INSTITUT SOBIRANIES, NOU GRUP: PRIMAR L’ESQUERRA PER DAMUNT DE TOT

“L’embrió del tercer tripartit ”
Dirigents dels comuns i la CUP, amb el suport de sectors d’ERC, avalen un nou ‘think tank’ per a repensar el ‘catalanisme d’esquerres’ amb el nom d’Institut Sobiranies
( PERE MARTÍ )
Hegemonia. L’11 de novembre de 2004 es va constituir la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) amb l’objectiu de teixir relacions entre les formacions de l’esquerra catalana i substituir l’eix nacional que fins aleshores havia dominat la política catalana per l’eix social. Entre els fundadors de la universitat hi havia dirigents del PSC, com ara Jaume Collboni, Carles Martí i Francesc Trillas; d’Iniciativa, com Dolors Camats i Jordi Miralles; i d’ERC, com Oriol Illa i David Minoves; a més d’intel·lectuals com ara Vicenç Navarro, que havia estat assessor de Josep Borrell i després va passar a l’òrbita dels comuns; i Jordi Serrano, de la Fundació Ferrer i Guàrdia, que era qui movia els fils. Les fundacions de tots tres partits –Rafael de Campalans, Irla i Nous Horitzons– n’avalaven l’existència. La qüestió era donar cos ideològic al govern tripartit PSC-ERC-ICV que havia arrencat mesos abans, el desembre del 2003, amb el pacte del Tinell, amb una manca notable de discurs compartit, més enllà de barrar el pas a CiU, que havia guanyat les eleccions en nombre d’escons. La UPEC va anar creixent per contrarestar la Universitat Catalana d’Estiu, que cada any es fa a Prada, i que ha servit per a proveir discurs a l’independentisme i teixir complicitats entre els seus assistents.

Malgrat l’intent de convertir en hegemònic el discurs d’esquerres marginant el conflicte nacional, el primer tripartit va esclatar per la reforma de l’estatut, quan Pasqual Maragall va expulsar ERC del govern perquè no donava suport a la retallada que hi va fer el PSC. I el segon, ja presidit per José Montilla, va mantenir les tensions nacionals constants entre els seus socis en aspectes com ara el finançament, la llei del cinema i la política exterior de Josep-Lluís Carod-Rovira –aleshores vice-president–, amb l’obertura de les delegacions a l’exterior. Aquests aspectes topaven frontalment amb el PSC, que els considerava ‘trampes’ que parava CiU a l’estabilitat del govern. L’aventura dels dos tripartits es va acabar amb un daltabaix electoral d’ERC i la sortida amb globus de Carod-Rovira de la direcció republicana, comandada aleshores per Joan Puigcercós. Amb el final dels tripartits, la proposta estratègica de la UPEC va anar perdent interès i, tot i que encara existeix, no té la incidència que havia tingut els primers anys.

L’esclat del procés independentista amb la sentència de l’estatut del 2010 i la mobilització independentista a partir de la diada del 2012 han marcat l’agenda política de la darrera època i l’independentisme ha aconseguit l’hegemonia ideològica i política vinculant les conquestes socials a l’assoliment de l’estat propi. Ni el 15-M del 2011 ni l’aparició dels comuns no han pogut tombar aquesta hegemonia, malgrat els esforços de l’estat espanyol i dels seus aparells de propaganda. Però la crisi de l’independentisme després de l’octubre del 2017, la manca de projecte estratègic compartit i les lluites caïnites han obert una escletxa per on alguns es proposen de recuperar allò que ja es va fer fa vint anys i va fracassar.

Ara els actors són diferents i surten directament d’aquell món sobiranista que se sent més còmode prioritzant les polítiques socials que no pas havent d’encarar una veritable ruptura amb l’estat espanyol. La nova entitat, batejada amb el nom d’Institut Sobiranies, es defineix com una plataforma de reflexió transversal amb l’objectiu d’enfortir l’espai del ‘catalanisme d’esquerres’ i fer de pont entre el sobiranisme i el 15-M. Aquest nou think tank assegura no tenir res a veure amb els partits, però l’impulsen inicialment persones del món dels comuns i de la CUP, als quals s’han afegit dirigents d’ERC. Els comuns hi tenen una forta presència amb Xavier Domènech, Gemma Ubasart, Gala Pin i Manu Simarro, ex-cap de gabinet d’Ada Colau. Per part de la CUP, Quim Arrufat n’és l’impulsor, amb el suport de David Fernàndez i de l’ex-diputada a l’exili Anna Gabriel. La presència d’ERC hi és més discreta. L’ex-diputat Joan Tardà ha anunciat avui que s’incorpora a l’entitat, que també ha rebut el suport de l’ex-batlle de Sabadell Juli Fernández. Entre els membres del consell de redacció, hi ha el politòleg Jordi Muñoz, considerat afí als republicans. Tot i ser una entitat nova, també recupera noms històrics de la UPEC, com ara Jordi Serrano i l’ex-regidor d’ICV Ricard Gomà i hi incorpora el de l’empresari Jaume Roures, propietari de Mediapro.

La principal novetat és l’absència, ara com ara, de sectors del PSC. Tot i que es defineix com un partit catalanista i d’esquerres, la seva posició jacobinista ho fa difícil, malgrat que les portes resten obertes a qualsevol persona d’esquerres, segons fonts de l’institut. Naturalment, els promotors es desvinculen del funcionament orgànic dels partits, però s’atorguen l’objectiu de bastir ponts entre el món dels comuns i el sobiranisme d’esquerres. L’objectiu no és contribuir a la unitat de l’independentisme, sinó aprofundir-hi la divisió ideològica entre dretes i esquerres. Es tracta de mirar de tornar a posar el debat social per damunt del nacional, com ja va intentar la UPEC fa gairebé vint anys. Aleshores la qüestió era subministrar relat al tripartit integrat pel PSC, ERC i ICV. El relat que surti de l’Institut Sobiranies no té encara cap govern que l’assumeixi però la suma d’ERC, comuns i la CUP no es pot descartar després de les eleccions catalanes, sobretot tenint en compte l’enfrontament permanent entre ERC i Junts per Catalunya en l’actual executiu.
Informa:VILAWEB.CAT (8-6-2020)

634 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: