JORDI PINA: ” LES DEFENSES DELS PRESOS POL√ćTICS ENS COORDINAREM PER ANAR A ESTRASBURG “

( BERNAT SURROCA )
Fa tres anys i mig que els presos pol√≠tics estan empresonats i ja ha passat m√©s d’un any de la sent√®ncia de l’1-O. Entre sortides per treballar, permisos, un confinament entre reixes pel coronavirus i l’estira-i-arronsa amb el tercer grau, el Tribunal Constitucional (TC) comen√ßa finalment a pronunciar-se sobre els recursos d’empara contra la decisi√≥ del Tribunal Suprem de condemnar els dirigents independentistes a penes d’entre 9 i 13 anys de pres√≥. Aix√≤ obre la porta per traslladar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), on els independentistes confien que es faci just√≠cia davant les vulneracions de drets que han patit a l’Estat aquests √ļltims anys.

En aquesta entrevista amb Naci√≥Digital, Jordi Pina, advocat de Jordi S√†nchez, Josep Rulll i Jordi Turull, repassa la situaci√≥ dels presos, que nom√©s poden accedir a permisos penitenciaris despr√©s que el jutge de vigil√†ncia penitenci√†ria en bloqueg√©s el tercer grau, i tamb√© parla de l’estrat√®gia per portar la causa a Estrasburg. Explica que les defenses ja s’han reunit per refrescar el cas i distribuir-se la feina, i que tenen la voluntat de coordinar-se en aquesta nova etapa que s’obrir√† els propers mesos i que anir√† per llarg. Tamb√© parla dels indults, i valora positivament l’informe de l’Advocacia de l’Estat, que representa el govern espanyol. Podria haver-s’hi oposat i no ho ha fet.

РEsperava que el jutjat de vigilància tombés el tercer grau abans que el cas arribés al Suprem?

– No. La veritat √©s que ens ha agafat amb el preu canviat. Ha passat a l’inrev√©s que a l’estiu. Aleshores la jutgessa va suspendre el tercer grau mentre es tramitava el recurs, per√≤ despr√©s va resoldre el cas donant-nos la ra√≥. Ara ha passat el contrari. M’ha sorpr√®s la resoluci√≥ del jutge, perqu√® despr√©s de veure que no suspenia l’execuci√≥ del tercer grau no m’esperava que despr√©s digu√©s el que diu a la interlocut√≤ria. Dir que no han reconegut el delicte i que √©s massa d’hora per al tercer grau no √©s cert i s√≥n arguments que no existeixen a la llei.

– Els presos porten m√©s de tres anys a la pres√≥. Qu√® ha de passar perqu√® se’ls accepti el tercer grau?

– Doncs, no ho s√©. No hi ha cap article de la llei que posi com a requisit que s’hagi de passar un determinat temps a la pres√≥ abans d’accedir al tercer grau. El fet de la durada de la pres√≥ es valora, per√≤ normalment va associat a la perillositat del delicte. Quan a una persona li posen 10, 12, 15 anys de pres√≥ per homicidi, d’agressi√≥ sexual, de narcotr√†fic… Podem valorar qui √©s el delinq√ľent i quin perfil criminal t√©. En el nostre cas, que s√≥n presos pol√≠tics, aix√≤ s’enfonsa. Tenen condemnes llargues, per√≤ hem de valorar qu√® han fet i la seva perillositat. Una persona que convoca una manifestaci√≥ o que dona suport a un refer√®ndum prohibit pel Tribunal Constitucional, no mereix estar de 9 a 13 anys a la pres√≥. Els presos estan integrats a la societat, no comporten cap perill, i els arguments de la durada de la pena s’enfonsen. Compleixen tots els par√†metres per accedir al tercer grau. Recordo que a l’octubre far√† quatre anys que S√†nchez i Cuixart s√≥n a la pres√≥.

– L’altre argument √©s que no s’ha assumit el delicte.

– M’ha sorpr√®s molt que aquest jutge utilitzi aquest argument. Que ho faci el Suprem o el fiscal forma part de la normalitat, per√≤ que ho utilitzi el jutge m’ha decebut molt. Que no hi ha hagut assumpci√≥ del delicte no √©s veritat! Un intern no assumeix comissions de delicte. El codi penal no sanciona la realitzaci√≥ de delictes, sin√≥ la realitzaci√≥ de conductes, que tenen una translaci√≥ en un codi penal. Si vost√® colpeja una persona i li causa lesions, aix√≤ est√† tipificat en un codi penal que estableix una sanci√≥ que ha de tenir. Els nostres clients han reconegut des del primer dia la seva conducta. Alguna vegada els presos han negat haver fet les tasques necess√†ries per al refer√®ndum? S√†nchez i Cuixart van dir que no havien convocat la gent a la conselleria d’Economia? L’√ļnic que discuteixen els presos √©s que aquesta conducta no pot estar integrada en el delicte de rebel¬∑li√≥ o sedici√≥, que requereix viol√®ncia. El delicte no s’ha d’assumir, s’han d’assumir els fets i els han assumit tots.

“Els presos compleixen tots els par√†metres per accedir al tercer grau”

– Sobre la taula hi ha els indults. Com interpreta que l’Advocacia de l’Estat no s’hagi pronunciat sobre si cal concedir-los?

– Que l’Advocacia de l’Estat no digui si s’han de concedir, √©s molt. No esperava que l’Advocacia fes un informe favorable a la concessi√≥ dels indults, per√≤ que no digui que s’oposa a la concessi√≥ de l’indult, per mi √©s exactament el mateix que dir que est√† d’acord amb la concessi√≥ dels indults. Tenia molt f√†cil fer un informe en contra. En aquest sentit, ho he de valorar positivament. No ens hem d’enganyar: l’Advocacia de l’Estat √©s el govern espanyol. Que el govern espanyol no faci un informe desfavorable com el de la Fiscalia o com el que, probablement, far√† la sala segona del Suprem, ho valoro positivament.

Que l’Advocacia de l’Estat, que representa el govern espanyol, no digui que s’oposa als indults, √©s molt”

– Creu que el govern espanyol ha intercedit?

– L’advocada de l’Estat que ha fet l’informe deu haver rebut indicacions del seu propi client. No oblidem que l’advocada de l’Estat t√© client. Altra cosa √©s el ministeri fiscal, que defensa l’ordre p√ļblic, per√≤ l’Advocacia de l’Estat √©s una acusaci√≥ particular que compareix perqu√® hi ha un tema de malversaci√≥ i representava el Ministeri d’Economia i Hisenda del govern d’Espanya. Evidentment, el seu client √©s el govern d’Espanya, i √©s el client qui dona les directrius i diu com s’ha de fer l’informe. √Čs un informe que diu per√≤ no diu, per√≤, per a mi, √©s important. Hauria pogut dir directament que s’oposaven a l’indult, i no ho ha fet.

– Tamb√© s’ha plantejat la reforma del codi penal. El ministre Miquel Iceta deia aquesta setmana que no ho acabava de veure…

– Iceta parlava de majories i de l’assumpci√≥ del delicte. Aix√≤ √©s una barbaritat. Hi ha dos mecanismes que serveixen per modificar penes injustes, l’indult i la reforma del codi penal. Serveixen per corregir defectes que veu el legislador. La gr√†cia de l’indult √©s que serveix perqu√®, si el govern considera que una sent√®ncia no √©s ajustada, la pot corregir concedint el perd√≥. La modificaci√≥ del codi penal neix perqu√® hi ha un precepte penal que t√© llacunes i aspectes interpretables en contra de l’intern. En el cas del delicte de sedici√≥, hi ha hagut un an√†lisi profunda per part d’Amnistia Internacional i queda clar que ha de comportar una actuaci√≥ violenta. El legislador t√© l’obligaci√≥ de corregir els d√®ficits dels preceptes, perqu√® els ciutadans tenen el dret que l’aplicaci√≥ de les lleis sigui inequ√≠voca i passin coses com que persones pac√≠fiques hagin estat condemnats a penes de 9 a 13 anys de pres√≥. Una manera de corregir-ho √©s modificar el tipus penal. Qu√® t√© a veure aix√≤ amb l’assumpci√≥ del delicte? Precisament, perqu√® s’est√† plantejant la modificaci√≥ del delicte de sedici√≥ aix√≤ comporta que mai es pot assumir aquest delicte en persones pac√≠fiques com els Jordis o el Govern de l’1-O.

“Si haguessin tingut un m√≠nim de dec√®ncia, Narv√°ez i Conde-Pumpido s’haurien abstingut de resoldre tots els recursos des de 2017”

– Quan preveu que el TC es pronunci√Į sobre la resta de recursos contra la sent√®ncia de l’1-O?

– La previsi√≥ √©s que a l’abril s’ha de debatre la sent√®ncia de Turull, Rull, S√†nchez i Forn. √Čs probable que la recusaci√≥ de Conde-Pumpido retardi aquestes resolucions. Si les coses funcionen, seria l√≤gic que aquest abril tinguessin la sent√®ncia. Em consta que la redacci√≥ de la sent√®ncia est√† molt avan√ßada o pr√†cticament acabada. Si queda paralitzada per la recusaci√≥, com sempre, el TC ens dir√† que ho retarda i que la culpa √©s nostra perqu√® recusem magistrats que no tenen la dec√®ncia d’abstenir-se ells pr√®viament. Qui fa les confer√®ncies la tardor de 2017 dient determinades coses dels presos pol√≠tics no som nosaltres, s√≥n els magistrats. √Čs molt complicat descobrir aquestes coses, ho trobem dos o tres anys m√©s tard de produir-se els fets. Narv√°ez i Conde-Pumpido saben qu√® van dir i a sobre et posen la culpa a tu per reprovar-los. Si haguessin tingut un m√≠nim de dec√®ncia, s’haurien abstingut de resoldre tots els recursos que han resolt des de 2017.

– Veu voluntat en el TC per mantenir la unanimitat a l’hora de resoldre els recursos de la sent√®ncia?

– No li ho sabria dir. Jo tinc sent√®ncies amb vots particulars de magistrats del TC. Evidentment, si hi ha resolucions del TC amb vots particulars, de cara a Europa s√≥n millors per a les defenses que no pas si s√≥n per unanimitat. Per√≤ tamb√© s’ha de tenir en compte que els recursos de Mund√≥ i de Borr√†s, m√©s enll√† de la q√ľesti√≥ de la compet√®ncia, pr√†cticament no es tractava res del gruix que la resta de defenses hem tractat sobre les vulneracions de drets fonamentals. El meu recurs d’empara t√© m√©s de 160 p√†gines, hi ha molta mat√®ria. √Čs possible que algun d’aquests punts hi hagi algun magistrat que tingui un vot discrepant. Penso que hi haur√† alguna discrep√†ncia amb la interpretaci√≥ sobre els l√≠mits del dret de reuni√≥ i llibertat d’expressi√≥. Tamb√© hi ha el tema del prestigi, els jutges saben que anirem a Estrasburg i han de vigilar de fer les coses ben fetes.

“Les defenses tenim la voluntat que, quan ens toqui posar-nos a escriure davant del TEDH, ens coordinarem”

– Com enfoquen l’etapa d’Estrasburg?

– Sobre la base dels arguments que hem portat al TC. No ens podem moure d’aqu√≠. Les defenses ens estem coordinant i anem a una. Ens hem reunit per preparar-ho i repartir-nos la feina. Hi ha haur√† vuit o nou recursos que s’enviaran m√©s o menys al mateix moment al TEDH i sobre els mateixos fets. Suposo que tot s’acabar√† agrupant en una mateixa resoluci√≥. Plantejarem la vulneraci√≥ de drets civils i pol√≠tics b√†sics, si hi ha conductes que mereixen el c√†stig penal que han rebut, si aquest tipus de delictes mereixen sanci√≥ quan no hi ha hagut viol√®ncia, quines s√≥n les limitacions del dret a la llibertat d’expressi√≥…

– Com s’estan coordinant amb la resta de defenses?

– Ens vam reunir fa poc per refrescar el cas, ara que ja tenim a prop les resolucions del TC. Vam repassar els escrits, qu√® vam al¬∑legar, on far√≠em √®mfasi… Les defenses tenim la voluntat que, quan ens toqui posar-nos a escriure davant del TEDH, ens coordinarem, com √©s l√≤gic. Al TEDH no pots presentar demandes de 400 fulls, est√† molt acotat. Hi ha formularis molt concrets i cal tenir una capacitat de concreci√≥ important. En aquest sentit, anirem a l’una i si, per exemple, la defensa de Cuixart treballar√† un tema concret jo hi puc passar m√©s de puntetes. Intentem estar tots ben coordinats per explotar al m√†xim totes les opcions sense ser reiteratius a l’hora de plantejar els recursos. Ens est√† anant b√© i sempre hem anat a l’una.

“Estic conven√ßut que el TC ha resolt en un termini m√©s o menys raonable per la vaga de fam de S√†nchez, Rull, Turull i Forn”

– La sent√®ncia d’Estrasburg anir√† per llarg.

– S√≠. Nosaltres tenim algunes demandes presentades a Estrasburg del juny de l’any passat i encara no ens han resolt ni l’admissi√≥ a tr√†mit. Fa de mal dir quan poden resoldre, per√≤ estem parlant d’un temps llarg, en cas que finalment s’admetin a tr√†mit les demandes. Despr√©s s’ha de tramitar el procediment, el Regne d’Espanya ha de contestar a les nostres demandes… Per aix√≤, nosaltres hem protestat tant -fins al l√≠mit que els meus clients es van posar en vaga de fam- contra aquesta passivitat volguda del TC. Quan parlem d’aquests per√≠odes tan llargs, no comptabilitzem el temps que ha estat bloquejat el recurs a l’Estat. La sent√®ncia va sortir l’octubre del 2019, poc temps despr√©s vam presentar el recurs d’empara, no vam perdre el temps. Des de llavors fins ara, hi ha hagut temps suficient per poder dictar aquestes sent√®ncies. El que molesta m√©s √©s el menyspreu a la llibertat de les persones. Tens gent a la pres√≥ i sobre la taula un recurs que anir√† al TEDH. Si vas de bona fe, el m√©s l√≤gic i normal √©s que resolguis r√†pid. Estic conven√ßut que el TC s’ha posat les piles i ha resolt en un termini m√©s o menys raonable per la vaga de fam de S√†nchez, Rull, Turull i Forn.

– Com valora el retorn de Meritxell Serret de l’exili?

– Tenia l’oportunitat de no ingressar a la pres√≥. Hauria de repassar el cas. Ella estava processava per malversaci√≥ i desobedi√®ncia, el mateix que Mund√≥ i Borr√†s. Si a ells els han condemnat a una pena de multa i inhabilitaci√≥, aix√≤ no comporta pena de pres√≥ i Serret tenia la certesa que no la podien condemnar a pres√≥.

– Aviat es faran eleccions al Col¬∑legi d’Advocats (ICAB). Com √©s la relaci√≥ amb la degana Maria Eug√®nia Gay?

– B√©, normal. Estic totalment deslligat del Col¬∑legi i no ens veiem pr√†cticament mai. Tenim una relaci√≥ normal, d’amics. Des que vaig plegar, em vaig apartar de l’ICAB i no hi he tingut m√©s vinculaci√≥.

РPer què va plegar?

– No m’hi trobava a gust personalment amb determinades actuacions que hi podia haver a Madrid o amb membres del govern espanyol. Paral¬∑lelament, hi havia una situaci√≥ injusta envers els meus clients i amb la sent√®ncia de l’1-O, i la severitat d’aquella resoluci√≥. Jo no tenia el cap al Col¬∑legi. Durant aquells anys, em vaig presentar amb tota la il¬∑lusi√≥ per√≤ no vaig poder exercir com jo volia la tasca, perqu√® tenia una prioritat per sobre, que era la de defensar els meus clients en el judici m√©s important de la hist√≤ria del pa√≠s. Despr√©s de donar-hi moltes voltes, vaig preferir anar-me’n a casa. L√≤gicament, hi ha certes coses que jo no compartia de com es van fer les coses a l’ICAB. El m√©s honest era marxar i centrar-me en el m√©s important que era la defensa dels meus clients.

– Es posicionar√† a favor d’alguna candidatura a les eleccions?

– No, no crec que ho hagi de fer. A les eleccions a l’ICAB votar√© qui cregui que ho pot fer millor i ja est√†. No em presentar√© amb cap candidatura ni far√© res. √Čs una etapa passada.

– Creu que ha estat a l’altura l’ICAB davant la restriccions de drets i llibertats?

– No dir√© si els meus excompanys de Junta han estat o no a l’altura. Hi ha determinades coses quan passat en tot aquest temps que a mi, personalment, m’hauria agradat que es fessin d’una altra manera. Aix√≤ no vol dir que jo tingui ra√≥ i els altres, no. No soc ning√ļ per censurar res a la degana o a la resta de membres de la Junta, als quals tinc estima i som amics.

94 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: