JOAQUIM NADAL:” PER MASSA SEGUIDISME DEL PSOE, EL PSC HA QUEDAT FORA DE JOC “

Joaquim Nadal: ¬ęPer massa seguidisme del PSOE, el PSC ha quedat fora de joc¬Ľ.
L’exconseller i exalcalde de Girona publica “Noms d’una vida” i analitza la pol√≠tica catalana: “No veig com Salvador Illa far√† oposici√≥ ni si ha apr√®s del Tarradellas que tant esmenta”
( PEP MART√ć )
Carme Vidal i Josep Vallverd√ļ destaquen en el pr√≤leg de Noms d’una vida (Pag√®s editors) el vessant de Joaquim Nadal com a escriptor. Un aspecte potser menys avaluat per una personalitat que ha estat tan rellevant en la pol√≠tica catalana durant d√®cades. A Noms d’una vida, Nadal passa revista a la seva mem√≤ria vital i a personatges que ha conegut, un paisatge amb figures per la seva biografia.

Hi hem conversat a prop√≤sit del llibre. Per√≤, tractant-se de Nadal, en l’entrevista tamb√© parla de pol√≠tica. Ara ja des de certa dist√†ncia, per√≤ mantenint la sornegueria de qui n’ha viscut de tots colors i es mostra cr√≠tic amb l’estat actual de la pol√≠tica catalana, que segons ell encara ha de donar algunes sorpreses.

– Noms d’una vida. La seva. Que comen√ßa amb un homenatge als pares.

– Els pares s√≥n l’arrel de la vida. El pare ja √©s mort i aprofito les paraules que vaig dedicar-li el dia del funeral i que vaig convertir en un article. A l’hora de fer aquest llibre, que √©s el tercer de reculls biogr√†fics, vaig fer un escrit expressament per a la mare, en un intent d’assenyalar que est√† en un punt delicat de salut, perduda en les boires de la mem√≤ria, una mica amb la mirada perduda en l’horitz√≥, esperant retrobar-se amb el pare. Viu a la casa on va n√©ixer, mira el mateix paisatge que la va veure n√©ixer, els xiprers que apunten el cel que l’est√† esperant.

A partir d’aqu√≠, dono entrada a perfils acad√®mics, alguns pr√≤legs i retrats de personatges que he conegut. Els prologuistes diuen que hi ha un efecte mirall de transmetre el meu jo. Tant Carme Vidal com Josep Vallverd√ļ insisteixen en la idea que no soc nom√©s un pol√≠tic i historiador, sin√≥ tamb√© un escriptor. M’afalaguen. Crec que tenen ra√≥. Tot el que escric entorn la pol√≠tica t√© un to literari. Sempre, en les meves intervencions, tamb√© com a alcalde, he volgut que tinguessin un to personal, d’evocaci√≥ d’un paisatge o d’una gent.

– Explica la imatge de la seva mare, sola, de nit, en la barca auxiliar amarrada a la boia mentre l’avi sortia a pescar.

– S√≠, intento explicar el car√†cter de l’avi, el pare de la mare, el seu sentit del rigor i de l’exig√®ncia. Un dia ens va explicar com va haver d’empassar-se la por fruit de la solitud al deixar-la a la boia i sortint ell a pescar. Va ser una mostra de la disciplina de l’avi en el tracte als fills.

“La mare viu en les boires de la mem√≤ria, a la casa on va n√©ixer, mirant el mateix paisatge, els xiprers que apunten al cel que l’espera

РSembla que la fe religiosa dels pares ha estat cabdal en la seva formació. Potser aquest vessant de Joaquim Nadal era poc conegut.

– Els pares van tenir dotze fills. Jo soc el gran i els vaig veure evolucionar. El meu pare era el cap d’un agrupament escolta. Despr√©s es va fer de l’Opus i alguns de l’agrupament li van retreure que abandon√©s l’escoltisme. Nosaltres mai els vam fer retret de res, per√≤ potser es pensaven que els seguir√≠em pel mateix cam√≠ i no ho va fer cap de nosaltres.

РAixò també és curiós.

– S√≠, perqu√® aquest seguiment dels pares √©s el que passa en moltes fam√≠lies. En el nostre cas, no va ser aix√≠ i ens ho van respectar. Jo crec que ells en van tenir prou donant-nos una formaci√≥ austera, basada en els principis del cristianisme dels pobres i de la generositat, de l’altruisme, del treball. Aquest sentiment m√©s general sobre el col¬∑lectiu ens va impregnar. Malgrat tot, els hav√≠em sortit b√©.

РA banda dels pares, de totes les personalitats que esmenta, quin personatge suggeriria com a figura més atractiva?

– En citaria alguns. Un perqu√® va ser el meu mestre i em va emp√®nyer pels camins de la hist√≤ria, un oncle meu, Jordi Nadal, que va morir fa pocs mesos. Un il¬∑lustre historiador de l’economia. Un altre, en el terreny de la historiografia tamb√©, ha estat Pierre Vilar, molt rigor√≥s, escrivia molt b√©. Finalment, tot i ser un personatge contradictori i amb moltes arestes, el Josep Tarradellas que jo vaig con√®ixer. Un Tarradellas comprom√®s amb la presid√®ncia recuperada. Ell, que havia mostrat altres debilitats, des del moment que assumeix la presid√®ncia, refor√ßa la seva visi√≥ d’home d’estat. Amb sentit d’Estat, va fer una cosa que despr√©s no va fer cap altre president: citar els alcaldes de les grans capitals a dinar a la Casa dels Canonges un cop al mes. Com ho feia amb els presidents de la Diputaci√≥ i governadors civils.

– De tots els personatges hist√≤rics, brilla Ermessenda de Carcassona. √Čs una figura que trenca motlles.

– Vaig fer un article extens per a El m√≥n d’ahir, que me’l va demanar Toni Soler, i vaig destacar com a l’alta edat mitjana, al segle XII, Ermessenda √©s una comtessa que tenia molt de poder. Tant de poder que va governar amb el seu marit, amb el seu fill i amb el seu net, en f√≥rmules de cogovern o reg√®ncia. Va tenir poder, diners i, a m√©s, era guapa. √Čs el que expliquen els historiadors que l’han estudiat, d’Antoni Pladevall a Santiago Sobrequ√©s. Amb un poder exercit a la Catalunya que s’estava formant, era un cas molt ins√≤lit. El testament d’Ermessenda √©s una mostra dels diners que tenia, de la seva religiositat i de com, des de Sant Pere de Roma als monestirs de la Catalunya Vella que va ajudar a fundar, tenia dots de govern i sentit de les institucions.

“De la figura d’Ermessenda n’hem d’aprendre que el govern no s’abandona

– Sabia governar. Potser n’haur√≠em d’aprendre?

– Si alguna cosa haur√≠em d’aprendre d’Ermessenda √©s que tenia sentit de l’autoritat, sentit del govern i de superaci√≥ dels conflictes. Tenia clar que el govern no es podia abandonar. Si hem de parlar de similituds amb el moment actual, quan ja fa m√©s de dos mesos de les eleccions i sense haver constitu√Įt govern, √©s molt lamentable que estiguem deixant passar molt de temps, quan hi ha tantes urg√®ncies perempt√≤ries que requeririen, per damunt dels horitzons amplis, que es concret√©s una soluci√≥. Per comen√ßar a governar de veritat, amb les eines que tenim, que s√≥n moltes o poques segons com es miri. L’independentisme m√©s radical diu que aix√≤ no servei per res, que l’autonomisme ens enfonsa. Una altra manera de mirar-ho √©s dir que tenim m√©s poder del que mai hav√≠em tingut, fins i tot que en els temps de la Rep√ļblica. Fem-lo servir.

– Vost√®, que va ser durant molts anys una figura referencial en el PSC, com contempla l’evoluci√≥ del partit?

– B√©, jo me’n vaig apartar, com sabeu, i vaig abandonar la milit√†ncia. Ho vaig fer amb discreci√≥, anant-me’n a casa sense apuntar-me a cap altre vaixell, i aix√≤ seguir√© fent. No nom√©s aix√≤, sin√≥ que afirmo que la ideologia preval per damunt dels partits. Per tant, si em pregunten qu√® soc, jo soc socialista. Com √©s que no milito en el Partit dels Socialistes? Perqu√® una cosa √©s la ideologia i una altra √©s el partit. El que no m’agrada √©s la deriva actual del partit.

РQuè és el que no li agrada del PSC?

– Que havent-se situat al mig, entre el que podr√≠em dir radicalisme de dretes representat pel PP, Vox i Ciutadans, i el radicalisme d’esquerres, representat per la CUP i, potser eventualment, per l’independentisme, no hagi tingut la cintura pol√≠tica i la capacitat de fer valer la seva posici√≥ central per convertir-se en √†rbitre i mediador d’una situaci√≥. Un fet que probablement li hauria donat una posici√≥ de privilegi.

РPer aconseguir què, per exemple?

– Per exemple, Esquerra no en vol ni sentir a parlar de deixar fer president Pere Aragon√®s pel PSC perqu√® el nom PSC est√† contaminat a ulls de l’independentisme. Per√≤ en un altre moment, aquesta hauria estat una sortida plausible per desencallar la situaci√≥ i deixar Junts amb un pam de nas. Naturalment, ara aix√≤ √©s implantejable i el PSC est√† una mica fora de joc. No m’agrada del PSC que, per massa seguidisme del PSOE, pel que fa a la situaci√≥ pol√≠tica a Catalunya, ha quedat fora de joc.

РQuè li ha semblat la campanya de Salvador Illa?

– Jo coneixia Salvador Illa com a alcalde de la Roca, on va substituir un tarradellista de la primera hora, Rom√† Planas. No s√© si de l’her√®ncia de Rom√† Planas i de Tarradellas, que ell tant esmenta, Salvador Illa ha apr√®s tot el que podia haver apr√®s. No ho s√©. Dit aix√≤, ell va creure que podia aprofitar una escletxa d’oportunitat, la va aprofitar b√©, va guanyar les eleccions. Estaria b√© que, a difer√®ncia de com Ciutadans va malbaratar el capital pol√≠tic de guanyar les eleccions, el PSC i Illa fossin capa√ßos de no malbaratar el capital pol√≠tic que representa haver guanyat les eleccions.

Joaquim Nadal: “Quan Junts ha especulat de quedar-se a l’oposici√≥, crec que anaven de farol“.

– Creu que ho sabran fer o n’√©s esc√®ptic?

– No ho s√©. De moment, sembla que no. No veig ni tan sols ni com far√† oposici√≥. Tot i ser el m√©s votat, ser√† el cap de l’oposici√≥. En canvi, quan Junts per Catalunya ha especulat de quedar-se a l’oposici√≥, jo crec que anaven de catxa. No crec que Junts mai de la vida hagi pensat a passar a l’oposici√≥ i ser un actor secundari, ja que el PSC seguiria sent la primera for√ßa de l’oposici√≥.

“El PSC no ha estat capa√ß de fer valer la seva posici√≥ central per convertir-se en √†rbitre”

– De la gesti√≥ d’Illa com a ministre de Sanitat en t√© alguna cosa a dir?

– No tinc res a dir, com tampoc sobre la gesti√≥ del Govern de Catalunya sobre la pand√®mia. Aqu√≠ tots han anat a les palpentes. Ja farem molt si aquest estiu n’hem sortit, tenim el 70% de la poblaci√≥ vacunada i podem tornar a viure amb una certa normalitat. No vull opinar perqu√® trobo que la tessitura en qu√® ens hem trobat √©s extraordin√†riament dif√≠cil i la veritat √©s que ho han tingut complicat davant tamb√© de les contradiccions entre els experts. Ara sabem que estem encarrilats cap a una vacunaci√≥ massiva i, per primera vegada, la corba dels contagiats i dels ingressats a les UCI est√† comen√ßant a baixar d’una manera irregular.

РConeix també Miquel Iceta. Com valora la seva etapa al capdavant del PSC?

– Amb Miquel Iceta hem compartit responsabilitats parlament√†ries, ell com a portaveu, jo com a president del grup socialista despr√©s de la ren√ļncia de Jos√© Montilla a assumir el seu esc√≥. Sempre li he reconegut una gran habilitat i una capacitat d’an√†lisi de la situaci√≥ molt fina. En algun moment, veient-lo ja des de fora, he pensat que era tan h√†bil i sibil¬∑l√≠ que podia acabar fent-se un embolic amb ell mateix. Gaireb√© fent un s√≠mil del ball que va escenificar en algun moment de campanya. Ell ja havia passat per la Moncloa en c√†rrecs de responsabilitat com cap del gabinet d’estudis de la vicepresid√®ncia, col¬∑laborant amb Narc√≠s Serra. En aquests moments, com a ministre d’Ordenaci√≥ Territorial, deu estar feli√ß com unes pasq√ľes.

РCreu que el mapa polític està ja tancat a Catalunya o encara veurem més recomposicions?

– Hem d’assistir per for√ßa a m√©s recomposicions. Hi ha forces que es diuen partits que han quedat en posici√≥ residual, com √©s el cas del PDECat o el Partit Nacionalista de Catalunya. Del PNC l’√ļnic que m’agrada √©s el nom, perqu√® deixen clar que des de Converg√®ncia no van ser capa√ßos de fer l’equivalent del PNB i s’hi van posar. En aix√≤, Marta Pascal es va abocar en un projecte que despr√©s no ha sabut aglutinar m√©s energies. Junts no √©s un partit, √©s un moviment. Per for√ßa, aquest moviment s’haur√† de ressituar. Entre altres coses perqu√® els lideratges variaran, perqu√® el lideratge des de l’exterior no es podr√† mantenir i s’hauran de redefinir posicions i responsabilitats tan bon punt hi hagi un acord de govern.

“Junts no √©s un partit, √©s un moviment, i per for√ßa s’haur√† de ressituar”

– Li dol no estar ara en el primer pla?

– A l’inrev√©s. Estic molt feli√ß. M’ho miro amb una mirada ol√≠mpica. Quan un ha estat 33 anys de la seva vida en primera l√≠nia i exposat als dards de tothom, i gaudint d’una posici√≥ de poder reconeguda, ara el que he de fer √©s mantenir-me discret i opinar poc. Cada cop que opino, surten els trolls de torn recordant-me el meu passat o el meu present. Estic molt b√© com estic.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (2-5-2021)

323 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: