JORDI CUIXART, EN PRESĂ PER ESCARNI DE MADRID

“Jordi Cuixart, en presĂł per escarni de Madrid ”
( PERE LLOFRIU )
Lâetiquetem de pres polĂtic per necessitat de simplificar, perĂČ en primera accepciĂł Jordi Cuixart no Ă©s polĂtic, a no esser que sâaccepti que lâHomo sapiens Ă©s un animal polĂtic per se, i admetre que manifestar-se en favor dâuna societat mĂ©s justa tambĂ© Ă©s fer polĂtica. Doncs justament els que justifiquen que Cuixart sigui a la presĂł solen coincidir amb els que troben que nomĂ©s han de fer polĂtica els polĂtics, si pot esser nomĂ©s els de dretes. Fins i tot hi ha polĂtics hipĂČcrites que diuen que la polĂtica els fa oi. Crec recordar que Biel Company ho va dir fins el dia que el varen seleccionar, quan ja feia anys que presidia Asaja.
Jordi Cuixart Ă©s un ciutadĂ mĂ©s. Si de cas un ciutadĂ mĂ©s emprenedor, valent i capdavanter per mĂšrits propis que la gran majoria de ciutadans, i en un terreny, el cultural, que Ă©s el que mĂ©s falta ens fa i on poquĂssims hi poden fer res mĂ©s que treballar gratis et amore per millorar el paĂs: idĂČ Jordi Cuixart Ă©s un ciutadĂ exemplar. Per si algĂș acaba dâarribar de lâEspanya monolingĂŒe, Cuixart Ă©s el president dâĂmnium Cultural, que Ă©s lâassociaciĂł en defensa del paĂs (llengua, cultura, la tribu, el teu poble…) per excel·lĂšncia. Ăs lâequivalent, o antecedent, de lâObra Cultural Balear, que juntament amb AcciĂł Cultural del PaĂs ValenciĂ conformen la FederaciĂł Llull que, ves per on, tambĂ© presideix el nostre protagonista.
Poques finalitats mĂ©s nobles hi deu haver que militar de voluntari en una entitat dâaquestes, presidir-la deu esser un orgull semblant a esser batle del teu poble o ciutat, i tots els que he sentit ho tenen com lâorgull major. I ara no negarem la bona voluntat de ningĂș, perĂČ Ă©s evident que a un ajuntament hi sol haver un pressupost com a caigut del cel i una cosa que seân diu urbanisme, on adesiara passen maletins amb milions dâacĂ cap allĂ , aleshores Ă©s mĂ©s que probable que molts sâapuntin a les llistes electorals per veure si poden âcribrarâ res dâaixĂČ, o poder enxufar nebots i coneguts, que tambĂ© vesteix molt. En canvi dâassociacions tipus Ămnium, en conec mĂ©s de quatre que han anat a donar una conferĂšncia a ArtĂ i posen la benzina de la seva butxaca. IdĂČ no Ă©s el mateix.
En un paĂs normal la resta de ciutadans nâhauria dâestar agraĂŻt: idĂČ no ho som, un paĂs normal, aleshores encara tĂ© mĂ©s mĂšrit, ja que encara cal contrarestar els renegats i la resta de no adscrits… Com deia JosĂ© MartĂ (heroi de Cuba i curiosament dâorigen ValenciĂ ): si no lluites per res, almenys no emprenyis.
Els jutges que han condemnat Cuixart han vençut, de moment, perĂČ no han convençut, com MillĂĄn Astray i els seus sequaços. Els jutges espanyolistes no sâapliquen allĂČ que la dona del CĂšsar no nomĂ©s ha dâesser decent, sinĂł que ho ha de semblar. A la gran majoria de catalans no seâls ha convençut, ni els sembla decent, que Cuixart sigui a la presĂł. Els motius pels quals seâl va condemnar es varen televisar, aleshores tothom que ha volgut ha vist el que va fer Cuixart: pujar damunt un cotxe per demanar que es dissolguĂ©s una manifestaciĂł que ell no havia convocat. Ja sabem que moltes lleis sĂłn per embullar i per donar negoci als advocats, perĂČ en el cas present no cal estudiar fĂsica quĂ ntica: âUn plato es un platoâ sentenciava per la mateixa Ăšpoca un president espanyol.
Si hi ha alguna possibilitat que aixĂČ es pugui interpretar com a âsediciĂłâ, ni que sigui com a metĂ fora, ja sâhauria dâhaver canviat el diccionari i totes les lleis per on es pot escolar una aberraciĂł com aquesta. Els mateixos jutges ho haurien dâhaver demanar abans de condemnar-lo. Enlloc dâaixĂČ el que sembla Ă©s que els jutges siguin els lloctinents del PP quan Ă©s a lâoposiciĂł. I sense canviar dâactitud les altres legislatures. Tampoc no pot esser casualitat que els casos Cuixart sempre Ă©s contra catalans, o dâesquerra no col·laboracionista, o ValtĂČnycs, o rapers o casos equiparables. Els casos a la inversa amb personal dâultradreta, ben al contrari, encara pareix que els donin punts per a enxufar-los de piolĂn. A jutjar pel resultat final, a Espanya Ă©s un delicte molt mĂ©s greu organitzar un referĂšndum que no pas un cop dâestat de la GuĂ rdia Civil al Congreso de los Diputados.
Ăs a les clares el cas mĂ©s patĂštic de la marca esperpĂšntica Espanya, i ens hi hem centrat per a mĂ©s claredat, perĂČ no Ă©s lâĂșnic ni prop fer-sâhi. De fet Ă©s el mateix cas Jordis, ja que Jordi SĂĄnchez Ă©s en la mateixa situaciĂł. La resta de presos polĂtics sĂ que sĂłn polĂtics, un altre tema Ă©s si aixĂČ mereix presĂł. Hi ha un macro cas Catalans amb milers de putejats per Madrid, ValtĂČnycs, titellaires, els dels acudits de Carrero Blanco… El RĂšgim del 78 en diuen: la âLey de Vagos y Maleantesâ, o la de âComunistas y otrosâ, canviada per la recerca i captura de âTerroristas, catalanistas, izquierdosos e incordiadores del papĂĄ estadoâ.
Quan es descobreix un nou escĂ ndol vinculat al cas Kitchen, la guĂ rdia civil va a escorcollar la seu dâĂmnium: endevina amb quĂš es rebolcaran les televisions de Madrid.
Amb tot plegat, ara i aquĂ, mutatis mutandi, aixĂ com pinten Jesucrist en vida, qui mĂ©s sâhi assembla Ă©s Jordi Cuixart.
Informa:DBALEARS.CAT (10-1-2021)