JOAN MENA: ” HI HA UN EMBAT PLANIFICAT DE LA CÚPULA JUDICIAL CONTRA LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA”

(JOAN MENA )
Joan Mena (Sabadell, 1975) és “de l’altra banda del riu”. El diputat al Congrés d’En Comú Podem llueix amb orgull que Torre-romeu és el barri de Sabadell on es va criar i també el seu punt de referència a l’hora de defensar el model d’immersió lingüística a l’escola catalana. Llicenciat en Filologia Hispànica, tot just acaba de publicar No parlaràs mai un bon català. Les mentides sobre la immersió lingüística (Eumo Editorial), un llibre en el qual explica com i per què es va acabar fixant el català com a llengua vehicular, història d’un model pedagògic que transita en paral·lel als seus orígens.

Fill d’un obrer del metall nascut a Alicún de Ortega, Granada, i d’una treballadora del sector tèxtil reciclada en el sector de la neteja procedent de Loja, també Granada, defensa que la immersió és fruit d’una lluita de classes. Segons ell, és precisament aquesta vocació de garantir la igualtat d’oportunitats que té el model i la instrumentalització que en fa la dreta, el que ha promogut l’acció “premeditada i planificada” de la cúpula judicial per intentar tombar-lo.

– Aquest llibre no és només la història de la immersió lingüística a Catalunya, és també una reivindicació dels Domingo, les Dolores, les Isabels, els Manolos o els Ramons que la van fer possible. La conquesta de la immersió va ser una lluita de classes?

– Totalment. Des d’un punt de vista d’esquerres, sempre m’ha resultat atractiu un model com el de la immersió lingüística per les lluites acumulades que van aconseguir que fos possible a Catalunya i perdurable en el temps. Ha estat un procés de lluita de classe de gent castellanoparlant i catalanoparlant que es van posar d’acord en poder establir un model que no només es defensava des del punt de vista lingüístic, que ja era important, sinó també des del punt de vista educatiu. Era una peça més de la qualitat del sistema educatiu que garanteix la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. Vaig decidir donar veu a aquestes persones perquè m’interessava contraposar les veus que sovint sentim des de la dreta de l’Estat contra el sistema educatiu amb gent que venia de fora de Catalunya que defensava i defensen encara avui aquest model.

– Ha deixat de sentir-se de l’”altra banda del riu” de Sabadell, o això pesa sempre?

– Pesa i ho porto amb orgull. Ser de l’altra banda del riu és voler dir que la societat està composta per gent d’origen molt plural i divers, una Catalunya mestissa, un país divers. Venir de l’altra banda del riu depèn de quins siguin els ulls i la perspectiva amb la que mires i, si som capaços de superar aquestes barreres, haurem fet un pas molt important de cohesió social.

– Ha quedat en l’oblit col·lectiu que líders migrants del PSUC, el PSC, CCOO, UGT o de moviments veïnals van ser arquitectes del model d’escola catalana?

– De vegades es pretén invisibilitzar aquesta història de Catalunya protagonitzada per gent que va venir de fora però que van reivindicar la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia potser més que altres persones que avui són molt patriotes.

– Defensa que les famílies castellanoparlants són les principals interessades en defensar la immersió. Això ha deixat de ser així?

– Tinc la sensació que el procés independentista ha modificat alguns aspectes i segurament l’ha vehiculat més per la part emocional i sentimental que racional. Racionalment, jo continuo pensant que el model d’immersió lingüística interessa especialment les famílies castellanoparlants perquè som les que tenim més difícil ser competents també en llengua catalana, que és el gran objectiu que té el model d’immersió lingüística a Catalunya. Però també crec que som un país que està per sobre d’aquestes disputes polítiques que hem viscut en els últims anys. Tot i això, les picabaralles al Congrés i al Parlament no s’han traslladat al carrer. Jo continuo tenint veïns i veïnes, uns castellanoparlants i d’altres catalanoparlants, amb una vida quotidiana totalment normalitzada i que són conscients que en un país com Catalunya és necessari tenir competència en les dues llengües.

“El model d’immersió lingüística interessa especialment a les famílies castellanoparlants perquè som les que tenim més difícil ser competents també en llengua catalana”

– No tenen raó, aleshores, aquells partits, entre els quals de vegades s’ha situat el PSC, que asseguren que la convivència s’ha trencat a Catalunya.

– No s’ha trencat la convivència a Catalunya. Alguns han jugat a trencar-la, però el sentit comú dels catalans està per sobre d’aquestes juguesques polítiques.

– “L’advocat pot netejar escales, però qui neteja escales no pot ser advocat”. Aquesta frase, de la Isabel, és paradigmàtica de com aquella generació lluitava perquè els seus fills tinguessin més coneixements i un futur millor. S’ha estroncat aquest objectiu?

– Va ser una de les frases que més em va xocar quan vaig fer les entrevistes pel llibre. Probablement, ella no va veure la càrrega que tenia, però la té des d’una concepció de lluita de classes. Té dos missatges: es digníssim ser una persona que treballa netejant escales i és veritat que, si no tenim un accés universal al sistema educatiu, la igualtat d’oportunitats no s’aconsegueix. S’ha estroncat, però, l’objectiu d’un futur millor no per les polítiques educatives, sinó perquè estem en una societat totalment precària i veiem gent que ha fet una carrera universitària que té moltíssimes dificultats per accedir a un lloc de feina estable. Patim les conseqüències de les retallades i les polítiques neoliberals de la crisi financera del 2008, que s’han agreujat amb la pandèmia. Ens hem convertit en unes societats vulnerables, amb més desigualtats.

– Són PP i Ciutadans els principals responsables de situar la immersió en l’ull de l’huracà?

– No han aconseguit afeblir-lo, però són els principals responsables o irresponsables d’haver jugat amb una cosa tan sensible i necessària com és posar el sistema educatiu al servei de la cohesió social i de la igualtat d’oportunitats. Ho han intentat. Més que el que han fet PP i Cs, o la nova versió de Cs que és Vox, em preocupa el paper que està fent la justícia. Que hi hagi un embat premeditat, i estic convençut que planificat, per part de la cúpula judicial en contra d’un model que és democràtic perquè ha superat els filtres del Parlament i del Congrés i que, a més, s’ha demostrat que és exitós per al conjunt de les classes populars. Que allà on no són capaces d’arribar les dretes a través de les urnes ho intenti fer la justícia a través de les sentències, parla poc de la qualitat democràtica d’aquest país i molt de les modificacions que hem de fer.

“Que allà on no són capaces d’arribar les dretes a través de les urnes ho intenti fer la justícia a través de les sentències, parla poc de la qualitat democràtica d’aquest país”

– Això s’explica per un biaix polític i de classe de la judicatura?

– Són dues cares de la mateixa moneda. Tinc la sensació que intentar utilitzar la justícia per modificar elements que han funcionat té a veure amb una planificació premeditada relacionada amb el segrest que ha fet el PP de la cúpula judicial en els últims anys. Constantment ataquen els drets que afecten la ciutadania, especialment els de les classes més populars. Ho hem vist amb la llei d’habitatge, cada vegada que el Govern intenta fer una política de reequilibri de les desigualtats, com s’acaba protegint la figura del cap de l’Estat amb aquest arxiu de les causes totalment indigne i també ho veiem quan ataquen el model d’immersió lingüística, que tinc la sensació que ho fan perquè no accepten el marc plurinacional que és Espanya, però també perquè és un element que a qui més beneficia és a les classes vulnerables.

– Al llibre apunta que l’independentisme veu la immersió més com una eina d’identitat política que com una eina d’integració.

– Jo no diria el model d’immersió, però sí la llengua. No tot l’independentisme, però sí una part minoritària d’un independentisme molt identitari i excloent que no accepta que es pugui discrepar de la independència o que no accepta que es pugui ser independentista i defensar altres valors. Em sembla que s’equivoquen radicalment. Si alguna cosa hauríem d’haver après del model d’immersió és que, si s’ha mantingut en el temps és perquè s’ha defensat des d’una transversalitat molt àmplia. L’hem defensat des de posicions d’esquerres i de dretes, des de posicions independentistes i no independentistes, des d’entorns urbans i rurals. Això ha garantit el seu èxit i la seva perdurabilitat en el temps. Els independentistes més excloents s’equivoquen quan intenten polititzar la llengua i quan intenten utilitzar la llengua com una eina llancívola.

– Què hauria de fer el Govern de la Generalitat per blindar la immersió de l’ofensiva judicial?

– Té molta capacitat per poder fer coses. Primer, garantir que es compleix la llei. Hi ha hagut un canvi de llei a l’Estat, hem passat de la Lomce, que deia que el castellà havia de ser la llengua vehicular en tot el sistema educatiu, a una Lomloe que dona aquestes atribucions a les administracions educatives. Per tant, hi ha hagut un canvi de paradigma que la justícia sembla que no identifica. El Govern, des del punt de vista judicial, hauria de buscar una fórmula per crear jurisprudència nova i que estigués sota el paraigua de la Lomloe i no de la Lomce, com passa en aquests moments.

Segon, protegir el sistema, i protegir el sistema vol dir protegir l’alumnat i el professorat, perquè hem vist que una de les motivacions de la sentència del 25% no és anar en contra de les administracions sinó dels centres i, per tant, de la baula més feble. El model no és només fer servir el català a les aules, sinó establir tots els mecanismes per garantir que l’alumnat tingui una atenció individualitzada si la requereix. En aquests darrers anys de Govern de Convergència i d’ERC hem patit moltes retallades en l’àmbit educatiu que han afectat l’atenció individualitzada a l’alumnat i això va en contra de la immersió lingüística.

“El model no és només fer servir el català a les aules, sinó establir tots els mecanismes per garantir que l’alumnat tingui una atenció individualitzada si la requereix”

– Hi ha una vinculació directa entre el model d’immersió i la segregació per raó socioeconòmica?

– Aquí el problema són els recursos que es posen a disposició del professorat. Baixar les ràtios, disposar d’hores per poder fer atenció individualitzada, garantir material en català que pugui ser pedagògicament potent i accés a les activitats extraescolars i que no hi hagi diferència substancial entre estar matriculada en una escola o en una altra. Tots aquests recursos els hem de concentrar per combatre aquesta fractura social i que avui és el principal problema que té el sistema educatiu català i espanyol. És un dels sistemes amb més segregació. En tenim per qüestió de religió, per qüestió de sexe -encara moltes vegades subvencionat amb diners públics- i per motius socials. En això, els concerts educatius han jugat un paper per eternitzar el conflicte. I el que no ens podem permetre és tenir també segregació lingüística.

– S’ha d’acabar amb els concerts?

– Hem d’anar cap a una xarxa única, una integració de la xarxa educativa i garantir que els recursos públics van destinats a l’escola pública, que és la que garanteix la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

– Com s’explica que el PSOE no sigui bel·ligerant contra una sentència que es basa en una llei obsoleta, que és la llei Wert? Per què no defensa la seva pròpia llei, la Lomloe?

– Crec que el govern espanyol ho està fent. El fet que el Ministeri d’Educació no estigui demanant l’execució de la sentència del 25% és una manera de dir que s’ha de complir la llei. És evident que el que necessitem és jurisprudència que s’aixoplugui sota la Lomloe, però és un pas endavant. Què hagués passat amb aquestes sentències si el ministeri d’Educació, en comptes d’estar en mans del govern de coalició, estigués en mans d’un govern del PP o del PSOE amb Cs, que també era un dels riscos que teníem fa pocs anys? Hem de posar en valor que el govern de coalició el que està fent és respectar la llei, que diu que les competències pel que fa al règim lingüístic a Catalunya les té atribuïdes el Departament d’Educació.

– Entén el paper que està exercint el PSC amb el català a l’escola en aquests moments?

– A mi em costa. De vegades he sentit més defensa del model català per part de la ministra d’Educació que no pas de Salvador Illa. A mi em sobta i em genera sorpresa. Crec que tots som conscients de les diferències entre el PSC de la Marta Mata i el PSC d’Eva Granados. Dit això, crec que hem de treballar entre tots perquè el PSC estigui dins del consens del catalanisme al voltant de la immersió lingüística. Hem de garantir que es pugui defensar des de la seva transversalitat, que és el que li dona garantia de continuïtat.

– Cal una nova llei d’educació a Catalunya?

– Necessitem una llei d’educació de Catalunya, però no precisament per qüestions lingüístiques, sinó per qüestions socials i educatives. Necessitem una llei d’educació que posi en valor l’educació pública, que no generi el marc de gairebé gestió privatitzadora que està fent la conselleria d’Educació i que impedeixi el que ha fet el conseller Cambray de fer canvis importants en el sistema educatiu sense consultar-ho amb el Consell Escolar de Catalunya. Avui l’educació té un altre model diferent, ja no estem davant de típiques classes magistrals, sinó que anem cap a un model de noves competències i de renovació pedagògica, d’educació en valors. La llei del 2009 no està adaptada. Però canviaria poques coses del capítol lingüístic perquè crec que blinda el model d’immersió i també el flexibilitza. Ja diu que en determinats centres, en funció de la realitat sociocultural i lingüística de l’entorn, pot adaptar el percentatge de llengües que hi ha al centre.

“Les imatges que vam veure fa pocs dies a la tanca de Melilla són totalment inacceptables per part d’un país democràtic”

– Entén que el detonant de la vaga de cinc dies convocada per la comunitat docent sigui el canvi de calendari escolar?

– Crec que el detonant és la falta de diàleg. Estic convençut que molts dels sindicats i del professorat poden estar d’acord amb un avançament del calendari escolar. Catalunya necessitava homologar-se, ja no amb els països europeus, sinó amb altres comunitats de l’Estat que ja comencen el curs a l’inici de setembre. El detonant d’aquesta vaga, però, és que s’ha fet sense diàleg. Em sembla una falta de respecte que dona tota la força a una vaga com la que està convocada.

– Se sent incòmode amb el posicionament del president Pedro Sánchez amb la guerra d’Ucraïna? En les darreres setmanes hem vist posicionaments polifònics entre Yolanda Díaz i Podem.

– Vinc d’una tradició de lluitar contra totes les guerres i contra els valors de la OTAN i de d’afrontar els conflictes des de la pau i el diàleg. Crec que el que està defensant Pedro Sánchez és el mateix que està expressant la majoria de la Unió Europea de no abandonar la via de la diplomàcia. Hem d’ajudar a Ucraïna i el com ho hem de fer depèn de la manera en com ella ens ho demani, sigui amb ajut humanitari o acollint refugiats. De fet, una reflexió que hem de fer és com aquesta Europa racista obre l’acollida als refugiats europeus i tanca les portes als refugiats de fora d’Europa. A mi això em fa vergonya i és el que em molesta, que es tanquin fronteres a refugiats de països que estan en situació similar. O les imatges que vam veure fa pocs dies a la tanca de Melilla i que són totalment inacceptables per part d’un país democràtic.

– De fet, el Ministeri d’Interior està accelerant per donar permís de residència i de treball als refugiats ucraïnesos per una banda, mentre està fent devolucions en calent per l’altra.

– S’entén el que s’està fent amb els refugiats d’Ucraïna, no s’entén que no es faci el mateix amb tots els refugiats que hi ha en conflictes armats i en guerres al món. Europa ha de fer una reflexió de quina ha de ser la seva política d’acollida i la seva política exterior.

– A què atribueix les reticències del PSOE i del PSC a donar suport a una comissió d’investigació sobre els abusos de l’Església? Al Congrés no ha estat possible i al Parlament, de moment, està en període d’esmenes.

– Estan en una dinàmica similar a la de les comissions d’investigació que demanem sobre la Casa Reial, que és de protegir els lobbies, els poders i les elits, i la jerarquia de l’Església és un lobby d’aquest país. Els primers interessats en dilucidar què ha passat hauria de ser la mateixa Església catòlica. Creiem que no només ha de ser una investigació d’experts, sinó en seu parlamentària per garantir que l’Església no generi opacitat ni obstaculitzi les investigacions.

– Què pot fer Podem des de la Moncloa perquè el rei emèrit doni explicacions?

– El paper que tenim és deixar clar que és totalment incomprensible que una persona que s’ha fugat d’Espanya per ocultar els seus delictes pugui tornar com si aquí no hagués passat res. Si torna, ha de donar explicacions. Aquells que intenten protegir la Casa Reial s’estan equivocant. La ciutadania està cada vegada allunyada del que pot representar, més encara si és una institució fosca i opaca que no dona explicacions.

“El rei emèrit? Tenim un delinqüent a qui no es pot condemnar perquè és una persona inviolable. Des del punt de vista democràtic em genera vergonya”

– Confia que el PSOE se situï també en aquesta tessitura?

– Només cedirà quan no li quedi cap més remei. Hem de continuar treballant des de les esquerres i des de la societat perquè s’acabin donant totes les explicacions. No ho dic des d’un punt de vista republicà, sinó des del punt de vista democràtic. És bastant intolerable tot el que ha passat. Tenim una persona que ha estat 40 anys cap de l’Estat que la Fiscalia Anticorrupció reconeix que és un delinqüent però que no se’l pot jutjar. Per tant, tenim un delinqüent a qui no es pot condemnar perquè és una persona inviolable. Des del punt de vista democràtic em genera vergonya.

– Abordar el conflicte polític amb Catalunya ha deixat de ser una prioritat per a Pedro Sánchez?

– Tinc la sensació que continua sent una prioritat per a tothom, el que ens hem de posar d’acord és en què vol dir resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Per a nosaltres hi ha elements significatius, com el reconeixement nacional de Catalunya, el finançament, un sistema que respecti les competències del país i que puguem guanyar més quotes d’autogovern. Necessitem una resolució del conflicte més àmplia que els que la voldrien reduir a independència sí o independència no.

Joan Mena, al costat del cartell reivindicatiu de l’escola catalana. Foto: Adrià Costa

– No sembla que sigui una prioritat quan es troben tants arguments per ajornar una reunió de la taula que s’havia de produir a principis d’any.

– No tinc aquesta sensació. Com a mínim, el govern de l’Estat s’asseu a la taula de diàleg de forma conjunta. Veig moltes més dificultats a l’altra banda de la taula. Junts la boicoteja, posa en qüestió el lideratge d’Aragonès, no se sent representat per un Govern presidit per ERC. Això està afeblint la taula de diàleg i els interessos dels catalans. Més enllà dels càlculs electorals de Pedro Sánchez i de Junts, el que necessitem és que s’imposi el sentit comú i que d’aquesta taula surtin acords que donin fruits.

– El Govern presidit per Pere Aragonès, li provoca més aviat esperança o més aviat decepció?

– Jo vaig començar la legislatura amb una certa esperança perquè passar d’un govern presidit per Torra a un presidit per Aragonès, una persona d’esquerres, et motiva i et dona esperances, però en només un any ha decebut moltíssima gent. Encara no s’allunya del segrest que li té imposat Junts des de fa temps, ni pren decisions que serien fonamentals pels catalans. També continua apostant per projectes que són fum, com els Jocs Olímpics d’Hivern o el Hard Rock o, com dèiem abans, la falta de diàleg amb la comunitat educativa. Aquests són tics dels governs de Convergència o de Junts i a mi no m’agrada que un president que es diu d’esquerres cometi aquests mateixos tics.

“El Govern d’Aragonès té tics dels governs de Convergència o de Junts”

– Hem començat a Sabadell i acabem a Sabadell. La ciutat ha passat pàgina a l’etapa Bustos?

– No, encara no. Primer, perquè va ser un cop molt dur. I, segon, perquè estem pagant encara les conseqüències d’aquella gestió. Encara tenim, per exemple, judicis pendents com la causa d’Smatsa. Per sort, hem aconseguit que la corrupció i la forma de governar sectària no estigui instal·lada a l’Ajuntament de Sabadell. Però encara s’ha de treballar molt per recuperar els projectes, el lideratge i l’orgull sabadellenc dels governs d’Antoni Farrés.

– Es veu tornant a fer política a Sabadell?

– Jo no he deixat de fer política a Sabadell. Sempre he tingut el cap a Sabadell, tant quan he estat al Parlament com al Congrés. Vaig néixer a la política municipal i, probablement, és la política que més m’agrada perquè és la més pròxima a la ciutadania. Quan vens d’aquí, no te’n pots oblidar mai encara que passis per altres responsabilitats.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (12-3-2022)

125 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: