INCERTESA EN L’AVAL CONTRA RELLOTGE ALS PERSEGUITS PEL TRIBUNAL DE COMPTES

El Tribunal de Comptes espanyol no fa cap concessió, ni la més mínima, i manté el termini que s’acaba demà a la nit perquè trenta-quatre ex-alts càrrecs dipositin la fiança de 5,4 milions per l’acció exterior de la Generalitat. No han volgut acceptar pas cap pròrroga. Gairebé cinc milions i mig d’euros en només dues setmanes era un objectiu impossible d’atènyer per als perseguits, de manera que s’han hagut d’acollir al fons de compensació de riscs activat pel govern. Han de confiar que el Tribunal de Comptes acceptarà aquesta fórmula d’aval, sobretot tenint en compte que encara no se sap quin banc se’n farà càrrec. Mentrestant, la Caixa de Solidaritat continua recollint donacions i ja té 1.075.000 euros.

Alguns dels afectats han estat en contacte amb el govern aquesta darrera setmana per a poder fer servir els fons de compensació i mirar d’evitar que els embarguin els béns amb l’aval per a la fiança. Els avals s’hauran de retornar amb interessos quan hi hagi una sentència ferma, és a dir, confirmada pel Tribunal Suprem espanyol. Mentrestant, guanyen temps i poden evitar l’embargament immediat si el Tribunal de Comptes accepta la fórmula, que fins i tot el govern espanyol ha qüestionat.

Una fórmula per la qual l’Institut Català de Finances s’ha proveït amb deu milions d’euros de fons extraordinaris d’uns quants departaments. Són uns diners que han de fer de contraaval, de garantia, perquè una entitat financera faciliti l’aval. D’aquesta manera, el govern evita que els diners canviïn de titularitat. Sobre el paper, no poden tombar aquest mecanisme ni acusar ningú del govern de malversació per un ús indegut del diner públic. Però resta una escletxa d’incertesa sobre si es podria denunciar per malversació i, sobretot, si tindria recorregut judicial.

La pressió política dels partits de la dreta espanyola Ês enorme. Des del començament van anunciar que combatrien per terra, mar i aire el fons de compensació. Fins i tot alguns dels consellers del Tribunal de Comptes espanyol van fer córrer entre els mitjans de Madrid que si la Generalitat avalava les fiances cometria un frau de llei. Entre els afectats no hi ha pas confiança plena que acceptin la fórmula. Si la desestimen, el procediment per a embargar-los els bÊns començarà immediatament.

Tot aquest soroll ha causat por entre els bancs a l’hora de voler avalar. Si el govern no n’ha trobat cap encara, és per la dimensió política i per la por de les conseqüències que hi pugui haver. S’acosta el termini i encara no hi ha banc, tot i que fonts de la Generalitat confien que n’hi acabarà havent algun, i que no trigarà gaire. Ara per ara, el Departament d’Economia té unes quantes opcions damunt la taula i hi ha converses amb diverses entitats financeres, segons que diuen les mateixes fonts, però encara no s’ha concretat res. Si dimecres a la nit no hi ha cap acord, l’Institut Català de Finances haurà de posar l’aval directament i com a mesura provisional.
La Caixa de Solidaritat: un milió d’euros o cinc?

Si invaliden aquest mecanisme, els afectats no tindran pas el coixí de la Caixa de Solidaritat, que ara per ara té poc més d’un milió d’euros. Se n’han recollit uns sis-cents mil en dues setmanes. Encara que es pugui presentar l’aval del fons de compensació activat pel govern, l’aportació de la Caixa de Solidaritat continua essent fonamental, perquè els diners s’hauran de retornar tard o d’hora. Segons alguns dels afectats consultats per VilaWeb, val més que sigui d’hora perquè serà amb interessos. Una opció és que la Caixa de Solidaritat lliuri els 5,4 milions de fiança tan bon punt els tingui, sense esperar que hi hagi una resolució –condemna– del Tribunal de Comptes i que sigui ferma.

Els responsables de la Caixa de Solidaritat encara no han analitzat aquesta opció, segons que ha pogut saber VilaWeb. Ara malden sobretot per recuperar quatre milions d’una fiança duplicada que van haver de dipositar per una altra causa oberta també al Tribunal de Comptes. Els diners que reclama ara són per les despeses en acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. Però ja tenia oberta una altra causa per les relacionades directament amb el referèndum del Primer d’Octubre. Per això va imposar a una trentena d’afectats –el president, consellers i alts càrrecs– més de quatre milions d’euros. El jutjat número 13 de Barcelona tenia oberta una causa penal, també per malversació, contra els mateixos ex-alts càrrecs, per la qual també va imposar aquests quatre milions. És a dir, dues fiances de quatre milions cadascuna per uns mateixos fets, però que es van haver de consignar en dos organismes espanyols diferents: al jutjat penal i al Tribunal de Comptes. En total, més de vuit milions d’euros que finalment va aportar la Caixa de Solidaritat.

La Caixa de Solidaritat ha presentat un escrit al jutjat número 13 de Barcelona en què exigeix que li retornin la fiança. Fonamenten la reclamació en el fet que l’ex-secretari general de la Vice-presidència Josep Maria Jové només va haver de dipositar una vegada els 2,8 milions de fiança que li exigien tant el Tribunal de Comptes com el TSJC en la causa contra l’1-O. Jové i l’ex-secretari d’Hisenda Lluís Salvadó van continuar el procediment penal al TSJC en compte del jutjat 13 per l’aforament com a diputats del Parlament de Catalunya. En aquest cas, el TSJC no va exigir a Jové, també acusat en el Tribunal de Comptes, una doble fiança.

Si finalment la Caixa de Solidaritat pot disposar d’aquests quatre milions recuperats, la bossa de diners passarà d’un milió a cinc, i la fiança exigida en la causa al Tribunal de Comptes seria molt més a prop.
Informa:VILAWEB.CAT (20-VII-2021)

70 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: