Per començar cal tenir en compte que per primera vegada no seran 350 els diputats que votin, sinó 346, arran de la suspensió dels quatre presos independentistes, Junqueras, Sànchez, Rull i Turull. El pas al costat anunciat aquest divendres a la tarda per Pablo Iglesias desencalla les negociacions amb el PSOE, que al matí ha obert la porta de Moncloa a la seva companya Irene Montero. Si les negociacions arriben a bon port i aconsegueixen tancar un acord, la suma de sortida serien els 123 escons del PSOE més els 42 d’Unidas Podemos-En Comú Podem-En Marea i el de Compromís. És a dir, 166.

Per tant, per ser investit a la primera de canvi, necessitaria recollir 10 vots favorables més. De moment sap que pot comptar amb Miguel Ángel Revilla, el líder del Partit Regionalista de Cantàbria, que donarà el seu sí a canvi de més inversions a la seva comunitat. D’on poden venir els altres 9? L’omnipresent PNB, sempre a punt per apuntalar l’estabilitat a Espanya, ja ha deixat clar que no bloquejaran res i descarten votar que no perquè l’últim que volen és una repetició d’eleccions. Dependrà de la voluntat negociadora de Pedro Sánchez, diuen, que els seus 6 diputats el votin a favor.

173 a 173?

Comptant que Sánchez aconseguís convèncer tots els partits enumerats anteriorment, el primer recompte seria que PSOE+Unidas Podemos+PRC+PNB aglutinarien 173 diputats, a tres de la majoria absoluta.

Els dos diputats de Coalició Canària han advertit que no estan en condicions ni tan sols per abstenir-se. Ara encara menys: abominen de la possibilitat que Podemos formi part del govern. Descartada la triple dreta, PP-Cs-VOX, totes les mirades se centren en l’independentisme. ERC, amb 15 diputats, dels quals només podran votar 14 per la suspensió de Junqueras; JxCat amb 7, però amb 4 vots efectius perquè no poden comptar amb Sànchez, Rull i Turull; i Bildu amb 4. ERC i Bildu ja han dit que votaran el mateix.

Totes tres formacions estan pendents de si fructifica o no un acord entre PSOE i Podemos per acabar de definir la seva posició final. Sense els 42 escons morats, què fessin els independentistes no tenia cap interès. Ara, però, són decisius. Si opten pel sí, Sánchez superaria de sobres la majoria absoluta necessària. I si s’abstenen podrà ser investit en segona volta. Ara bé, si votessin que no, una possibilitat molt poc probable, podrien tombar Sánchez, perquè els no de PP+Cs+VOX+NA+CC+ERC+JxCat+Bildusumen, també, 173. I segons el reglament, en cas d’empat no prospera la investidura.

Informa:ELNACIONAL.CAT (20-7-2019)