IMPERIALISME LINGÜÍSTIC: ESPANYA DE DEDICA EL 97,3% AL CASTELLÀ AMB FONS EUROPEUS

“Monolingüisme fàctic finançat amb fons europeus”.
El Govern espanyol del PSOE i Unides Podem va aprovar a principis d’aquest mes un projecte estratègic finançat amb els fons de recuperació de la Unió Europea destinat a la nova economia de la llengua. El programa tractor contempla una inversió pública de 1.100 milions d’euros, dels quals el 97,3% estan consignades per actuacions de promoció del castellà. Les altres llengües cooficials de l’Estat espanyol només comptaran amb 30 milions d’euros. Els responsables de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya han protestat contra el projecte de l’executiu estatal i han demanat que «tinga en compte que el 40% de la població de l’Estat viu en territoris amb una llengua pròpia i oficial diferent del castellà».

(MOISÈS PÉREZ )
(…)
Amb principis rectors com ara el panhispanisme, el primer eix del projecte de la nova economia de la llengua és la creació d’una base de coneixement del castellà i la resta de llengües oficials a l’Estat espanyol. «Entre les línies que es desenvoluparan, figuren la creació de nous corpus orals, cant o llenguatge de signes en espanyol i en llengües cooficials accessibles per al seu ús per empreses i investigadors; el suport al Projecte Llengua Espanyola i intel·ligència artificial per crear un banc de dades de la llengua, enriquit amb les aportacions de les comunitats autònomes; i la creació de l’Observatori de l’Espanyol», van informar des de l’executiu espanyol amb la creació d’organismes que recorden a l’Oficina de l’Espanyol del camaleó polític Toni Cantó a la Comunitat de Madrid.

El PERTE de la nova economia de la llengua està complementat per eixos com ara la intel·ligència artificial en castellà, en el qual s’invertiran 330 milions d’euros, o la ciència en la llengua de Miguel de Cervantes, caracteritzat per «la divulgació nacional i internacional de la ciència en espanyol i la generació de coneixement i consolidació del patrimoni tecnocientífic hispanoparlant, potenciant l’espanyol com a llengua de comunicació amb producció científica identificada, indexada i disponible per a la seua consulta i ús». «La creació d’una plataforma tecnològica única i segura per a l’aprenentatge i certificació del coneixement de l’espanyol com a llengua estrangera i la digitalització de l’Institut Cervantes són, entre altres, projectes destacats del quart eix, dedicat a l’aprenentatge de l’espanyol al món, al qual es destinaran 475 milions d’euros», van indicar.

El projecte estratègic que serà finançat pels fons europeus de recuperació comptarà, al seu torn, amb un apartat dedicat a les indústries culturals. «S’impulsarà el desenvolupament i millora funcional de la producció audiovisual i del sector del videojoc i la digitalització de continguts i fons documentals de museus i patrimoni», van anunciar des de l’executiu conformat per socialistes i morats, en unes actuacions dintre de l’anomenat pla «Espanya, Hub Audiovisual d’Europa». Els diners consignats per aquest camp ascendeixen a gairebé 70 milions d’euros. En total, el PERTE de la nova economia de la llengua compta amb un pressupost de 1.100 milions d’euros, encara que la coalició governamental espanyola confia a captar-ne 1.000 milions d’euros més d’inversors privats.

Al caliu de la filosofia que va impregnar la llei audiovisual impulsada per la ministra d’Economia, Nadia Calviño, l’actuació tractora que plantegen PSOE i Unides Podem està marcada pel monolingüisme i l’arraconament de la resta de les llengües oficials de l’Estat espanyol. Dels 1.100 milions d’inversió pública prevista gràcies al manà europeu, només se’n destinaran 30 a projectes vinculats amb el basc, el gallec o el català. O dit d’una altra manera: el govern de Sánchez atorga només el 2,7% dels fons consignats del PERTE a promoure les llengües pròpies de milions de ciutadans de l’Estat espanyol.

Una actuació econòmica que ha generat malestar als territoris catalanoparlants. Els responsables de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i del Govern de les Illes Balears, Francesc Xavier Vila, Rubèn Trenzano i Beatriu Defior, respectivament, van manifestar el passat dimecres la seua oposició al projecte estratègic espanyol per relegar les llengües cooficials diferents del castellà a l’Estat espanyol i, particularment, el català. En una trobada emmarcada dintre de la Declaració de Palma, l’acord signat en 2017 per enfortir lligams i coordinar accions conjuntes entre els tres executius d’autonomies amb llengua catalana, els tres mandataris van afirmar que «aquesta distribució pressupostària no respon a la diversitat lingüística de l’Estat i no tracta els parlants de totes les llengües de manera igualitària».

Els representants del País Valencià, les Illes Balears i el Principat van queixar-se que l’instrument aprovat per la coalició governamental del PSOE i Unides Podem «no respecta les competències en llengües diferents del castellà, les quals corresponen de manera exclusiva als governs autonòmics». «És per això que demanen un redisseny del PERTE perquè tinga en compte que el 40% de la població de l’Estat espanyol viu en territoris amb una llengua pròpia i oficial diferent del castellà», van expressar. «Reclamem al Govern espanyol que inverteixi de forma igualitària en totes les llengües de l’Estat en el PERTE nova economia de les llengües», van insistir des del compte de Política Lingüística de l’executiu balear, així com el responsable valencià, Rubèn Trenzano, va expressar el seu rebuig al disseny del programa tractor de l’executiu espanyol a la xarxa social de l’ocell blau.

«El Govern central no afavoreix la diversitat cultural i lingüística com s’ha demostrat amb el projecte estratègic de l’economia de la llengua», va sumar-se a la denúncia la consellera de Cultura, la republicana Natàlia Garriga, en una intervenció al Parlament de Catalunya, on va rematar: «A Catalunya, hem de continuar insistint i denunciant aquesta manca de responsabilitat. Ho hem vist amb el projecte de nova economia de la llengua, en el qual només el 2,7% de la inversió es destinarà a llengües que no són el castellà».
Informa:ELTEMPS.CAT (14-3-2022)

150 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: