JORDI PUJOL, 90 ANYS

“Jordi Pujol, 90 anys ”
( JOS√Č ANTICH )

Compleix aquest dimarts Jordi Pujol 90 anys gaireb√© en la clandestinitat i privat de qualsevol tipus de reconeixement p√ļblic, excepte l’organitzat per un grup de seguidors lleials que han obert una mena de felicitaci√≥ online. Per a molts, ell s’ho ha buscat despr√©s de la decepci√≥ que va produir en tanta i tanta gent la seva confessi√≥ del 25 de juliol de 2014, quan va recon√®ixer, en un comunicat, haver tingut diners sense regularitzar a l’estranger. Per a altres, simplement, una condemna excessiva i nom√©s explicable per l’antipujolisme existent en √†mplies capes de la societat catalana. En qualsevol cas, el Pujol pol√≠tic √©s, agradi als seus detractors o no, el referent imprescindible per entendre Catalunya a la segona meitat del segle XX i en els primers anys del canvi de segle. El catalanisme pol√≠tic ha mamat de Pujol en una proporci√≥ id√®ntica que el socialisme hisp√† ho ha fet de Felipe o la dreta espanyola del binomi Fraga-Aznar.

Analitzar Jordi Pujol nom√©s a partir de la corrupci√≥ √©s gaireb√© el mateix que pretendre examinar el seu llegat prescindint d’ella. Perqu√®, com succeeix amb tots els personatges la biografia dels quals ha quedat truncada de cop per un esc√†ndol, l’√≠dol cau i es fa miques. Nom√©s un temps despr√©s es poden tornar a unir els trossos. Per√≤ la seva obra existeix. Com no ha d’existir all√≤ que l’antipujolisme va voler acabar com fos i no ho va aconseguir en els seus 23 anys de president? La forta identitat nacional de Catalunya esclar que √©s fruit de la hist√≤ria, de molts segles modelant-la i de moltes derrotes a l’esquena. Per√≤ en l’√®poca recent, des de1980 amb les primeres eleccions auton√≤miques, aquesta nova embranzida ha tingut noms i cognoms. I llums i ombres, esclar. I una corrupci√≥ confessada per part de Jordi Pujol que ho entela gaireb√© tot. Per√≤ no tot, com alguns semblen voler. No ens enganyem: el pujolisme existeix encara que avui ning√ļ no vulgui ser formalment el seu hereu pol√≠tic.

Igual que existeix el felipisme malgrat els GAL com a organitzaci√≥ criminal que assassinava persones o l’aznarisme passant per sobre de la implicaci√≥ d’Espanya a la guerra de l’Iraq o la corrupci√≥ desmesurada que s’observa quan es veu la foto del seu primer Consell de Ministres. O l’Alemanya que reconeix Helmut Kohl com a pare de l’estat actual ja que va ser durant 16 anys canceller i el pol√≠tic que va dur a terme la reunificaci√≥ del pa√≠s encara que m√©s tard va haver de dimitir per corrupci√≥. Kohl hauria complert aquest mes d’abril passat tamb√© 90 anys.

En moltes ocasions, Pujol va somiar un final de la seva vida pol√≠tica com el d’aquell canceller que idolatrava i va veure caure en l’ostracisme amb el final del segle passat i en mig d’un dany molt gran a la seva reputaci√≥. Va ser el primer av√≠s i, potser, llavors va comen√ßar a imaginar i a t√©mer que el seu futur no seria tan diferent. Faltaven molts anys perqu√® la deixa de Florenci Pujol entr√©s en acci√≥. Curiosament, Kohl tampoc no va saber retirar-se a temps de la vida pol√≠tica. Abans de morir, va mer√®ixer diversos gestos discrets, molt discrets i minoritaris, de rehabilitaci√≥ i reconeixement. La seva mort, el juny de 2017, va ser, tanmateix, un retrobament amb tots aquells que l’havien oblidat. “Mor el pare de la nova Alemanya”, va titular el principal diari del pa√≠s, oblidant la ferotge campanya que havia fet perqu√® abandon√©s la pol√≠tica per corrupci√≥. I Estrasburg va realitzar el primer funeral d’Estat de la UE.

La hist√≤ria nom√©s ens deixa exemples i no hi ha dues situacions iguals. Pujol se sap condemnat i ha assumit la seva desaparici√≥ de l’escena p√ļblica. Sabent potser que, en el seu cas, la llosa de la seva confessi√≥ ha tombat l’√≠dol i s’ha emportat tamb√© la persona.
Informa:ELNACIONAL.CAT (9-6-2020)

186 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: