INDULTS: COM SERAN?, QUI POT RECÒRRER?, AFECTARAN LA INHABILITACIÓ ?

“Indults: com seran?, qui pot recórrer?, afectaran la inhabilitació?”
( GEMMA LIÑÁN )

Tot fa preveure que la notícia de l’estiu, aquella que esclata just abans de marxar de vacances en ple mes de juliol quan la calor ja es fa notar, serà la concessió dels indults als condemnats pel procés independentista. A diferència d’altres estius i altres informacions, aquesta serà una notícia anunciada. Llargament anunciada i polèmica abans que hagi passat, de fet.

Tot depèn ara, només, de l’Executiu de Pedro Sánchez. Un cop tancat el procés judicial i acabades totes les formalitats amb el poder judicial, la decisió és política. Com la mesura de gràcia. Una mesura estrictament política que res té a veure amb la llei, ni els criteris de jutges, magistrats, fiscals i advocats.

Per les declaracions de les darreres hores, malgrat algunes pressions, tant externes com internes del PSOE, sembla que Pedro Sánchez està decidit a tirar endavant i prémer el botó de l’indult com a primera mesura per posar les coses a lloc amb Catalunya. Per parlar, per activar el diàleg, és necessari fer-ho sense presos polítics. I aquesta és la via que sembla que encarrila ara el govern espanyol. El Rei signarà el que li porti Sánchez, perquè la firma de Felip VI és una altra formalitat.

Però, com seran els indults? I els pot tombar el Tribunal Suprem?

Aquestes són algunes de les claus per entendre el procés dels indults.
Indults individuals

L’executiu espanyol ha d’emetre un informe per a cada un dels condemnats. Afecten els 12 condemnats, no només els presos polítics. Tot i que, en funció de la condemna i la pena, l’indult també té una resolució diferent.

Al contrari del que han dit algunes veus, no cal mostrar penediment ni demanar perdó per obtenir l’indult. De fet, la llei d’indults no ho preveu.

El govern espanyol ha de fer un informe per a cada un dels condemnats amb criteris de justícia, equitat i utilitat social. Aquests arguments són clau per justificar la concessió de la mesura de gràcia i per evitar la derogació en cas d’un recurs.

El govern espanyol treballa amb l’amenaça del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Es podria repetir el cas Otegi, si un cop acabat el procés judicial europeu, l’alt tribunal considera que Espanya ha vulnerat els drets fonamentals dels condemnats i processats en el cas del procés independentista. El poder judicial ja ha acabat la seva via i el TEDH el podria esmenar, però el govern de Pedro Sánchez podria corregir davant Europa el posicionament polític amb els indults.
Qui pot recórrer

En dues ocasions s’ha recorregut un indult. I en una d’elles s’ha revocat. Només pot recórrer un indult qui té interès legítim en el procés. En un cas d’assassinat, violació, atemptat, robatori, estafa… qui té interès legítim en el procés és la víctima.

En el cas del procés, qui té directament interès legítim és l’Advocacia de l’Estat, que representa el govern i que en el seu informe no es va mullar, però va deixar la porta oberta a aplicar la mesura de gràcia. L’Advocacia de l’Estat, a l’informe preceptiu on informa de la valoració sobre la idoneïtat o no de concedir l’indult als presos polítics, evita posicionar-se a favor o en contra. Però sí que es refereix al delicte de malversació, el delicte pel qual va mantenir únicament l’acusació contra bona part del Govern de Catalunya en el judici al Tribunal Suprem. I en aquest sentit, com que el dany ja ha estat reparat, sí que obre la porta que els presos polítics puguin ser indultats. Per tant, no es preveu que recorri en contra.

Cap partit polític és víctima d’aquest procés. Per això, la presentació del recurs anunciat pel PP és difícilment justificable.

Sobre els informes fets fins ara per la Fiscalia i el Tribunal Suprem, que es mostren contraris a l’indult, els informes dels organismes judicials són preceptius, però no vinculants, segons la llei de l’indult. Per tant, el govern espanyol no està obligat a tenir-los en compte.

Però els indults seran retroactius. El govern espanyol es reserva l’opció de revocar-los si detecten una possible reiteració del delicte. La llei d’indults no permet aplicar la mesura de gràcia als reincidents.
Què passa amb Vox

Vox va formar part de l’acusació popular en el judici del procés. Però no és part perjudicada pels condemnats.

I de fet, el Tribunal Suprem els va parar els peus a l’hora de posicionar-se pel que fa als indults. A principis d’any Vox va presentar el seu informe, però el TS no el va acceptar, perquè només intervenen en el procés dels indults la part perjudicada i els interessats. Per tant: tribunal sentenciador, Advocacia de l’Estat i condemnats.

La llei d’indult, així doncs, no preveu cap informe de l’acusació popular, de manera que l’alt tribunal va rebutjar per improcedent el dictamen que va ser remès per Vox sense que el Suprem li ho reclamés.

El tribunal va dictar una providència en la qual recorda que aquesta normativa limita la petició d’informe al ministeri fiscal i a la part perjudicada pel delicte, en aquest cas l’Advocacia de l’Estat, que va ser acusació particular. I això marca el criteri del tribunal respecte a Vox i respecte a la part perjudicada.
Indults parcials

Els indults hauran de ser parcials, perquè els presos polítics ja han complert part de la pena. Més d’un terç alguns d’ells. Els que no estan a la presó ja han pagat la sanció econòmica.

Per tant, en el moment que es concedeixi l’indult, quedarà aturada automàticament la condemna en el punt on es troba. Els presos polítics sortiran de la presó. Hauran complert 4 anys entre reixes d’ençà que el 2 de novembre del 2017 se’ls va citar a declarar a l’Audiència Nacional. Aquell dia, Oriol Junqueras i Joaquim Forn van entrar a la presó per no sortir-ne. La resta van quedar en llibertat provisional dos mesos, però a principi del 2018 van tornar a entrar a la presó i ja no n’han sortit.
La inhabilitació

La inhabilitació és la gran pregunta i el gran cavall de batalla. Un cop acceptat l’indult, els presos polítics seran lliures, però no tindran dret a exercir políticament com ho havien fet fins a l’octubre del 2017. Si els indults no inclouen la inhabilitació, els presos polítics no es podran presentar a eleccions ni ostentar càrrecs públics fins que acabi la condemna que va dictar la sentència del 14 d’octubre del 2019 del Tribunal Suprem.

Però els indults són individuals, i en cada un d’ells hi haurà el detall de com afecten en concret l’estat de cada acusat. No es preveu que el govern espanyol indulti els presos polítics per la part d’inhabilitació.

Pel que fa als condemnats que no estan a la presó, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, l’indult podria afectar justament la inhabilitació. La sanció està pagada i no estan entre reixes. De quina manera més es podria indultar els tres exconsellers? El govern espanyol els podria aixecar la inhabilitació, almenys per uns anys.
Com afecta els exiliats

De cap manera.

Perquè el govern espanyol pugui concedir l’indult, els processats han d’estar sota la jurisdicció de la justícia espanyola.

Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Marta Rovira i Anna Gabriel estan ara en mans dels tribunals de Brussel·les i Suïssa. Sense extradició ni procés judicial a Espanya, el seu procés queda al marge dels indults, que haurà de passar per una altra solució política.

Meritxell Serret va tornar en el punt just. Com que es va posar a disposició del Tribunal Suprem per asseure’s al banc dels acusats i es va iniciar el procés judicial, Serret podrà entrar en el tràmit dels indults quan toqui. Un cop se sàpiga la condemna.
Informa:ELNACIONAL.CAT (1-6-2021)

85 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: