JORDI CUIXART, EN PRESÓ PER ESCARNI DE MADRID

“Jordi Cuixart, en presĂł per escarni de Madrid ”
( PERE LLOFRIU )

L’etiquetem de pres polĂ­tic per necessitat de simplificar, perĂČ en primera accepciĂł Jordi Cuixart no Ă©s polĂ­tic, a no esser que s’accepti que l’Homo sapiens Ă©s un animal polĂ­tic per se, i admetre que manifestar-se en favor d’una societat mĂ©s justa tambĂ© Ă©s fer polĂ­tica. Doncs justament els que justifiquen que Cuixart sigui a la presĂł solen coincidir amb els que troben que nomĂ©s han de fer polĂ­tica els polĂ­tics, si pot esser nomĂ©s els de dretes. Fins i tot hi ha polĂ­tics hipĂČcrites que diuen que la polĂ­tica els fa oi. Crec recordar que Biel Company ho va dir fins el dia que el varen seleccionar, quan ja feia anys que presidia Asaja.

Jordi Cuixart Ă©s un ciutadĂ  mĂ©s. Si de cas un ciutadĂ  mĂ©s emprenedor, valent i capdavanter per mĂšrits propis que la gran majoria de ciutadans, i en un terreny, el cultural, que Ă©s el que mĂ©s falta ens fa i on poquĂ­ssims hi poden fer res mĂ©s que treballar gratis et amore per millorar el paĂ­s: idĂČ Jordi Cuixart Ă©s un ciutadĂ  exemplar. Per si algĂș acaba d’arribar de l’Espanya monolingĂŒe, Cuixart Ă©s el president d’Òmnium Cultural, que Ă©s l’associaciĂł en defensa del paĂ­s (llengua, cultura, la tribu, el teu poble…) per excel·lĂšncia. És l’equivalent, o antecedent, de l’Obra Cultural Balear, que juntament amb AcciĂł Cultural del PaĂ­s ValenciĂ  conformen la FederaciĂł Llull que, ves per on, tambĂ© presideix el nostre protagonista.

Poques finalitats mĂ©s nobles hi deu haver que militar de voluntari en una entitat d’aquestes, presidir-la deu esser un orgull semblant a esser batle del teu poble o ciutat, i tots els que he sentit ho tenen com l’orgull major. I ara no negarem la bona voluntat de ningĂș, perĂČ Ă©s evident que a un ajuntament hi sol haver un pressupost com a caigut del cel i una cosa que se’n diu urbanisme, on adesiara passen maletins amb milions d’acĂ­ cap allĂ , aleshores Ă©s mĂ©s que probable que molts s’apuntin a les llistes electorals per veure si poden “cribrar” res d’aixĂČ, o poder enxufar nebots i coneguts, que tambĂ© vesteix molt. En canvi d’associacions tipus Òmnium, en conec mĂ©s de quatre que han anat a donar una conferĂšncia a ArtĂ  i posen la benzina de la seva butxaca. IdĂČ no Ă©s el mateix.

En un paĂ­s normal la resta de ciutadans n’hauria d’estar agraĂŻt: idĂČ no ho som, un paĂ­s normal, aleshores encara tĂ© mĂ©s mĂšrit, ja que encara cal contrarestar els renegats i la resta de no adscrits… Com deia JosĂ© MartĂ­ (heroi de Cuba i curiosament d’origen ValenciĂ ): si no lluites per res, almenys no emprenyis.

Els jutges que han condemnat Cuixart han vençut, de moment, perĂČ no han convençut, com MillĂĄn Astray i els seus sequaços. Els jutges espanyolistes no s’apliquen allĂČ que la dona del CĂšsar no nomĂ©s ha d’esser decent, sinĂł que ho ha de semblar. A la gran majoria de catalans no se’ls ha convençut, ni els sembla decent, que Cuixart sigui a la presĂł. Els motius pels quals se’l va condemnar es varen televisar, aleshores tothom que ha volgut ha vist el que va fer Cuixart: pujar damunt un cotxe per demanar que es dissolguĂ©s una manifestaciĂł que ell no havia convocat. Ja sabem que moltes lleis sĂłn per embullar i per donar negoci als advocats, perĂČ en el cas present no cal estudiar fĂ­sica quĂ ntica: “Un plato es un plato” sentenciava per la mateixa Ăšpoca un president espanyol.

Si hi ha alguna possibilitat que aixĂČ es pugui interpretar com a “sedició”, ni que sigui com a metĂ fora, ja s’hauria d’haver canviat el diccionari i totes les lleis per on es pot escolar una aberraciĂł com aquesta. Els mateixos jutges ho haurien d’haver demanar abans de condemnar-lo. Enlloc d’aixĂČ el que sembla Ă©s que els jutges siguin els lloctinents del PP quan Ă©s a l’oposiciĂł. I sense canviar d’actitud les altres legislatures. Tampoc no pot esser casualitat que els casos Cuixart sempre Ă©s contra catalans, o d’esquerra no col·laboracionista, o ValtĂČnycs, o rapers o casos equiparables. Els casos a la inversa amb personal d’ultradreta, ben al contrari, encara pareix que els donin punts per a enxufar-los de piolĂ­n. A jutjar pel resultat final, a Espanya Ă©s un delicte molt mĂ©s greu organitzar un referĂšndum que no pas un cop d’estat de la GuĂ rdia Civil al Congreso de los Diputados.

És a les clares el cas mĂ©s patĂštic de la marca esperpĂšntica Espanya, i ens hi hem centrat per a mĂ©s claredat, perĂČ no Ă©s l’Ășnic ni prop fer-s’hi. De fet Ă©s el mateix cas Jordis, ja que Jordi SĂĄnchez Ă©s en la mateixa situaciĂł. La resta de presos polĂ­tics sĂ­ que sĂłn polĂ­tics, un altre tema Ă©s si aixĂČ mereix presĂł. Hi ha un macro cas Catalans amb milers de putejats per Madrid, ValtĂČnycs, titellaires, els dels acudits de Carrero Blanco… El RĂšgim del 78 en diuen: la “Ley de Vagos y Maleantes”, o la de “Comunistas y otros”, canviada per la recerca i captura de “Terroristas, catalanistas, izquierdosos e incordiadores del papĂĄ estado”.

Quan es descobreix un nou escàndol vinculat al cas Kitchen, la guàrdia civil va a escorcollar la seu d’Òmnium: endevina amb quù es rebolcaran les televisions de Madrid.

Amb tot plegat, ara i aquĂ­, mutatis mutandi, aixĂ­ com pinten Jesucrist en vida, qui mĂ©s s’hi assembla Ă©s Jordi Cuixart.
Informa:DBALEARS.CAT (10-1-2021)

348 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: