JORDI PESARRODONA I DOLORS FELIU, ELS MÉS BEN SITUATS PER PRESIDIR D’ANC

(ALEXANDRE SOLANO )
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha tancat aquesta mitjanit el termini per a presentar candidatures amb vista a les eleccions al nou secretariat nacional de l’entitat, que es faran del 10 al 14 de maig. La renovació també afectarà la presidència de l’entitat, atès que la presidenta, Elisenda Paluzie, ha de deixar el càrrec després de dos mandats.

Ara els aspirants a candidats al secretariat nacional hauran de cercar l’aval de dues assemblees de base, una de les quals ha de ser la seva. El 26 d’abril la junta electoral proclamarà la llista de candidatures admeses.

El primer de maig començarà la campanya electoral, fins al 9 de maig, amb unes mesures de propaganda estrictes. Els candidats no poden fer entrevistes ni articles en mitjans de comunicació ni participar en programes de televisió i ràdio. Com a exemple d’aquesta normativa, el periodista Antonio Baños va ser exclòs l’any 2018 per haver participat en una tertúlia política a la ràdio. Per fer-se conèixer, els candidats sí que poden respondre a les preguntes que es fan en espais habilitats i participar en actes que impulsi l’entitat.
Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona, els candidats que sonen amb més força

Els dos candidats més ben situats són, ara com ara, la jurista Dolors Feliu i el pallasso Jordi Pesarrodona, ambdós membres de l’Assemblea de Representants del Consell per la República.

Dolors Feliu, en declaracions a VilaWeb, diu que no vol confirmar ni desmentir la seva predisposició a assumir la presidència de l’entitat, i destaca que ara només es pot parlar de presentar-se al secretariat nacional, en un moment en què encara no se saben els candidats ni encara menys la configuració que tindrà aquest òrgan de govern executiu.

Tot amb tot, Feliu sí que explica que assumeix l’actual full de ruta de l’ANC, en què es diu que cal prendre la iniciativa perquè quan es torni a votar serveixi d’una manera més efectiva i clara per a la independència: “L’eina democràtica que ara tenim és el vot.”

Jordi Pesarrodona, ex-regidor d’ERC de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) i actual vice-president de l’Assemblea de Representants del Consell per la República, també es mostra prudent, en declaracions a VilaWeb, tot posant l’accent en la necessitat del consens, d’evitar els personalismes i de superar les desavinences que hi ha hagut. Així i tot, està disposat a fer allò que calgui: “Jo estic disposat a tot allò que demanin i al costat de tothom.”

Sobre els objectius de l’entitat després de la renovació, Pesarrodona destaca la necessitat de tornar a treballar al carrer i coordinadament amb el Consell per la República, que ha d’actuar com una eina institucional en cerca del reconeixement internacional. “Al costat –diu– hi ha d’haver una eina mobilitzadora com històricament ha estat l’ANC”, amb força per a tornar a despertar el carrer. Per ell, aquesta mobilització és un instrument essencial perquè els partits avancin: “Només ho farem a partir de la mobilització i pressionant; si no, els partits continuaran aplicant el seu full de ruta.”
Els equilibris a la presidència

Cal recordar que no hi ha candidatures a la presidència de l’ANC, sinó que el secretariat nacional que sorgeixi de les eleccions, compost per 77 membres –52 de l’àmbit territorial i 25 del nacional–, serà l’encarregat de triar el nou president de l’entitat.

En les primeres tres eleccions, Carme Forcadell va ser la candidata més votada i va esdevenir presidenta de l’entitat, però aquesta pràctica es va trencar l’any 2015, quan Jordi Sànchez, amb 4.692 vots, va ser elegit president per davant de Liz Castro (5.186 vots), la candidata més votada. Aquesta circumstància es va repetir a les següents eleccions a l’Assemblea.

En canvi, l’any 2018, Elisenda Paluzie, malgrat no haver-se ofert a ocupar la presidència abans de la votació, va ser-ne elegida després de rebre 5.062 vots, gairebé dos mil més que Joan Canadell, el segon amb més suport. De manera que, més enllà de mostrar la predisposició, el nombre de vots i els equilibris i negociacions entre els sectors dins l’entitat independentista seran fonamentals en la tria del nou dirigent de l’ANC.
Un nou full de ruta, mirant cap a les eleccions

Aquest cap de setmana, l’Assemblea va fer pública la nova presa de posició política, amb una mesura que hi sobresortia: la llista cívica per a les eleccions al parlament. El full de ruta diu que cal un organisme polític a l’exterior que assumeixi la coordinació estratègica del moviment independentista. I, en aquesta línia, els socis de l’ANC es comprometen a potenciar el paper del Consell per la República i la cooperació entre tots dos organismes, especialment en el front internacional.

L’ANC també es compromet a recuperar plenament la presència als carrers i a tornar a exhibir el múscul de mobilització dels anys anteriors per arrossegar els partits polítics. Concretament, ja avança la intenció de fer mobilitzacions multitudinàries per la Diada i el Primer d’Octubre, que volen que el govern declari dia festiu nacional com a Dia de la República Catalana. Si no l’hi declara, les territorials pressionaran els municipis perquè el facin festiu local.

L’ANC vol preparar un nou embat democràtic amb més potència que el del 2017 i recorden que el 2023 s’acaba el termini de marge establert en l’acord d’investidura de Pere Aragonès. L’any vinent, a més, hi ha previstes eleccions municipals i espanyoles, i l’entitat demana una estratègia de “vot intel·ligent”.
Informa:VILAWEB.CAT (7-4-2022)

199 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: