JAVIER TEBAS, EL VOTANT DE VOX QUE DEMANAVA A LAPORTA ” APARTAR L’INDEPENDENTISME”

( LUÍS GIRONA )
És un dels noms propis de la setmana. Advocat de professió, Javier Tebas, president de la Lliga, ha estat en boca de tothom pel seu paper en l’adeu de Leo Messi del FC Barcelona. El motiu ha estat l’arribada dels fons d’inversió CVC a la competició espanyola. Acceptar aquesta pluja de milions hauria permès renovar l’astre argentí, però Joan Laporta va refusar-la per “no hipotecar els drets del club pels pròxims 50 anys”.

És llavors quan Tebas reacciona contra el Barça. Des d’ironitzar amb la intel·ligència de la directiva del club fins a dir a Laporta “inútil desgraciat de Roures”, passant per descriure el “pla perfecte” del president per haver-se quedat sense diners i sense Messi. Però no és el primer ni l’únic moment on el costat més hooligan de Tebas ha emergit, catapultant el seu rol més institucional al capdavant de la Lliga, per exemple davant la proposta de la Superlliga, quan va protagonitzar un enfrontament obert amb Florentino Pérez, president del Reial Madrid.

També s’ha enfangat amb d’altres polèmiques amb la política pel mig. Només cal traslladar-se a la campanya de les últimes eleccions a l’equip blaugrana. Tebas demanava llavors a Laporta, però també al candidat Víctor Font, “apartar l’independentisme” del club. Precisament, qui feia aquestes declaracions demanant separar futbol i política és confés votant de l’extrema dreta de Vox i exmilitant de l’extint partit d’extrema dreta Fuerza Nueva.

El càrrec de president de la Lliga mai ha evitat que Tebas opinés sobre qualsevol cosa. També va ser molt actiu durant el referèndum de l’1-O. Abans de la votació, Tebas ja advertia que expulsaria els equips catalans del futbol espanyol si Catalunya s’independitzava.

De fet, ja després del referèndum, el president de la Lliga reconeixia que la competició no es podria donar per acabada si Barça i Espanyol -llavors a Primera- deixaven de participar-hi. Tot això, mentre l’Andorra, un equip evidentment no espanyol, juga a la segona divisió B espanyola -a partir del setembre, Primera RFEF.

El to autoritari de Tebas no ha aflorat només contra el Barça o l’independentisme. També ha estat clar sobre el paper del periodisme en la competició que presideix. “Si preguntes alguna cosa que no sigui al manual, no tornaràs a sortir”, deia Tebas en una entrevista a la COPE en referència als periodistes que entrevisten als jugadors després d’un partit. Amb molta tranquil·litat, Tebas es mostrava partidari de la censura.


Present a Vox, passat a Fuerza Nueva

Sí, Tebas és d’extrema dreta i mai se n’ha amagat. De fet, tot el contrari, se n’ha mostrat molt orgullós. El gener de 2019, en la mateixa entrevista en què defensava censurar periodistes, i amb els de Santiago Abascal encara en una fase de creixement, Tebas defensava que Espanya necessitava “una alternativa del tipus Vox”. “Si el partit va en la línia que per ara va, els votaré”, assegurava.

El 2016 ja mostrava quina era la seva línia política, i en una entrevista a El Mundo, afirmava que trobava a faltar “un Le Pen a l’espanyola”, en referència al partit d’extrema dreta francès Front Nacional, liderat abans per Jean-Marie Le Pen i ara per la seva filla Marine Le Pen. Això, era perquè la resta de partits no estaven defensant “degudament la identitat d’Espanya”. Ell, en tot cas, és nascut a Costa Rica, on els seus pares (un militar i una psicòloga) van anar a treballar des d’Osca fins que va tenir quatre anys.

I la ideologia de Tebas no es queda només en les paraules, sinó que també va fer militància, concretament a Fuerza Nueva, un partit polític ja desaparegut i fundat per Blas Piñar en l’impàs entre la mort de Franco i l’inici de la Transició. La intenció del partit era continuar amb “els principis catòlics i la lluita contra la democràcia”. Per aconseguir aquests objectius, el partit fins i tot va recórrer a la violència. Els autors de la matança d’Atocha, de fet, tenien vincles amb Fuerza Nueva.

D’això en fa molts anys? Sí, però Tebas segueix mantenint els ideals de llavors. “Si ser d’extrema dreta és tenir un sentiment de la unitat d’Espanya, de la família, de la defensa de la vida i de la religió, segueixo en aquest grup; mantinc els ideals de fa vint anys”, sentenciava en la mateixa entrevista a El Mundo el 2016.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (15-VIII-2021)

76 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: