Dotze de la nit. Folgueroles. El municipi de Mossèn Cinto Verdaguer a la Toscana osonenca. Una vintena de persones enraonen animades a la plaça. Esperen l’autocar que els ha de dur a Madrid, a l’Audiència Nacional. Tenen l’esperança que en Txevi, el seu veí i un dels detinguts a l’operació Judes de la Guàrdia Civil contra els CDR del passat dilluns, torni aquesta mateixa tarda després de passar per les mans del jutge. Només s’han emportat la indignació. El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6, Manuel Garcia Castellón, s’ha empassat la versió del tinent fiscal de i n’ha decretat la presó provisional. Els acusa de formar part d’un “ERT, un equip de resposta tàctica amb una estructura jerarquitzada que pretèn instaurar la república catalana per qualsevol via, inclosa les violentes”.

No ha estat l’únic, els set dels nou detinguts dilluns, passaran dies a la presó incondicional, amb acusacions per part de la Fiscalia d’organització criminal terrorista per subvertir l’ordre constitucional, estralls i tinença d’explosius. L’Estat utilitza un dels recursos que millor li ha funcionat, per exemple, a Euskadi: barrejar violència terrorista amb l’independentisme. El “Tot és ETA”, versió catalana. Vincular CDR amb accions terroristes, una kale borroka a la catalana. Una escletxa perillosa que pot acabar amb la frase de Baltasar Garzón remasteritzada: “ETA no s’acaba en els seus escamots”. A partir d’ara qualsevol entitat, associació o particular que tingui alguna relació podrà passar pel sedàs d’un Codi Penal inspirat en el Codi Postal.

El matí ha començat complicat per a les defenses. En primer terme, perquè un procés “d’extradició passiva ha endarrerit les declaracions dues hores”. I, en segon terme, per la filtració que dos dels detinguts havien declarat durant 9 hores a la seu de la policia judicial, a Tres Cantos (Madrid). Unes declaracions en les que haurien admès algunes de les acusacions de la Guàrdia Civil, explicant que tenien intenció de cometre alguns sabotatges en resposta a la sentència del Suprem, però sense voler atemptar contra persones. Curiosament, els dos interrogats -a qui els hi haurien trobat àcids als seus domicilis- tenien advocats d’ofici assignats sense que el Col·legi d’Advocats de Sabadell tingués coneixement de cap nomenament. De fet, els advocats dels altres cinc detinguts, de la plataforma Alerta Solidària, han denunciat que no han pogut contactar amb ells tot i que les seves famílies els haurien designat. Fonts de l’Audiència, però han especificat que ahir van demanar un habeas corpus ahir a la nit i han volgut mantenir els mateixos advocats.

Després de quatre hores d’interrogatori, la Fiscalia ha demanat presó incondicional per la seva pressumpta participació en els delictes de tinença d’explosius, conspiració per al delicte d’estralls i d’integració en grup o organització criminal de naturalesa terrorista amb la finalitat de subvertir l’ordre constitucional i alterar greument la pau pública. El jutge ha comprat el relat i ha anat una mica més enllà.

El jugte García Castellón ha decretat presó comunicada i sense fiança per als set detinguts deixant clar ques estaven vinculats als CDR, per delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls. Segons el magistrat, de les diligències practicades fins al moment considera que “hi ha indicis que els set arrestats formen part d’ERT, una organització amb una estructura jerarquitzada que pretén instaurar la república catalana per qualsevol via, incloses les violentes”.

El magistrat entén que en el present cas concorren els requisits per acordar la presó, com són la gravetat de les penes que comporten els delictes que se’ls imputen, la capacitat de destruir proves que tindrien els detinguts en cas d’estar en llibertat, la possible sostracció a l’acció de la justícia, així com la possible reiteració delictiva. Això sí, manté la causa secreta.
Informa:ELMON.CAT (26-9-2019)