“Jordi Sánchez és la nova jugada mestra”.
“Sánchez és el secretari general del partit i Puigdemont n’és el president perquè tots dos estan pujats al mateix carro des del principi del procés”.
( ÀSTRID BIERGE )

Et poden agradar molt o gens, però si parlem seriosament, ara ja tothom és conscient que els polítics del procés no tenen a l’agenda fer la independència. Fa tres anys que molts -però massa pocs- intentem fer veure als nostres compatriotes que no estarà mai a la seva agenda i que no ho ha estat mai, tampoc abans del referèndum ni just després. Bé, als qui donem la matraca amb això, som anomenats “els hiperventilats”. M’agrada la part de la paraula que expressa exaltació però no m’agrada la part que expressa exageració. El que estan fent no té nom!

Ara que Jordi Sánchez ha reconegut que l’1-O no va ser concebut per fer la independència sinó per “obrir una via de diàleg” i veure si Espanya ens la regalava, molts puigdemontistes han començat a respirar fort com nosaltres. Fins i tot el Cotarelo ha caigut del burro! De fet, tenint en compte el punt fins al qual ha arribat a heroïficar Puigdemont, pensava que intentaria excusar-lo pintant Sánchez com un traïdor, com ha fet sempre amb Esquerra i el PDeCAT. Però no ho ha fet. En un article publicat en aquest diari, per fi reconeix Puigdemont com un trapezista més del circ.

Els titellaires de Convergència ens volen fer creure que Sánchez i Puigdemont són dues ànimes del partit. Necessiten algú a qui poder atribuir-li les renúncies del partit per desresponsabilitzar-ne Puigdemont, que és qui dóna vots. Volen que la gent pensi que ell segueix atrapat i que no hi pot fer res.

Les jugades mestres cada cop colen menys. Puigdemont va muntar un partit nou per, en teoria, poder aplegar els unilateralistes i desfer-se dels altres. Sánchez es va presentar a unes “primàries” per ser el secretari general d’aquest partit i no va tenir cap contrincant. Si Puigdemont hagués pensat que se li estava colant un pirata, no hauria donat suport a una candidatura alternativa? Si Puigdemont hagués volgut muntar un partit unilateralista, no hauria desfet immediatament el pacte amb el 155 a la DIBA? No hauria intentat pactar amb Esquerra un compromís per aplicar el mandat de l’1-O en ics temps? No hauria rebutjat formar part d’un govern que acata la repressió? No hauria exigit a canvi, com a mínim, que el Govern català deixés d’intentar empresonar manifestants independentistes?
El vols, no? Aconsegueix la millor oferta i posa’t al volant del Nou T-Cross Patrocinat per Volkswagen

Sánchez és el secretari general del partit i Puigdemont n’és el president perquè tots dos estan pujats al mateix carro des del principi del procés. També comparteixen rang moral. No són líders, ni self-made men, ni tan sols supervivents. Són uns manats. Ells tiren el carro per allà on diuen uns altres. Qui? Els convergents d’abans, alhora manats per La Caixa i companyia, alhora manats per Espanya. Només cal veure com la Laura Borràs, que havia de ser l’amazona de l’independentisme català, ha acceptat la mar de contenta ser apartada del poder. Ara com a màxim pot renyar el Carrizosa. Quina casualitat que l’home fort de Junts al Govern hagi passat a ser Damià Calvet, que va perdre les “primàries” contra ella. I guanya la banca! Després encara et tracten de boja quan dius que Convergència i Unió encara existeix!
Informa:ELMON.CAT (16-6-2021)-