JOAN GUÀRDIA, NOU RECTOR DE LA UB, MALGRAT LES PRESSIONS DELS ULTRES

( ALEIX SALVANS )

Primer de tot, enhorabona per la victòria. El candidat de l’ANC ha guanyat les eleccions?

Gràcies, però… l’ANC tenia un candidat? Primera notícia.

Això havien dit els seus oponents, que va rebre el suport de càrrecs de l’associació com Adrià Alsina o fins i tot de la seva presidenta, Elisenda Paluzie.

No trobar√†s ni una sola declaraci√≥ meva, ni cap declaraci√≥ p√ļblica, ni un sol indici al nostre programa ni pla de govern que vagi en aquest sentit. I mentre aix√≤ sigui aix√≠ ja som al cap del carrer. La doctora Paluzie va ser degana de la Facultat d‚ÄôEconomia i Empresa durant molts anys i t√© una traject√≤ria llargu√≠ssima dins la instituci√≥. Com altres acad√®mics, va creure que s‚Äôhavia de posicionar en aquesta q√ľesti√≥ i, si no recordo malament, ella mateixa ho va explicar en un tuit, identificant-la com la seva opini√≥ personal. No, no som ‚Äúla candidatura de‚ÄĚ, ni ‚Äúels de‚ÄĚ, ni ‚Äúel rector de‚ÄĚ cap entitat a la qual no pertanyo ni he estat mai vinculat. Hi ha interessos de part que van voler embolicar la troca en aquest sentit i nosaltres vam intentar no deixar-nos endur i mantenir-nos ferms i al nostre lloc, amb el nostre programa i el nostre pla de govern estrictament acad√®mics.

La campanya, però, va funcionar en aquesta clau. El mateix doctor Vallespín, que era el més crític amb el rector sortint, Joan Elias, quan es van saber els resultats de la primera volta es va posar a la seva disposició i va demanar el vot per a ell.

Això s’hauria de preguntar al doctor Vallespín. La interpretació que puc fer des de fora és que no li importava tant el programa com qui no havia de ser el rector i, pel que sembla, els seus electors no li van fer gaire cas.

Los de Art√≥s, grup conegut per la seva relaci√≥ amb la viol√®ncia d‚Äôextrema dreta, va demanar el vot per al doctor Elias per evitar que la UB ‚Äús‚Äôompl√≠s de rates independentistes‚ÄĚ i va insinuar que vost√® convertiria la Universitat ‚Äďir√≤nicament‚Äď en un camp d‚Äôextermini.

El doctor Elias potser hauria d‚Äôexplicar les seves declaracions al programa de Josep Cun√≠, per√≤ va sentir la necessitat de desmarcar-se p√ļblicament d‚Äôaquest tipus de suports per indesitjables. La sensaci√≥ que tenim √©s que ha estat una segona volta feixuga, dura, innecess√†ria i molt allunyada de l‚Äôesperit acad√®mic. Hi ha una certa decepci√≥ i percepci√≥ d‚Äôinutilitat de tot plegat. Curiosament, qui ens acusava de voler polititzar la Universitat de Barcelona √©s qui ho ha fet. Nosaltres ens hem mantingut al marge d‚Äôaquesta pol√®mica perqu√® fer mal √©s molt f√†cil. Com els micos: no veure, no sentir, no parlar. Ens hem centrat el nostre discurs‚Ķ i que alguns pensin quines s√≥n les conseq√ľ√®ncies del que van encetar perqu√® s‚Äôhaur√† de tancar.

A l’entrevista anterior va dir que, si guanyava, estaria obert a la resta de candidatures. Després de tot el que ha passat la proposta es manté?

Absolutament. No he modificat la meva posici√≥ ni un mil¬∑l√≠metre. Cal diferenciar la valoraci√≥ personal d‚Äôuna persona de la instuticional, del rol que cadasc√ļ desenvolupa. Si no fos aix√≠ tra√Įria el que he dit i no ho contemplo. A m√©s, el b√© de la casa exigeix que el doctor Elias i jo estiguem a l‚Äôal√ßada. Tamb√© vull remarcar una cosa: la primera persona que va trucar per felicitar-me per la vict√≤ria va ser el doctor Elias. Potser un dels grans avantatges de l‚Äô√†mbit universitari √©s que el nano segon despr√©s de la baralla ja hi ha un sentit institucional que apareix i que s‚Äôha de mantenir i fomentar. √Čs el que hem fet i el que estem fent.

La campanya contra seu no es fonamenta en el programa: nom√©s diu que la Universitat de Barcelona ha de ser p√ļblica i catalana i que ha de jugar un paper en l‚Äôecosistema de la llengua i la cultura del pa√≠s, una posici√≥ clarament moderada.

Ho mantint i ho posa clarament als estatuts de la Universitat. Podem especular, i aix√≤ √©s tan gratu√Įt com perill√≥s, per√≤ a la pol√®mica de qui havia de guanyar les eleccions mai no es va posar en q√ľesti√≥ cap argument acad√®mic. Potser hi havia inter√®s que aix√≤ fos aix√≠ perqu√® alg√ļ creia que el podia beneficiar, per√≤ a la vista dels resultats tot plegat ha quedat desautoritzat. Hem guanyat per deu punts, la dist√†ncia m√©s gran de la hist√≤ria en unes eleccions al rectorat. La lli√ß√≥ √©s que la comunitat universit√†ria no √©s tan simple com per empassar-se qualsevol missatge, que far√≠em b√© de pensar que una campanya a la universitat no √©s el lloc on dirimir aquests assumptes i que haur√≠em d‚Äôaprendre a mesurar qu√® diem perqu√® tornar a la normalitat pot ser complicat.
‚ÄúLa lli√ß√≥ √©s que la comunitat universit√†ria no √©s tan simple com per empassar-se qualsevol missatge‚ÄĚ

Li va faltar molt poc (49,65%) per ser elegit rector en primera volta. Fa la sensació que quan va ser llavors quan es va muntar la campanya.

Aix√≤ pot ser correcte, no ho sabrem mai per√≤ la cronologia dels fets √©s aquesta. A la vista dels resultats del divendres a la nit, dissabte al mat√≠ ja era tot un femer. Potser s√≠ que alg√ļ es va posar m√©s nervi√≥s del compte.

La participació, per bé que no és alta pel que veiem en altres comicis, va pujar i va ser la més alta de la història de la Universitat.

Entre els estudiants va augmentar molt√≠ssim, tot i que lluny del que podr√≠em esperar. Tot plegat va tenir un efecte crida, la campanya entre els estudiants va ser molt dura i es van sentir m√©s interpel¬∑lats del que √©s habitual, cosa que finalment ens va afavorir. La demosc√≤pia mostra que les participacions solen ajudar les opcions majorit√†ries. Hav√≠em estudiat tots els escenaris i sab√≠em perfectament que era molt dif√≠cil que hi hagu√©s un gir tan dram√†tic com per fer canviar la tend√®ncia, ni tan sols ajuntant els vots dels altres dos candidats. Alg√ļ va fer un mal c√†lcul o una lectura incorrecta, per√≤ ara cal deixar-ho enrere i pensar en el futur, en la transici√≥ que segur que ser√† mod√®lica i en com anir√† tot a partir d‚Äôara.
‚ÄúLa campanya entre els estudiants va ser molt dura i es van sentir m√©s interpel¬∑lats del que √©s habitual‚ÄĚ
Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona a partir del proper 12 de gener | Jordi Borràs

A banda de la polarització, el vot telemàtic també va ajudar a augmentar la participació?

Això explica l’augment de la primera volta, més calmada i més acadèmica però on els estudiants ja van votar una mica més del que era habitual. Entre el professorat i el personal, en canvi, les xifres van mantenir-se. Això demostra que ens podríem haver estalviat els neguits perquè les eleccions van funcionar com un rellotge, sense incidents. Hem après que es pot fer i que serveix per a qualsevol altra cosa, i aquest fil que s’ha obert l’aprofitarem per a molts processos. Hem de fer dues coses: facilitar encara més el vot telemàtic i instaurar-lo com a mecanisme quotidià de la casa.

El personal de la universitat té molt clara la importància de les eleccions però sembla que els estudiants no tant i l’augment de participació ha tingut poc a veure amb raons acadèmiques. Seguirà intentant que els estudiants participin més?

No nom√©s en les eleccions a rector. Aix√≤ √©s un problema de les democr√†cies occidentals, aquest ‚Äúvost√® participi un cop cada quatre anys i deixi‚Äôns fer‚ÄĚ. Haur√≠em d‚Äôaprofitar aquesta oportunitat per incorporar altres mecanismes de participaci√≥ dels estudiants perqu√® es manifestin en milions de coses diferents. S‚Äôha de saber emprar perqu√® les coses en qu√® participin tinguin un efecte directe. Et sents implicat en alguna cosa quan veus que t√© un impacte, i aix√≤ no acostuma a passar perqu√® sovint la universitat segueix la idea del despotisme il¬∑lustrat: tot pels estudiants per√≤ sense els estudiants. Les eleccions al rectorat han posat sobre la taula un sistema que funciona i que serveix per a moltes coses.

Tal com ho diu fa la sensaci√≥ de ‚Äúmodel su√≠s‚ÄĚ, de fer un refer√®ndum gaireb√© cada setmana.

Nosaltres som llatins i aquesta idea ens sembla massa, però almenys per als afers importants. Per exemple: què enpensen, els estudiants, de les taxes? Els hem de donar tota la informació i que s’expressin, que tinguin la capacitat de gestionar la seva presència a la universitat i fer saber com veuen les coses, perquè això marca què és un ciutadà compromès.
‚ÄúLa pand√®mia anir√† evolucionant per√≤ no podem modificar el nostre criteri‚ÄĚ
El doctor Joan Gu√†rdia durant la seva entrevista amb ‚ÄėEl M√≥n‚Äô | Jordi Borr√†s

El doctor Elias recull les coses, surt del despatx i vostè hi entra. Què és el primer que fa?

Hi ha tres coses urgents. La primera √©s planificar el segon semestre d‚Äôuna manera clara: la pand√®mia anir√† evolucionant per√≤ no podem modificar el nostre criteri. Hem de contribu√Įr a la serenitat de la instituci√≥ i ja ho estem fent, de manera que si prenem possessi√≥ el dia 12, el 13 o el 14 estigui tot clar. Segona cosa: el pla de places de PAS i de professorat √©s extraordin√†riament urgent. Tenim els pressupostos prorrogats a causa de les eleccions i conv√© aprofitar que els haurem de tancar al febrer per tenir algunes mesures pressupostades per reduir la precarietat i millorar les condicions laborals. I per acabar una cosa m√©s senzilla: preparar la presencialitat. Volem que tothom s√†piga qu√® passar√† a partir del primer de setembre de 2021, quan sembla que podrem tornar a les aules. Cal un proc√©s de recuperaci√≥ dels espais, la rutina, la quotidianitat i tamb√© pensar en els estudiants que no han pogut viure la universitat durant aquest curs.

Parlant de pressupostos, això depèn d’institucions han gastat moltíssims diners en la gestió de la pandèmia. Això pot afectar la universitat com tants altres àmbits.

Pot passar o no, efectivament. De moment la Generalitat garanteix partides dels Fons Covid perqu√® les universitats puguin afrontar les despeses. El conseller Tremosa hi est√† treballant i crec que aquest no ser√† el problema fonamental. El que ens amo√Įna √©s no aprofitar aquest context de crisi per entomar les modificacions de les partides pressupost√†ries del sistema universitari catal√†, i no nom√©s aix√≤ sin√≥ la revisi√≥ exhaustiva dels criteris de distribuci√≥ dels fons. Hi ha una trampa perversa: ‚Äúla suma ha de ser zero‚ÄĚ, el que et donin a tu li prendran a una altra universitat i ning√ļ no ho far√†. La reivindicaci√≥ √©s agafar els pressupostos d‚Äôabans de la crisi, tenir en compte els increments de PIB, les corbes de creixement, els costos d‚Äôinversi√≥‚Ķ i veure quin hauria de ser el pressupost total. I trobar la manera d‚Äôarribar-hi i distribuir-lo justament. El risc √©s entrar en ‚Äúla Covid ho ha afectat tot‚ÄĚ i que ens comencin a retallar. La Covid passar√† i no es pot aprofitar l‚Äôavinentesa per deixar de banda un espai tan important i que en aquests moments est√† tan maltractat.

193 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: