JUAN CARLOS I COMUNICA QUE S’EXILIA D’ESPANYA

El rei emèrit Joan Carles I ha comunicat al seu fill Felip VI que s’exilia d’Espanya i abandonarà d’aquesta manera el Palau de la Zarzuela, on encara residia. La Casa del Rei ha fet pública la deicisió després que els actuals monarques espanyols han finalitzat una ronda per comunitats autònomes.

Aquesta decisió culmina un trajecte que va començar amb la renúncia de Felip VI a la seva part de l’herència del seu pare després de les informacions que s’escapaven des de Suïssa sobre els seus negocis a l’Aràbia Saudita. Ara és el moment de salvar la institució, com ho era el juny del 2014 amb una abdicació inèdita. La història monàrquica és cada cop més cíclica. Li ha costat moltes setmanes de pressió.

Era un pas definitiu que ja planava a l’ambient des de fa dies, i que estudiaven des dels palaus de La Moncloa i la Zarzuela. En públic, la portaveu María Jesús Montero animava Felip VI a fer més passos, “celebrant” totes les mesures “passades i futures” adoptades per la Casa Reial, fossin quines fossin. Fora de càmeres, membres de l’executiu espanyol assenyalaven que, malgrat pertocar al cap de l’Estat, l’expulsió de la residència era un escenari plausible i seria un pas valent. “La Casa Reial té els seus propis temps, però no hauria de demorar-se”, admetien.

Com l’any 2014, des de l’Estat consideraven que calia un trencament per salvar la pròpia institució: separar el regnat de Felip VI del llegat tacat de Joan Carles I. El mateix Pedro Sánchez va obrir la veda assegurant que les informacions que arribaven eren “inquietants” i “pertorbadores”, i que l’actual monarca havia fet bé desmarcant-se del seu pare. Unes declaracions que, durant els últims dies, han anat repetint ministre rere ministre, sense sortir-se gaire del guió. Només ho va fer una mica el vicepresident Pablo Iglesias, posant damunt la taula el debat sobre “la utilitat de la monarquia”.

Fins ara, l’únic gest de Felip VI va arribar el passat 15 de març, quan les informacions que arribaven de Suïssa començaven a fer massa pudor i apareixia el seu propi nom. L’actual monarca figurava com segon beneficiari de la fundació ‘offshore’ titular del compte bancari on es va ingressar la donació de 65 milions d’euros de l’Aràbia Saudita. Llavors va ser quan va decidir renunciar a qualsevol herència del seu pare i retirar-li l’assignació com a membre de la família reial. Així ho va traslladar també a un notari.

Des de llavors, el silenci més hermètic ha estat la nota dominant al Palau de la Zarzuela. Mentrestant, la bola s’ha anat fent grossa dia rere dia, a filtració cada 24 hores. Aquesta mateixa setmana s’ha conegut que Joan Carles I va entrar a Espanya milers d’euros en bitllets per l’aeroport de Barajas, sense cap mena d’obstacle, o que va treure cinc milions abans de tancar el compte i els va invertir en borsa. Un culebrot on apareix, com a testaferro, un nom conegut: la seva amant Corinna.

En mans de la Fiscalia

Després de totes les informacions que han arribat des de la justícia suïssa, la justícia espanyola també ha decidit investigar-ho. De moment, està en mans de la Fiscalia, que ha reforçat el seu equip amb reputats professionals per “delimitar o descartar” la rellevància penal dels fets ocorreguts des de juny de 2014, quan Joan Carles I va deixar de ser cap de l’Estat i va perdre la inviolabilitat. Al capdavant de la investigació està el fiscal de sala en cap de l’àrea penal al Tribunal Suprem, Juan Ignacio Campos. Però Campos no treballa sol. Sota la seva direcció col·labora també un equip de tres fiscals del Suprem especialistes en dret penal econòmic: Colom Iglesias Morenor, José Antonio del Cerro Esteban i Juan Carlos López Coig.

Comissió d’investigació que es resisteix
En canvi, on de moment no es podrà investigar res és al Congrés dels Diputats. Com en anteriors legislatures, durant els últims mesos la Mesa de la cambra baixa ha tombat diverses peticions de comissió d’investigació, signades per partits independentistes, nacionalistes i sobiranistes, però també per Unidas Podemos. Totes les peticions han estat rebutjades amb diligència per la pinça entre el PP, Vox i, també, el PSOE. Una explosió controlada és el que busca Pedro Sánchez, però en cap cas fer-ho saltar tot pels aires.
Informa:ELNACIONAL.CAT (3-8-2020)

121 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: