IRENE RIGAU: “EL DIA QUE PER LLEI TINGUEM EL 25% DE CASTELLÀ PER LLEI, L’ENDEMÀ EN DEMANARAN EL 48% “

(ANTONI BASSAS)
BarcelonaL’endemà que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) donés quinze dies al Govern per executar la sentència del 25% de castellà a les aules, entrevistem l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau per saber què està en joc i quines possibilitats hi ha de resposta.

Els jutges donen quinze dies perquè les hores lectives en castellà siguin almenys del 25%. Què s’hi pot fer?

— Primer vull manifestar la sorpresa que el TSJC no hagi respectat el criteri de qui havia posat la denúncia en el seu dia, que era l’Advocacia de l’Estat. L’Advocacia va dir que no estàvem aplicant la llei Wert i va obrir aquest recurs, i fa una setmana, davant la pressió de les entitats que demanen l’execució immediata, va dir que calia esperar a veure com s’estan aplicant les decisions que ha anunciat el Govern a través d’una llei del Parlament que s’havia inscrit, un decret i uns estudis sociolingüístics. El TSJC fa una cosa sorprenent: dir que l’aplicació ha de ser immediata, amb una interlocutòria signada per cinc membres i amb dos vots particulars.

Un resultat efectiu, demana.

— Introduir un canvi un mes abans que s’acabi el curs vol dir que estan prioritzant per sobre de tot la política partidista o la posició identitària lingüística espanyola per sobre de la realitat pedagògica. La interlocutòria és la cirereta final del pastís que va intentar construir Ciutadans. Però hi ha un segon punt en aquesta interlocutòria que vull esmentar per demostrar el biaix que té, i és que encomana a l’alta inspecció el seguiment del compliment d’aquest mandat.

A Catalunya, d’alts inspectors n’hi ha dos.

— Encara que n’hi hagués cent. L’alta inspecció és un òrgan que depèn directament del ministeri d’Educació, i a l’article 149 de la llei Celaá, una llei del PSOE pactada amb ERC, diu què ha de fer l’alta inspecció, i amb dues persones en tenen prou pel que diu la llei.

Però, com ho fan dues persones per controlar el que passa a totes les escoles?

— És que no han de controlar cap centre. L’alta inspecció no pot entrar als centres, sinó que ha de fer un informe periòdic per dir-li al ministeri que a Catalunya s’estan impartint els títols que dona l’Estat, i per això agafen els decrets, els estudien i en fan un informe. Amb les persones que tenen és suficient.

Torno a la primera pregunta. Què s’hi pot fer?

— Procurar que el ministeri també posi el punt sobre la i: què li correspon al TSCJ i què no li correspon. I complir-ho.

Complir-ho?

— Políticament, crec que els que tenen pes a Madrid han de procurar que el ministeri aclareixi aquesta situació. Hi ha qui diu que com que el 25% de castellà ja és en molts centres, hem de salvar el 75% de català. Al meu entendre, això ve d’aquesta flagel·lació que fem en aquest país des de la frustració de l’1-O, que no valorem les coses que hem fet relativament bé. Podria haver-hi la tendència a fer complir la sentència i que el curs que ve tothom faci un 25% a tots els nivells del sistema educatiu, que és el que deia la llei Wert. Tenim l’obligació de reconèixer que hi ha d’haver ensenyament impartit en castellà, però podem decidir a on, en quins moments, en quina etapa, en quines matèries, amb quins materials. És aquest marge que està vinculat a la pedagogia el que ens permetria evitar el conflicte judicial i salvar el nostre model.

Com?

— Fer una assignatura en castellà? No, no pots fraccionar l’educació. Utilitzar materials en castellà? Ja hi ha molts materials que consulten els alumnes quan fan treballs que són en castellà, per a mi computa. Ho hem de fer des de P3? No, hem de fer una disposició que digui que la metodologia només s’aplicarà quan hi hagi el domini oral del català. Hem de buscar solucions per encaixar-ho i complir. La desobediència, en una professió, com es fa? La fa tot el centre? Només un professor? El director? Els jutges inhabilitaran els professors? Hem de posar en tensió els nostres centres? Si el Parlament no ha desobeït els tribunals per qüestions polítiques, ara farem que desobeeixi un mestre? Què és això? Enfrontarem pares amb pares? Hem de buscar una solució que ens permeti capgirar-la quan siguem més forts.

Si vostè fos consellera, quina instrucció donaria?

— Faria el que ha dit el conseller: fer un recurs. I jo estaria a favor que el Parlament aprovés per la via ràpida la reforma de la llei de política lingüística abans de començar el curs que ve, que només podria recórrer el govern espanyol.

Tot sabem què passaria amb un govern del PP i de Vox. Això vol dir que després de l’Estatut no hi ha la possibilitat legal de blindar el català a l’ensenyament?

— Exacte. A mi em sap greu decebre la gent, però en aquell Estatut i en aquella sentència hi vam perdre un llençol important. La sentència diu que Catalunya té l’obligació de reconèixer que també es poden impartir continguts en castellà. Això és el moll de l’os.

Hi ha qui ha dit que la reforma de la llei de política lingüística obre la porta al castellà, però vostè diu que la porta ja estava oberta.

— Hi havia corrent d’aire. Wert va intentar donar resposta política a un concepte que Cs havia treballat molt, que és el que els pares tenen dret a triar la llengua. Ens ha costat Déu i ajuda tenir sentències que diguessin que els pares no tenen dret a triar la llengua. I això ho vaig guanyar jo personalment al ministre Wert. I va ser molt important. Per a mi la cosa més rellevant és no perdre la preeminència del català a l’escola.

Sempre estem en perill de perdre-la, no?

— El dia que per llei tinguem el 25% de castellà, l’endemà demanaran el 48%, perquè la sentència diu que “com a mínim” ha de ser el 25%. Si hem reconegut que qui té autoritat per fixar el percentatge és el TSJC, i no la conselleria ni el Parlament, arribarem al 48%.

Creu que és un error canviar el model i anar cap al model basc?

— Sí, per a mi sí. El País Basc vol venir al nostre model perquè no estan satisfets amb el que tenen, amb ikastoles i escoles castellanes. Demanar ara que el model d’escola a Catalunya sigui exclusivament en català, quan a més cap llei ho ha dit, és una provocació que porta directament a trencar un model que, tot i que té escletxes, estava ben fet.

Hi ha professors que fan classes en castellà.

— Vaig demanar les dades quan era consellera, i eren entre un 14% i un 17%, bàsicament a secundària. I en un moment en què s’estava incentivant fer matèries en anglès.

Tot plegat és un malviure.

— Si fem les coses bé ho podem reconduir. Hem de tenir una cobertura legal gran, perquè mentre siguem una comunitat autònoma tutelada cal delimitar bé què vol dir el català a l’escola i quines llengües s’hi poden utilitzar, en quins moments i en quins llocs, i posar l’accent en el resultat final. Ells posen l’accent en el percentatge, jo el poso en el ple domini de les llengües. I la reforma de la llei de política lingüística afegeix també la competència oral. A les proves d’avaluació d’ESO s’hauria d’incloure una prova de domini oral.

Té alguna informació sobre què farà Junts ara?

— No. Hem de respectar el consens de la comunitat educativa. Hi ha entitats a qui els costa molt admetre que el català no és l’única llengua vehicular. Entenc que una entitat ha de poder fer la màxima pressió social, però el Govern ha de governar amb els instruments que té per resoldre els problemes i evitar-ne de majors. Vincular la decisió de Junts a determinats grups i entitats em sembla preocupant. Qui demana ja la reforma de la llei ho ha demanat amb documents: l’Agrupació Escolar Catalana, l’escola cristiana, molts directors de les escoles públiques, CCOO, UGT… El Govern ha d’actuar amb els mitjans jurídics, legals i de validesa acadèmica, no ha de fer com fa l’activisme.

Se’n diria realpolitik, d’això.

— Jo crec que se’n diu política.
Informa:ARA.CAT (10-5-2022)

69 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: