JOSEP COSTA: “SI NO TENIM POR DE LA REPRESSIÓ, QUI PREN MAL ÉS L’ESTAT “

(QUICO SALLÉS )

Josep Costa (Eivissa, 1976). Professor de teoria política a la UPF, lletrat de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, exvicepresident del Parlament de Catalunya i, ara, represaliat per desobediència. Independentista desacomplexat i un dels cervells de l’estratègia jurídica internacional de Procés, ha estat detingut aquest matí quan sortia del seu aparcament, al seu domicili de Sant Adrià del Besós. Els Mossos d’Esquadra l’han arrestat per ordre de la magistrada instructora d’unes diligències per desobediència obertes contra la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent, de la qual formava part. Va ser citat, i va argumentar en un vídeo el per què rebutjava complir amb l’ordenament. Aquest dimecres l’han detingut a les onze del matí i l’han fet esperar fins a 2/4 de 3 del migdia per declarar. Quan ho ha fet, s’ha negat a comparèixer des del banc dels acusats i ha exigit fer-ho des de l’estrada de lletrat. Es volia defensar. Volia ensenyar les dents, deixar clar que ell és dels independentistes que estan per la confrontació. Una tesi que explica al seu llibre Eixamplant l’esquerda (Comanegra, 2020).

Utilitzant el seu argot, podem dir que aquest dimecres, amb la seva detenció, s’ha eixamplant l’esquerda?

Efectivament. Nosaltres sempre dèiem que quan nosaltres no tenim por l’Estat no té poder. De fet, si nosaltres no tenim por de l’afectació de la repressió qui pren mal exercint-la són les institucions de l’Estat perquè han de saltar-se les seves pròpies lleis i han de prendre acords i decisions que vulneren drets fonamentals. Si no tenim por de la repressió, quin pren mal és l’Estat.

El tràmit que s’ha fet és una mena d’avís a navegants, un senyal?

Hi ha tres elements.El dia 15 de setembre, la instructora ja va preguntar si havia d’adoptar alguna mesura en contra meu, ningú ho va fer. L’endemà va ser Vox qui va presentar un escrit demanant que se’m detingués. La magistrada, per no quedar com el braç executor de l’extrema dreta va demanar el parer de la fiscalia. El ministeri públic només va suggerir que se’m tornés a citar. I aquell dia va decidir no resoldre la petició de Vox. Curiosament ho ha fet en data de 25 d’octubre, només ella pot explicar per què ha necessitat un mes i mig per decidir el que podia haver decidit el 16 de setembre si ja tenia els elements per decidir. Jo ahir vaig fer dos viatges, amb dos avions, i no vaig ser detingut. Per tant, entenc que l’ordre s’ha dictat avui, coincidint amb el 27 d’octubre que té el simbolisme que té.

Vostè hi veu una coincidència buscada?

El que segur que no és una coincidència és que la magistrada accepti ser el braç executor de la persecució de d’adversaris polítics que lidera Vox. Per tant, la magistrada es presta a ser un instrument de Vox d’extrema dreta per perseguir adversaris per les seves idees polítiques i fer-ho un dia com avui, és clar. Han tingut dies per ordenar aquesta mesura…. si no volien tenir aquesta coincidència, i si creia que era necessària aquesta mesura… que s’ha vist que no ho era.

Vostè no té por, veig

No. Conec els tràmits, els protocols, les pautes i estic molt tranquil. M’he proposat que no alteraria la meva rutina i la meva vida, per aquest afer. D’alguna manera han patit més els que ha vingut a detenir-me o els del meu entorn, a mi tant si em detenien o no , no m’afectava per a res i no he deixat que em condicionés. Des del moment que no em deixo condicionar la repressió no és efectiva i és contraproduent pels fins que persegueix.

Si vostè pogués enviar un missatge al poder de l’Estat, quin seria?

Els recordaria que la repressió i la força a la llarga no han aconseguit derrotar un moviment polític amb la força del nostre. I quan la repressió no serveix per derrotar-nos, serveix per derrotar-los a ells i els esquerda.

Això podria ser un missatge ambivalent, també pels independentistes, tot i que veig que vostè està per la confrontació.

Sí, i és evident. És una confrontació en què la legalitat i els drets fonamentals estan del nostre costat, per tant, qualsevol confrontació que a nosaltres ens situï en els drets humans i la legalitat internacional i europea és una confrontació guanyadora i l’hauríem de practicar més. S’ha demostrat que altres estratègies no afebleixen l’Estat o no provoquen que l’Estat sigui derrotat internacionalment com si que ho fan aquestes estratègies de confrontació.
Informa:ELMON.CAT (28-X-2021)

70 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: