IMPORTANT I URGENT: LA SALUT DEL CATALÀ

“Important i urgent: la salut del catal√† ”
( MARÇAL SINTES )
Hi ha un assumpte alhora important i urgent que no est√† present, almenys no d’una manera prou visible, en el debat p√ļblic catal√†. Ni, entre, sembla, les prioritats del govern de la Generalitat de Catalunya. O dels partits catalanistes. No tinc gaires esperances, per tant, que sigui objecte d’atenci√≥, d’atenci√≥ seriosa, en la pr√≤xima cursa electoral, la que ens ha de dur fins al 14-F.

No √©s una q√ľesti√≥ nova. M√©s aviat es podria afirmar que √©s la mare de totes les q√ľestions. Parlo de la salut actual i futura del catal√†. S√≠, √©s veritat que sovintegen, m√©s o menys, els crits d’alarma sobre el declivi en l’√ļs del catal√†. Crits d’alarma de persones i entitats amb autoritat en aquest √†mbit. Per√≤, d’alguna manera, √©s com si, des de fa uns quants anys, a la societat en el seu conjunt, als mitjans i als pol√≠tics catalanistes aquesta q√ľesti√≥ els fes mandra. O que el declivi del catal√†, una llengua que cada vegada es parla menys ‚ÄĒsobretot entre els joves‚ÄĒ i es parla pitjor, es don√©s com un fet ineluctable, com quelcom al marge, sobre el qual no es pot actuar. Quelcom massa inc√≤mode, dif√≠cil i complicat.

Tinc la sensaci√≥, a m√©s, que, de tan ocupats com hem estat a pensar i parlar sobre l’autodeterminaci√≥ i la independ√®ncia, hem desat√®s el catal√†. √Čs com si tot perseguint la independ√®ncia, pel cam√≠ ens hagu√©ssim descuidat la llengua. Alg√ļ em dir√†, de seguida, que la independ√®ncia serveix justament per salvar el catal√†. La meva resposta √©s que, primer, no podem esperar la independ√®ncia ‚ÄĒque, diria, va per a llarg o molt llarg, suposant que arribi‚ÄĒ per ocupar-nos del catal√†. I, segon, que tenir un estat propi tampoc no garanteix salvar la llengua.

Si considerem el catal√† com un dels elements fonamentals que fan que Catalunya pugui ser considerada una naci√≥, potser haur√≠em de comen√ßar a rumiar com ens ho farem per revertir la situaci√≥ preocupant de la llengua. Perqu√®, si perdem el catal√†, la nostra condici√≥ nacional quedar√† fortament minvada, erosionada, redu√Įda. I, qu√® volen que els digui, la perspectiva d’un estat sense naci√≥ perd molt d’encant i de sentit.

El catal√† est√† malament a causa de din√†miques internes i tamb√© perqu√® els qui han controlat i controlen el govern i els aparells de l’Estat, i els grans mitjans de comunicaci√≥ i la cultura d’aquest mateix Estat, mai no han cregut ‚ÄĒa desgrat del que diu la Constituci√≥‚ÄĒ que les identitats dites minorit√†ries siguin una riquesa i un actiu. Les lleng√ľes diferents del castell√† les ha, percebut sempre com una nosa o b√©, directament, com un problema amb el qual cal acabar pel b√© d’Espanya, de les seves creences sobre el que ha de ser Espanya.

(La manera com, per exemple, la dreta espanyola i molts mitjans de comunicaci√≥ van aclamar la setmana passada la resoluci√≥ del Tribunal Superior de Just√≠cia de Catalunya contra la immersi√≥ ling√ľ√≠stica, que imposava el 25% de castell√† a les aules, va resultar un espectacle, un m√©s, absolutament desolador).

Una cultura política incapaç de valorar la diversitat és un dels grans, per no dir el principal, problemes que té Espanya. I no sembla que això hagi de canviar.

Hi va haver un temps en què a Catalunya aprendre català era percebut com una porta a més i millors oportunitats. Els vinguts de fora van adonar-se de seguida que si sabien català, podrien tenir un futur millor

Qu√® ens queda, doncs? Torno al principi d’aquestes ratlles. Ens queda, sobretot, adonar-nos del que est√† passant realment amb el catal√†. Ens queda pensar-hi, parlar-ne. Seriosament, enraonadament. Ens queda, finalment, ocupar-nos-en. Des del govern, des dels partits, des de la societat. I tamb√© per part de cadasc√ļ de nosaltres. Per√≤ nom√©s amb la bona voluntat dels ciutadans farem poca cosa. Calen pol√≠tiques i cal pol√≠tica.

Una de les fites √©s fer entendre a tots els catalans ‚ÄĒparlin habitualment en catal√†, el parlin poc o no el parlin gens‚ÄĒ que aquest √©s un problema col¬∑lectiu. Que el catal√† √©s una riquesa de tots. No un assumpte nom√©s dels catalanoparlants, encara menys nom√©s dels independentistes. Per aconseguir que tamb√© aquells que no tenen el catal√† com a llengua habitual o que pr√†cticament no el parlen es posin a favor del catal√† hi ha moltes coses que es poden fer. Una √©s no estigmatitzar el castell√† i evitar que el catal√† pugui veure‚Äôs com una amena√ßa.

En segon lloc, i molt important, combatre la idea letal de dos pa√Įsos dins d’un pa√≠s, d’una societat fracturada en dues meitats, etc√®tera. √Čs a dir, combatre per terra, mar i aire all√≤ que tant agrada i tant promouen els que aqu√≠ i all√† treballen a favor de l’assimilaci√≥. Cal contrarestar amb intel¬∑lig√®ncia els intents constants de dividir utilitzant la llengua. No √©s gens f√†cil, perqu√® PP, Ciutadans i Vox (i els seus parents medi√†tics) estan obsessionats a guanyar vots atiant la q√ľesti√≥ ling√ľ√≠stica, i no vacil¬∑len a l’hora de mentir, manipular i tractar d’enganyar la gent, tant de fora com de dintre de Catalunya. √Čs necessari no alimentar aquest atemptat macabre. No √©s senzill, per√≤, ja que cal confrontar la mentida, la manipulaci√≥ i l’engany.

En tercer lloc, hem de recordar que hi va haver un temps en qu√® a Catalunya aprendre catal√† era percebut com una porta a m√©s i millors oportunitats. Els vinguts de fora van adonar-se de seguida que si sabien catal√†, podrien tenir un futur millor, una idea a la consolidaci√≥ de la qual van contribuir de forma molt valuosa els partits d’esquerra i els sindicats. Cal que els que avui no l‚Äôempren sentin la necessitat d’aprendre catal√†. I no solament aix√≤. Hi va haver un temps en qu√® el catal√† tenia m√©s prestigi, de fet molt m√©s, que el que t√© ara. Cal que el catal√† recuperi el prestigi perdut, a tots els nivells i en totes les franges d’edat.

Conv√© trobar i dur a terme noves estrat√®gies en totes dues direccions, en un context ‚ÄĒmarcat per la globalitzaci√≥, internet i les xarxes‚ÄĒ que, d’altra banda, poc t√© a veure amb, per exemple, el dels anys setanta i vuitanta.
Informa:ELNACIONAL.CAT (22-12-2020)

155 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: