JOAN RIDAO: “LA LLEI WERT VA INOCULAR EL VIRUS DEL 25% DE CASTELL√Ä A LES ESCOLES “

‚ÄúLa llei Wert va inocular el virus del 25%‚ÄĚ.
En l’absolutisme borbònic comença un programa d’espanyolització que pren com un dels àmbits estratègics l’ensenyament.
Fins i tot amb l’adveniment de la democràcia la plena normalització del català a l’ensenyament ha d’esperar fins als noranta.
(ROSA M. BRAVO – BARCELONA)
Joan Ridao, actual direc¬≠tor de l‚ÄôIns¬≠ti¬≠tut d‚ÄôEstu¬≠dis de l‚ÄôAuto¬≠go¬≠vern de la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat, reco¬≠pila en el lli¬≠bre Una hist√≤ria del catal√† a l‚Äôescola (P√≤rtic) la per¬≠se¬≠cuci√≥ pol√≠tica i judi¬≠cial que ha patit la llen¬≠gua en l‚Äô√†mbit de l‚Äôense¬≠nya¬≠ment en els √ļltims 300 anys.

La per­se­cució que pateix el català a l’escola no és pas nova.
Hi ha una llarga hist√≤ria que comen¬≠cem a comp¬≠tar a par¬≠tir de la pri¬≠mera planta borb√≤nica. En l‚Äô√®poca de l‚Äôabso¬≠lu¬≠tisme borb√≤nic comen√ßa un pro¬≠grama d‚Äôespa¬≠nyo¬≠lit¬≠zaci√≥ que pren com un dels √†mbits estrat√®gics l‚Äôense¬≠nya¬≠ment. Aix√≤ cul¬≠mina sobre¬≠tot en el segle XIX amb l‚Äôestat libe¬≠ral espa¬≠nyol. Hi ha un fil roig con¬≠duc¬≠tor en la l√≠nia de con¬≠sa¬≠grar la supre¬≠ma¬≠cia del cas¬≠tell√† pre¬≠nent un √†mbit com l‚Äôense¬≠nya¬≠ment. El de l‚Äôedu¬≠caci√≥ √©s un espai de soci¬≠a¬≠lit¬≠zaci√≥ i que forja iden¬≠ti¬≠tats. No cal par¬≠lar de la Res¬≠tau¬≠raci√≥, de la dic¬≠ta¬≠dura de Primo de Rivera. I fins i tot en moments on el plu¬≠ri¬≠ling√ľisme pot res¬≠pi¬≠rar una mica m√©s com en la Segona Rep√ļblica, la situ¬≠aci√≥ no √©s pas id√≠l¬∑lica. El fran¬≠quisme va ser l‚Äôasf√≠xia total i en l‚Äôetapa de l‚Äôauto¬≠no¬≠mia pol√≠tica encara con¬≠ti¬≠nuen les invec¬≠ti¬≠ves con¬≠tra la llen¬≠gua.
Com era l’escola en l’època de la repressió borbònica?
Ni escola ni ins­ti­tu­ci­ons eren el que són avui. Sí que hi havia àmbits de trans­missió de conei­xe­ments, sobre­tot a par­tir de l’església catòlica i el seu entorn. Per això una de les ofen­si­ves més clares va ser a l’ense­nya­ment del cate­cisme, perquè va ser una de les excep­ci­ons on tra­di­ci­o­nal­ment s’havia permès on usar el català.
Es res­pec­tava la llen­gua de comu­ni­cació amb Déu.
Va ser un motiu de debat molt impor¬≠tant durant el segle XIX perqu√® des de la Nova Planta fins el segle XIX hi va haver una escletxa que per¬≠me¬≠tia l‚Äôentrada del catal√† a l‚Äôense¬≠nya¬≠ment a par¬≠tir de l‚Äôense¬≠nya¬≠ment del cate¬≠cisme i la religi√≥. La his¬≠to¬≠ri¬≠o¬≠gra¬≠fia coin¬≠ci¬≠deix en qu√® les pri¬≠me¬≠res invec¬≠ti¬≠ves con¬≠tra el catal√† en l‚Äô√†mbit p√ļblic, tamb√© a l‚Äôense¬≠nya¬≠ment, van ser a par¬≠tir de pro¬≠vi¬≠si¬≠ons tem¬≠pe¬≠ra¬≠des, dis¬≠si¬≠mu¬≠la¬≠des, no en camp obert com van ser m√©s tard. Per exem¬≠ple, a finals del segle XVIII, a l‚Äô√®poca de Car¬≠les III, hi havia un seguit de plans que no nom√©s eli¬≠mi¬≠na¬≠ven el catal√† sin√≥ qual¬≠se¬≠vol vehi¬≠cle com els manu¬≠als i tex¬≠tos.
Va des­ta­car en aque­lla època el des­man­te­lla­ment de les uni­ver­si­tats cata­la­nes.
Fins i tot la uni¬≠ver¬≠si¬≠tat de Cer¬≠vera no va ser res¬≠pec¬≠tada en aquest sen¬≠tit, i tenia l‚Äôori¬≠gen que tenia, com a con¬≠seq√ľ√®ncia del desen¬≠lla√ß de la guerra de Suc¬≠cessi√≥. El segle XIX va ser un segle en qu√® la cons¬≠ti¬≠tuci√≥ del 1812 deia que hi havia una √ļnica llen¬≠gua que s‚Äôhavia de pre¬≠ser¬≠var, el cas¬≠tell√†, i va ser una etapa total¬≠ment omi¬≠nosa. Hi ha un pro¬≠grama clara¬≠ment dis¬≠se¬≠nyat que pren com a espai estrat√®gic l‚Äôense¬≠nya¬≠ment. En l‚Äôetapa de l‚Äôantic r√®gim no tant perqu√® l‚Äôesfera de lo p√ļblic era molt modesta, i quan es comen√ßa a cons¬≠truir l‚Äôestat espa¬≠nyol al segle XIX l‚Äôofen¬≠siva √©s total.
I les experiències d’esco­les de reno­vació pedagògica que va haver-hi a pri­mers del segle XX?
Van ser experiències posi­ti­ves que es van trun­car amb les dic­ta­du­res i hem d’espe­rar als anys 60 per recu­pe­rar-les.
Com es va mate¬≠ri¬≠a¬≠lit¬≠zar la repressi√≥ fran¬≠quista en l‚Äô√ļs del catal√† a l‚Äôescola?
El catal√† estava abso¬≠lu¬≠ta¬≠ment pro¬≠hi¬≠bit, va haver-hi per¬≠se¬≠cuci√≥ i depu¬≠raci√≥, els mes¬≠tres a cop de volun¬≠ta¬≠risme i bona fe havien d‚Äôense¬≠nyar el catal√† en un √†mbit pura¬≠ment dom√®stic, d‚Äôama¬≠gat. Fins i tot amb l‚Äôadve¬≠ni¬≠ment de la democr√†cia la plena nor¬≠ma¬≠lit¬≠zaci√≥ ha d‚Äôespe¬≠rar fins als anys noranta, mal¬≠grat la llei de nor¬≠ma¬≠lit¬≠zaci√≥ ling√ľ√≠stica del 1983.
El des­ple­ga­ment de la llei va ser lent.
Comen­cem amb la cons­ti­tució del 1978, amb un esquema tri­bu­tari de la cons­ti­tució del 1931, pel que el punt de par­tida no és gaire engres­ca­dor. En l’Esta­tut del 1979 el legis­la­dor no va donar gaire importància a aquest tema, crec que es va posar molt més l’accent en recu­pe­rar les lli­ber­tats mínimes i l’auto­no­mia política que no pas posar l’accent en fun­ci­ons con­cre­tes com la llen­gua.
Per què ho pensa?
Ho penso com a estudiós de l’orga­nit­zació ter­ri­to­rial del poder. La relació de com­petències de l’Esta­tut del 1979 era molt poc pre­cisa. Es con­fi­ava que la praxi política ens por­ta­ria a la ple­ni­tud en pocs anys i al con­trari, es con­sa­gra el cafè per a tot­hom, es comença a har­mo­nit­zar el mapa autonòmic i això en defi­ni­tiva és el que ens porta a refor­mar l’Esta­tut el 2006. Les com­petències esta­ven en un sol arti­cle, amb un enun­ciat molt sim­ple, i es con­fi­ava en una inter­pre­tació gene­rosa, en la cons­trucció d’un estat autonòmic par­tint de la bona volun­tat política, i va ser un des­as­tre.
La immersi√≥ ling√ľ√≠stica va sor¬≠gir a par¬≠tir de la petici√≥ popu¬≠lar, de fam√≠lies que veien neces¬≠sari el catal√† per als seus fills, o va ser una decisi√≥ pol√≠tica?
Jo crec que hi havia una ini¬≠ci¬≠a¬≠tiva pol√≠tica del govern de Pujol, que va comen√ßar a plan¬≠te¬≠jar el que va ser un dels ele¬≠ments ver¬≠te¬≠bra¬≠dors de l‚Äôauto¬≠no¬≠mia pol√≠tica. El pres¬≠su¬≠post de la llei de nor¬≠ma¬≠lit¬≠zaci√≥ que va ela¬≠bo¬≠rar CiU no era el que va aca¬≠bar sent. S‚Äôassem¬≠blava m√©s, no al model de con¬≠junci√≥ que tenim ara, sin√≥ a un model com el del Pa√≠s Basc, de segre¬≠gaci√≥ per lleng√ľes. Encara que s‚Äôha miti¬≠fi¬≠cat molt la llei de nor¬≠ma¬≠lit¬≠zaci√≥ del 1983, es con¬≠ti¬≠nua con¬≠sa¬≠grant la pos¬≠si¬≠bi¬≠li¬≠tat de que els pares ele¬≠gei¬≠xin la llen¬≠gua d‚Äôense¬≠nya¬≠ment a la pri¬≠mer√≠ssima etapa, cosa que poste¬≠ri¬≠or¬≠ment es va cor¬≠re¬≠gint.
La llei s√≠ que va posar les bases de la immersi√≥ ling√ľ√≠stica, oi?
Aix√≤ s√≠. Jo crec que la llei va supo¬≠sar un aven√ß indis¬≠cu¬≠ti¬≠ble. La ini¬≠ci¬≠a¬≠tiva de Joa¬≠quim Are¬≠nas i altres ense¬≠nyants a Santa Coloma, Bar¬≠ce¬≠lon√®s Nord, Bar¬≠ce¬≠lona. va ser molt relle¬≠vant. Tamb√© la pri¬≠mera llei soci¬≠a¬≠lista, la LOGSE, que per¬≠met els pri¬≠mers decrets que pre¬≠ve¬≠uen a nivell cur¬≠ri¬≠cu¬≠lar l‚Äôense¬≠nya¬≠ment de les lleng√ľes, que √©s quan s‚Äôintro¬≠du¬≠eix el model d‚Äôimmersi√≥. El 1998 s‚Äôhi va donar una volta de car¬≠gol amb l‚Äôapro¬≠vaci√≥ de la llei de pol√≠tica ling√ľ√≠stica. La llei de nor¬≠ma¬≠lit¬≠zaci√≥ del 83 va ser impor¬≠tant, per√≤ la LOGSE i el des¬≠ple¬≠ga¬≠ment pri¬≠mari que es va fer el 1992 van ser els que van con¬≠fi¬≠gu¬≠rar un model amb el con¬≠cepte del catal√† com a llen¬≠gua vehi¬≠cu¬≠lar.
La llei del 1998 no va tenir l’ampli con­sens que sí va sus­ci­tar la del 1983?
La llei del 83 va tenir un ampli con¬≠sens, per√≤ va ser impug¬≠nada pel govern de Felipe Gonz√°lez tot i tenir el con¬≠curs del PSC. La sent√®ncia del Tri¬≠bu¬≠nal Cons¬≠ti¬≠tu¬≠ci¬≠o¬≠nal del 1994 [sobre el model ling√ľ√≠stic de l‚Äôescola] va ser tri¬≠but√†ria d‚Äôaquest recurs. La llei del 98 no √©s tan pac√≠fica en la seva ela¬≠bo¬≠raci√≥ per√≤ final¬≠ment hi ha un con¬≠sens prou ampli i no √©s impug¬≠nada, en un con¬≠text pol√≠tic m√©s pro¬≠pici pels acords entre CiU i el PP. La llei del 98 ja parla del catal√† com a llen¬≠gua vehi¬≠cu¬≠lar en l‚Äôense¬≠nya¬≠ment. L‚ÄôEsta¬≠tut del 2006 eleva a rang esta¬≠tu¬≠tari el que estava a la llei del 1998. Entre¬≠mig, la llei del 83 va meri¬≠tar la sent√®ncia 337/1994 del Cons¬≠ti¬≠tu¬≠ci¬≠o¬≠nal, que parla del catal√† com a cen¬≠tre de gra¬≠ve¬≠tat i exclou la pos¬≠si¬≠ble elecci√≥ de llen¬≠gua per part dels pares, amb l‚Äôargu¬≠ment que les admi¬≠nis¬≠tra¬≠ci¬≠ons p√ļbli¬≠ques edu¬≠ca¬≠ti¬≠ves han de pres¬≠tar el dret a l‚Äôedu¬≠caci√≥ amb els recur¬≠sos i mit¬≠jans de qu√® dis¬≠po¬≠sen. Els pares, doncs, no tenen dret a ele¬≠gir sin√≥ que tenen una altra opci√≥, anar a una escola pri¬≠vada.
El TC lla­vors empa­rava la immersió.
Exacte. Intro¬≠du¬≠eix a m√©s un ele¬≠ment fona¬≠men¬≠tal: dona valor al con¬≠cepte de pro¬≠pi¬≠e¬≠tat de la llen¬≠gua. L‚ÄôEsta¬≠tut del 1979 diu que el catal√† √©s la llen¬≠gua pr√≤pia de Cata¬≠lu¬≠nya, i la sent√®ncia del 1994 fa que el catal√† tin¬≠gui un plus amb relaci√≥ a l‚Äôaltra llen¬≠gua ofi¬≠cial pel fet d‚Äôhaver estat durant tres segles poster¬≠gada i per¬≠se¬≠guida. I, per tant, que sigui neces¬≠sari encara apli¬≠car pol√≠tiques de nor¬≠ma¬≠lit¬≠zaci√≥ ling√ľ√≠stica. A m√©s intro¬≠du¬≠eix un altre ele¬≠ment fona¬≠men¬≠tal, la cohesi√≥. √Čs a dir, es donen eines a l‚Äôadmi¬≠nis¬≠traci√≥ cata¬≠lana per pri¬≠o¬≠rit¬≠zar el catal√† a l‚Äôense¬≠nya¬≠ment per garan¬≠tir la cohesi√≥ social. Podem dir que aque¬≠lla sent√®ncia √©s mod√®lica. La situ¬≠aci√≥ es mant√© m√©s o menys pac√≠fica fins al debat entorn del nou esta¬≠tut.
El del 2006.
L‚ÄôEsta¬≠tut va esta¬≠tuir el que havia dit el nos¬≠tre orde¬≠na¬≠ment des dels anys 90. Per√≤ aix√≠ com el 1994 el TC va ser molt ben√®fic, la sent√®ncia del 2010 √©s una sent√®ncia omi¬≠nosa en molts apar¬≠tats, i en l‚Äôapar¬≠tat ling√ľ√≠stic √©s ambi¬≠gua. Con¬≠ti¬≠nua apel¬∑lant al cen¬≠tre de gra¬≠ve¬≠tat del catal√†, per√≤ ja fa una ope¬≠raci√≥ inno¬≠va¬≠dora, que √©s la que despr√©s ha anat impreg¬≠nant les sent√®ncies del TSJC. I √©s que intro¬≠du¬≠eix el con¬≠cepte de la pari¬≠tat i la plena equi¬≠tat de les dues lleng√ľes. La sent√®ncia con¬≠tra l‚ÄôEsta¬≠tut ve a dir que l‚Äôetapa de la nor¬≠ma¬≠lit¬≠zaci√≥ ling√ľ√≠stica s‚Äôha de donar per aca¬≠bada perqu√® hem entrat en una etapa de plena nor¬≠ma¬≠li¬≠tat.
Aix√≤ va pro¬≠pi¬≠ciar que algu¬≠nes fam√≠lies comen¬≠ces¬≠sin a denun¬≠ciar el model ling√ľ√≠stic de l‚Äôescola?
√Čs clar. Despr√©s de l‚ÄôEsta¬≠tut, la seg√ľent fita va ser la llei d‚Äôedu¬≠caci√≥ de Cata¬≠lu¬≠nya, la LEC, del 2009. El PP va impug¬≠nar dife¬≠rents arti¬≠cles de la llei, com ara l‚Äôaco¬≠lli¬≠ment dels immi¬≠grants, per√≤ no s√© per qu√® l‚Äôarti¬≠cle 11 [que esta¬≠bleix el catal√† com a llen¬≠gua vehi¬≠cu¬≠lar i d‚Äôapre¬≠nen¬≠tatge] no l‚Äôimpugna i el TC no s‚Äôhi va pro¬≠nun¬≠ciar. A par¬≠tir d‚Äôaqu√≠ comen√ßa a haver-hi ini¬≠ci¬≠a¬≠ti¬≠ves de tipus per¬≠so¬≠nal i fami¬≠liar que afec¬≠ta¬≠ven dife¬≠rents cen¬≠tres. Aques¬≠tes dema¬≠nen que l‚Äôadmi¬≠nis¬≠traci√≥ edu¬≠ca¬≠tiva fixi una deter¬≠mi¬≠nada pro¬≠porci√≥ de cas¬≠tell√†.
Les famílies volen un 50% de cas­tellà.
El punt relle¬≠vant √©s la res¬≠posta del TSJC, que diu que cor¬≠res¬≠pon a l‚Äôadmi¬≠nis¬≠traci√≥ edu¬≠ca¬≠tiva pre¬≠veure la pro¬≠porci√≥ rao¬≠na¬≠ble de l‚Äô√ļs de les lleng√ľes. El que fan insis¬≠tent¬≠ment el TSJC i el Suprem √©s exi¬≠gir a l‚Äôadmi¬≠nis¬≠traci√≥ edu¬≠ca¬≠tiva que ho fixi.
El TSJC no fixava per­cen­tat­ges.
No, tot i que en un cert moment el TSJC s‚Äôempara en una sent√®ncia del tri¬≠bu¬≠nal euro¬≠peu del 1968 rela¬≠tiva a Val√≤nia per intro¬≠duir el con¬≠cepte de per¬≠cen¬≠tat¬≠ges. En pri¬≠mera inst√†ncia diu que aix√≤ cor¬≠res¬≠pon a l‚Äôadmi¬≠nis¬≠traci√≥ edu¬≠ca¬≠tiva. Hi ha un ele¬≠ment a la sent√®ncia de l‚ÄôEsta¬≠tut que √©s que el tri¬≠bu¬≠nal diu ober¬≠ta¬≠ment que el catal√† no √©s l‚Äô√ļnica llen¬≠gua vehi¬≠cu¬≠lar. La com¬≠bi¬≠naci√≥ entre el prin¬≠cipi d‚Äôigual¬≠tat, que la nor¬≠ma¬≠lit¬≠zaci√≥ ja no t√© ra√≥ de ser i que el cas¬≠tell√† tamb√© √©s llen¬≠gua vehi¬≠cu¬≠lar por¬≠ten a tota una allau d‚Äôimpug¬≠na¬≠ci¬≠ons que l‚Äôadmi¬≠nis¬≠traci√≥ edu¬≠ca¬≠tiva, de qual¬≠se¬≠vol signe pol√≠tic, va com¬≠plir. Hi ha un moment d‚Äôexas¬≠pe¬≠raci√≥ de la just√≠cia ordin√†ria, que veu que l‚Äôadmi¬≠nis¬≠traci√≥ no fixa la pro¬≠porci√≥ d‚Äô√ļs de les lleng√ľes, i crea el 25% de cas¬≠tell√†. Les pri¬≠me¬≠res sent√®ncies par¬≠ti¬≠cu¬≠lars s√≥n del 2014, el canvi subs¬≠tan¬≠cial ve a par¬≠tir del 2018, que √©s el que pro¬≠voca el con¬≠flicte gene¬≠ral. Hi ha lla¬≠vors un salt qua¬≠li¬≠ta¬≠tiu de les asso¬≠ci¬≠a¬≠ci¬≠ons de defensa del cas¬≠tell√†, que impug¬≠nen l‚Äôordre de preins¬≠cripci√≥ i matri¬≠cu¬≠laci√≥, que tenia efic√†cia sobre el con¬≠junt del sis¬≠tema.
La sent√®ncia del 2020 no es va ori¬≠gi¬≠nar per una den√ļncia del minis¬≠teri de Wert?
La Lomqe o llei Wert entra en la q√ľesti√≥ dels per¬≠cen¬≠tat¬≠ges, per√≤ la ra√≥ per la qual real¬≠ment la llei va ser m√©s ofen¬≠siva, i per la qual el mateix TC se la va car¬≠re¬≠gar, √©s que deia els pares podien esco¬≠llir la llen¬≠gua d‚Äôapre¬≠nen¬≠tatge dels seus fills i la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat havia de sub¬≠ven¬≠ci¬≠o¬≠nar el cost de la pri¬≠vada. La Lomqe va ino¬≠cu¬≠lar el virus dels per¬≠cen¬≠tat¬≠ges ling√ľ√≠stics. La suma entre el nou marc legal que podia empa¬≠rar aix√≤ i l‚Äôexas¬≠pe¬≠raci√≥ dels jut¬≠ges dona com a resul¬≠tat la sent√®ncia gene¬≠ral del 25% de cas¬≠tell√†. √Čs una sent√®ncia molt per¬≠ni¬≠ci¬≠osa. Es veu la neces¬≠si¬≠tat d‚Äôafron¬≠tar el tema. Arran d‚Äôuna ini¬≠ci¬≠a¬≠tiva d‚ÄôIrene Rigau sor¬≠geix la neces¬≠si¬≠tat de refer el con¬≠sens i regu¬≠lar aquesta q√ľesti√≥ i final¬≠ment es va pren¬≠dre, crec, una bona decisi√≥, que va ser tras¬≠lla¬≠dar aquesta q√ľesti√≥ al Par¬≠la¬≠ment per tenir un nou marc ling√ľ√≠stic.
El t√≠tol ling√ľ√≠stic de la LEC no s‚Äôhavia des¬≠ple¬≠gat. Hi havia d‚Äôhaver dues peces: intro¬≠duir d‚Äôalguna forma la uti¬≠lit¬≠zaci√≥ dels ter¬≠mes cur¬≠ri¬≠cu¬≠lar o vehi¬≠cu¬≠lar del cas¬≠tell√† en alguna norma i donar segu¬≠re¬≠tat jur√≠dica als cen¬≠tres i els ense¬≠nyants. Hi havia dife¬≠rents alter¬≠na¬≠ti¬≠ves, com modi¬≠fi¬≠car la llei d‚Äôedu¬≠caci√≥, o fer un decret, que tar¬≠da¬≠ria fins i tot m√©s que la pr√≤pia llei. L‚Äôaltra √©s la pro¬≠posta ori¬≠gi¬≠nal que van fer els grups al Par¬≠la¬≠ment i de la qual se‚Äôn va des¬≠mar¬≠car Junts, que va dir que la Llei de pol√≠tica ling√ľ√≠stica del 98 no es toca. Final¬≠ment s‚Äôarriba a una regu¬≠laci√≥ sin¬≠gu¬≠lar, legal, que √©s la Llei 8/2022, sobre l‚Äô√ļs i l‚Äôapre¬≠nen¬≠tatge de les lleng√ľes ofi¬≠ci¬≠als en l‚Äôense¬≠nya¬≠ment no uni¬≠ver¬≠si¬≠tari, que intro¬≠du¬≠eix el con¬≠cepte del cas¬≠tell√† com a llen¬≠gua cur¬≠ri¬≠cu¬≠lar.
Aquest con­cepte de cur­ri­cu­lar va gene­rar polèmica, n’hi va haver que ho va equi­pa­rar al con­cepte de vehi­cu­lar.
El que sé és que s’havia de fer algun tipus de reco­nei­xe­ment al cas­tellà.
El TSJC va accep¬≠tar arran de la nova nor¬≠ma¬≠tiva que no podia impo¬≠sar per¬≠cen¬≠tat¬≠ges i de moment no ha exe¬≠cu¬≠tat la sent√®ncia, per√≤ poste¬≠ri¬≠or¬≠ment ha dic¬≠tat dues sent√®ncies en qu√® obliga a l‚Äôense¬≠nya¬≠ment en cas¬≠tell√† d‚Äôun assig¬≠na¬≠tura tron¬≠cal no ling√ľ√≠stica.
Perqu√® el TSJC s‚Äôha repro¬≠gra¬≠mant. Jo crec que la soluci√≥ legal √©s bona perqu√® hi ha el reco¬≠nei¬≠xe¬≠ment expl√≠cit del cas¬≠tell√†, que no vol dir que tin¬≠gui el mateix valor cur¬≠ri¬≠cu¬≠lar en tots els cen¬≠tres, i a m√©s per¬≠meta parar el peus al TSJC i evi¬≠tar l‚Äôexe¬≠cuci√≥ de la sent√®ncia. I a m√©s garan¬≠teix la inte¬≠gri¬≠tat dels cen¬≠tres i els ense¬≠nyants. Aix√≤ √ļltim es va fer amb una altra pe√ßa, el decret llei, perqu√® el curs comen√ßava el 5 de setem¬≠bre i es podia jus¬≠ti¬≠fi¬≠car l‚Äôextra¬≠or¬≠din√†ria urg√®ncia. La prova que la soluci√≥ va ser id√≤nia √©s que el TSJC va dic¬≠tar una inter¬≠lo¬≠cut√≤ria dient que no podia exe¬≠cu¬≠tar la sent√®ncia.
El TSJC ha pre¬≠sen¬≠tat un recurs al TC sobre la idone√Įtat de la nova nor¬≠ma¬≠tiva i ha dic¬≠tat sent√®ncies que impo¬≠sen m√©s cas¬≠tell√† sense per¬≠cen¬≠tat¬≠ges.
La inter¬≠lo¬≠cut√≤ria que eleva el nou marc legal al TC √©s la mateixa que reco¬≠neix que no pot exe¬≠cu¬≠tar la sent√®ncia i s‚Äôacaba per tant aque¬≠lla espasa de D√†mocles sobre el sis¬≠tema. I el canvi de la com¬≠po¬≠sici√≥ del TC ha de fer que molt pro¬≠ba¬≠ble¬≠ment hi hagi una sent√®ncia caval¬≠cant amb la del 1994, que par¬≠lava del catal√† com a cen¬≠tre de gra¬≠ve¬≠tat, de la vig√®ncia de la nor¬≠ma¬≠lit¬≠zaci√≥, de la cohesi√≥.Efec¬≠ti¬≠va¬≠ment, la mateixa sala del con¬≠tenci√≥s del TSJC que porta el tema fa una mica de trampa amb aques¬≠tes √ļlti¬≠mes sent√®ncia i ho fa ins¬≠tru¬≠men¬≠ta¬≠lit¬≠zant mesu¬≠res cau¬≠te¬≠lars. D‚Äôacord que √©s trist que el TSJC hagi fet aix√≤, per√≤ nom√©s t√© una efic√†cia pun¬≠tual. Ara, s‚Äôha lle¬≠git poc el que diu el TSJC: quan eleva la q√ľesti√≥ al TC insis¬≠teix en la pari¬≠tat, que √©s un con¬≠cepte deli¬≠rant en el sen¬≠tit que la pari¬≠tat no hi pot ser perqu√® el catal√† √©s llen¬≠gua pr√≤pia. A m√©s, intro¬≠du¬≠eix una cr√≠tica al legis¬≠la¬≠dor quan diu que la reforma que va fer el Par¬≠la¬≠ment al juliol √©s arbitr√†ria i que est√† diri¬≠gida √ļnica¬≠ment a difi¬≠cul¬≠tar la seva tasca d‚Äôexe¬≠cu¬≠tor de la sent√®ncia.
√Čs evi¬≠dent que la reforma es va fer per donar res¬≠posta a la sent√®ncia.
Clara­ment, però el preàmbul de la llei no cita per res el TSJC ni la sentència. L’apli­ca­dor de la llei, que és el jutge, ha de fer el que diu la llei i no for­mu­lar crítiques al legis­la­dor. I encara menys dir que això està pen­sat de manera arbitrària per anar en con­tra d’una even­tual exe­cució de sentència.
Tenint la pers­pec­tiva dels 300 anys i en el moment en que estem, vostè és opti­mista pel que fa al català i l’escola?
No soc soci¬≠o¬≠ling√ľista, per√≤ crec que no estem per tirar coets. Tot i que no em sumo a les tesis m√©s der¬≠ro¬≠tis¬≠tes, hem d‚Äôafron¬≠tar el repte que aquest nou marc legal surti b√© per part del TC, o que almenys els danys siguin menors. I hi ha d‚Äôhaver un desen¬≠vo¬≠lu¬≠pa¬≠ment d‚Äôun nou marc legal amb un decret, que ja s‚Äôest√† tre¬≠ba¬≠llant, que des¬≠ple¬≠gui el t√≠tol 2 de la LEC.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (1-III-2023)

62 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: