escapar del poble i freq√ľentar els que tallen el bacall√†. El noi t√© disposici√≥ i ganes d‚Äôagradar, √©s servil i ensabonador, i parla un castell√† rid√≠cul, passat de moda, marcant molt els sons oclusius, posant morrets de xiulador, abra√ßant-se als tecnicismes com un n√†ufrag a un tros de llenya. Gasta un serrell tan visible com la pobresa dels seus arguments, sempre una col¬∑lecci√≥ de t√≤pics marcits, sempre una nova imitaci√≥ de Jaume Canivell a l‚ÄôEscopeta Nacional, el pobre catal√† que vol ser acceptat entre feixistes i, si pot ser, a m√©s a m√©s fer algun duro. Vergonyosa va ser una de les seves intervencions al Congr√©s de Diputats, quan es va sentir en la necessitat, servil i humiliant, de fer un elogi a Madrid, un elogi improvisat, casp√≥s, cursi, exagerat i desvergonyit. Va venir a dir que els madrilenys s√≥n adorables, tots els madrilenys. ‚ÄúQue los hombres son m√ļ valientes y las mujeres m√ļ guapas‚ÄĚ. No amb aquestes paraules, √©s clar, per√≤ s√≠ amb aquesta intenci√≥. No cal dir que el van ovacionar. Ser el principal representant de l‚Äôespanyolisme a Catalunya √©s una feina que far√† b√©, com tants catalanets acomplexats. Per fer anticatalanisme no hi ha res com ser un catalanet de l‚Äôactual PSC. De la mateixa manera que per fer homof√≤bia, no hi ha res com ser gai, com va demostrar fa pocs dies l‚Äôeurodiputat hongar√®s J√≥zsef Sz√°jer, oficialment un ferotge enemic dels homosexuals, fins que, ja √©s curi√≥s, el van enxampar a Brussel¬∑les en una orgia amb tot d‚Äôhomes amb el cul a l‚Äôaire. Espant√≥s, horror√≥s. No duia mascareta.
Informa:ELNACIONAL.CAT (3-1-2021)

217 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: