JOSEP COSTA: ” NO HI HA ACORD INDEPENDENTISTA PERQUÈ UNA PART ACCEPTA LA DERROTA “

L’exvicespresident del Parlament, Josep Costa, que va renunciar al seu escó de Junts que li corresponia al Parlamemt per tornar a exercir de professor de Teoria Política a la UPF i de lletrat a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, ha publicat una reflexió al seu Facebook analitzant el perquè de la manca d’acord entre ERC i Junts. “Ningú no discuteix que les dificultats per formar govern a Catalunya deriven de la inexistència d’una estratègia compartida entre ERC i Junts. Les discrepàncies es varen posar de manifest des del principi de la passada la legislatura i malauradament no s’han resolt amb les eleccions del 14F”, apunta.

Intenta rebatre els arguments d’articulistes com Jordi Muñoz que ahir escrivia que “allò que divideix l’independentisme és que uns (bàsicament Junts) pensen que vàrem fracassar per culpa nostra i d’altres (ERC i la CUP) pensen que va ser perquè la correlació de forces era adversa. No estic d’acord amb aquesta anàlisi. El problema és que en Jordi, en tant que un dels teòrics de la derrota més influents, intenta presentar la derrota com una dada objectiva. En canvi, jo pens (i així ho vaig argumentar en el meu llibre ‘Eixamplant l’esquerda’) que la divisió és, a grans trets, entre els que pensam que vàrem guanyar i els que creuen que vàrem perdre”.

Creu que “som on som, no ens enganyem, perquè l’independentisme va renunciar a implementar el mandat. Podem discutir, i és molt important, si aquesta renúncia va venir motivada per la manca de preparació de la fase següent o per la constatació que les circumstàncies objectives feien impossible culminar la independència” però “l’independentisme està clarament dividit pel que fa a l’estratègia futura. La clau no és, però, entendre una suposada derrota del 2017. La clau és si tenim esperances de guanyar o ens donam per vençuts. Podem discutir de moltes coses, però en el fons el que importa és si està a les nostres mans fer realitat la independència (alterant, si cal, la correlació de forces) o si hem d’acceptar la inviabilitat d’aconseguir-la de manera més o menys definitiva”.

Acaba amb una conclusió: “l’independentisme ha de decidir si renuncia definitivament a fer la independència sense permís d’Espanya (que en definitiva és el que implica la via unilateral) o torna a desplegar un embat com el del Primer d’Octubre. La discussió no és, per tant, sobre la taula de diàleg com a tal, que mentre ens preparam podria ser útil, sinó el que ve després. I el més calent és a l’aigüera”.
Informa:LAREPUBLICA.CAT (5-4-2021)
N.de la R.
Comprenc les reflexions de Josep Costa. Ara mateix no hi ha cap full de ruta per arribar a la independència. postres, la pandèmia ens ha buidat els carrers.Penso que aquesta legislatura,malgrat tot, ha de ser de transició per la situació en la qual vivim. I després cal anar de dret a votar els qui ens prometen la independència al més aviat possible…sempre que l’ANC,Òmnium i CPR siguin capaces de fer sortir al carrer almenys mig milió de persones i que s’hi mantinguin el temps que calgui.Deixar la independència només a mans dels polítics seria com deixar la guerra només a mans dels militars.Estem avisats.

90 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: