JORDI SÁNCHEZ PRESENTA RECURS A LA JUSTÍCIA EUROPEA PERQUÈ ESPANYA ” REBI UN CORRECTIU “

L’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, ha escollit aquest dilluns 20 de setembre, quart aniversari de l’escorcoll d’Economia que el va portar a la presó durant gairebé 4 anys, per presentar la seva demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. De fet, la pluja ha impedit fer-ho davant la seu del departament d’ara fa quatre anys. Una demanda pensada per tal que el “regne d’Espanya rebi un correctiu inequívoc perquè mai més un ciutadà de Catalunya vegi vulnerats els seus drets de reunió, opinió, expressió o llibertat ideològica“. La presentació del recurs, apadrinada per l’Assemblea Nacional Catalana i la seva presidenta, Elisenda Paluzie, ha servit per recordar que la resolució de la instància europea servirà per alimentar la “legitimació interna i externa” del Procés. De fet, l’ANC ha posat en marxa la campanya “Independència és llibertat” per agrupar les iniciatives de denuncia de la repressió.

La diferència dels recurs a Estrasburg de Jordi Sànchez respecte als presentats abans pels diferents polítics és que l’expresident de l’ANC no estava al Govern. La defensa emfatitza aquest punt i més després del vot particular del Tribunal Constitucional que precisament posaven en qüestió la interpretació restrictiva de drets de mobilització i de protesta que havia decretat el Tribunal Suprem en la seva sentència sobre el Procés que el va condemnar a 9 anys de presó. A més, el recurs apel·la a la vulneració de drets de com el del jutge predeterminat per llei, el drets de manifestació, opinió o reunió així com el de la taxativitat penal.

El recurs, al que ha tingut accés El Món i signat per l’advocat Jordi Pina, s’inicia amb la contrarietat que suposa que fos el Tribunal Suprem jutgés Sànchez quan tot allò denunciat per la fiscalia havia passat a Catalunya. “L’aplicació de la seva doctrina consolidada durant gairebé quinze anys hauria d’haver portat el Tribunal Suprem a declinar de la seva competència territorial en favor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per evitar-ho, el Tribunal Suprem va decidir crear ad hoc noves regles competencials absolutament diferents” , denuncia l’escrit. En aquesta línia, remarca que la sala penal “va emprar criteris encunyats per primera vegada en aquest procediment”. Segons els advocats, l’assumpció de competència per part Suprem va impedir que recórrer la seva condemna davant d’una segona instància i declarar directament en català durant el judici. És més “el va obligar a passar molts mesos a la presó a 600 km de la família i del seu advocat; i va deixar el judici en mans d’un tribunal en la designació del qual tenen una gran influència els principals partits polítics espanyols, com han denunciat reiteradament organismes com GRECO” .

També subratlla en el recurs la manca d’imparcialitat dels magistrats. Com exemple, utilitza expressions del jutge instructor, Pablo Llarena, on assegurava que “havíem sofert” el Procés en primera persona del plural. També incloun en aquest apartat jutges de sala que van tenir relació amb el cas que com a representants d’una associació judicial es van dedicar a criticar sense manies a través de Twitter els seus futurs ajusticiats així com altres magistrats que van admetre la querella contra els líders del Procés al Govern amb una interlocutòria “en la qual ja s’afirmava l’encaix penal dels fets”.
Informa:ELMON.CAT (20-IX-2021)

60 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: