JUNQUERAS, ESCLAU I VÍCTIMA D’UN ESTAT LINGÜICIDA

🔈 Escolta l’editorial de Ramon Serra, editor de radiocatalunya.cat.

( Per RAMON SERRA, editor de RADIOCATALUNYA.CAT )

Sí, ja sé que el títol és cridaner, llampant, captivador. Però jo no pretenc altra cosa que expressar lliurament una opinió. Quan s’arriba a la jubilació laboral és un bon marc que dir amb tots els ets i uts el que hom pensa sense cap mena de restriccions. Durant la vida laboral el periodista s’ha d’empassar molts gripaus si no vol ser acomiadat del seu treball. En temps de Franco hi havia la censura política i ara la censura és econòmica per part del gran capital que controla els grans mitjans de comunicació. D’aquí ve que els que ja no hem d’anar a buscar la menjadora enlloc ens podem permetre de dir el que volem a raig fet.
Tot amb tot, les interpretacions són lliures. I darrera de cada article escrit hi ha un tropell de censors que t’acusen de tot si no pensen com ells. La llibertat té aquest preu. Avui dia no és gaire agosarat dir que ningú no escolta ningú i tothom intenta parlar al mateix temps. Les tertúlies fan fàstic i els parlaments s’han convertit en clavegueres de les paraules i dels gestos. Per tant, enmig d’aquest desori es fa difícil aixecar la veu, una veu crítica que no es casa amb ningú. I en últim extrem, com deia Manuel de Pedrolo, protesta encara que no serveixi de res.

Anem al gra. Fa alguns dies ERC va celebrar el Consell Nacional presidit per Junqueras que va fer una conferència d’una durada llarga i amb el seu estil d’intentar propagar la convivència i la concòrdia. No entraré a analitzar-se el contingut, si bé pensava que faria alguna menció a la situació dolenta que viu el català i que, per tant, proposaria alguna cosa. Però vet aquí la meva sorpresa–si és que algú es pot sorprendre´s a aquestes alçades–que no solament no va dir res sobre el català sinó que va estar molt condescendent amb el castellà. Va indicar que havíem de tenir present que el 80% de la població de Sant Vicenç dels Horts, la seva ciutat, és de parla castellana. Perdoneu-me si el tant per cent no és exacte, però això no modifica el que va comunicar. Va afirmar que “molta d’aquesta gent és més nostra que molts de nosaltres”(sic). Dedueixo que volia certificar que són també independentistes encara que no parlin en català.

Però no és va quedar aquí. Va fixar que si la volen fer nostra hem de preocupar-nos per les seves coses, per resoldre primer els problemes. Després va desgranar que quan era alcalde d’aquesta ciutat va poder evitar el tancament d’una empresa amb noranta treballadors i que aquestes solucions els ajuda a integrar-se. Molt bé, un bon acte de justícia social. Arribats en aquest punt em pregunto: aquestes persones ja parlen ara en català? Seguint aquesta tàctica de preocupar-nos i fer el bé a la gent que ha vingut de fora, tot i que alguns ja porten anys i anys vivint aquí, no seria una mostra de gratitud i d’integració que parlessin també en català? En cas contrari, quantes obres socials, quantes empreses hem de salvar i quins problemes els hem de resoldre perquè s’integrin lingüísticament parlant? O és que hem d’ocultar la llengua un cop més? Anem bé per anar a Sants!

No dubto de la bona fe de Junqueras. Però pensar que la gent s’integrarà només si els ajudem, que això és el més important i que la resta ja vindrà pel seu propi pes és d’una gran ingenuïtat. En el seu conscient batega l’anima de l’esclau d’un Estat lingüicida. N’és esclau i víctima al mateix temps. D’entrada pensa que ha d’amagar la llengua si creu que ha de tenir èxit amb el no catalanoparlants. En lloc de fer-los veure que no hi ha integració sense llengua tot es deixa a la bona voluntat. Una llengua si no és útil, obligatòria i necessària està acabada. Però els catalans ens hem de fer perdonar de parlar-la, cal desar-la en un calaix o fer-la servir en la intimitat no fos cas que algú s’empipés. I quan els que van al davant en lloc de llum fan fum, això significa que anem de mal borràs.Per favor, feu-vos-ho mirar.

Si aneu a viure a qualsevol país, algú pensa que els nadius ens ajudaran perquè ens hi sentim bé i que tant li fa si algun dia parlem la seva llengua? Algú coneix algun francès que no parli en francès o algun espanyol que no parli en espanyol? En canvi, aquí es veu que per ser català no fa falta parlar-la.Deixem-nos de romanços sobre la multiculturalitat de Catalunya. Catalunya no és més que un país ocupant.I punt.No cal que emmascarem la situació cada cop que intemtem fer present la nostra personalitat nacional.

Veig també amb neguit que entre els possibles acords per formar nou govern no he estat capaç de trobar-hi res sobre el català. M’agradaria ser un gran escriptor o tenir un altaveu informatiu potent per dir-hi la meva. No soc més que un manobre de la llengua, un obrer que posa un toxto sobre un altre per construir la casa catalana.Tanmateix els polítics són els arquitectes en la construcció del gran edifici que és Catalunya i no tenen projectes.I sense projectes les paraules es rovellen, es dilueixen i finalment desapareixen.

Una altra dèria seva és la d’eixamplar la base. Ara que oficialment l’independentisme ha superat el 50% dels vots caldria saber quina xifra de vots creu raonable per proclamar la independència. I tots sabem que Espanya mai no ens donarà un referèndum d’autodeterminació, tant li fa ni que fóssim el 100% d’independentistes. Aleshores, perquè anar a petar sempre amb la mateixa pedra? Com és que hi hagi un desconeixement tan profund del que és Espanya? Això és simplement estafar la gent.Em fa cosa, però cal dir-ho una i mil vegades: prou d’enganyar, bé sigui per ingenuïtat, per salvar cadires o por un mesianisme malentès.

D’altra banda, ERC té un especial interès amb l’àrea metropolitana de Barcelona. Jo em pregunto: és que els vots d’aquesta zona valen més que els de la resta de Catalunya? Volem que els seus habitants siguin independentistes encara que no parlin ni un borrall de català? Volem una Catalunya que sigui com una república sud-americana? Com diu un amic meu molt trempat, potser que comencem per independitzar primer el bisbat de Vic ateses les circumstàncies.

La independència de Catalunya no pot esperar “ad calendas”. Cada any Espanya ens pispa uns 16.000 milions d’euros. I a més, Barcelona cada dia perd vint parlants de la nostra llengua. Pel que sembla, però, cal anar fomentant una immigració incontrolada. I si alertes d’aquest desbordament ens titllat de racista o de feixista. I mentrestant aquesta esquerra “tan pura” no fa més que donar ales a VOX. Catalunya no és un Estat ni té els recursos per acollir tothom. No som una dida. Si us plau, parlem de la immigració sense desqualificacions i cercant les solucions menys dolentes, si és que encara hi som a temps.

Mentrestant, convindria també que almenys els principals polítics del país es fessin una psicoanàlisi lingüística. Veurien que el seu subconscient ja és espanyolista, és de mentalitat d’esclau. I tots sabem que la major part de les nostres accions durant la vida són inconscients. Catalunya sofreix moltes ocupacions, però la pitjor és la mental. Ja sé que amb el coneixement no n’hi ha prou i que no hi han solucions miraculoses, però si no coneixem el subconscient totes les accions quedaran alterades i no farem mai res de positiu. Com el Titànic el vaixell s’ensorra quan alguns pensen encara arribar a Ítaca. Pilar Rahola escriu que els catalans juguem bé a la contra, però que no sabem gestionar el poder.

El president Torra diu que Espanya no té solució. Completament d’acord, però ara com ara no se li pot negar que ens ha xarbotat la ment. Sense alliberar-nos-en estem al pot. Mentrestant, que tinguem un bon viatge i sobretot que no prenguem mal. Prepareu una bona farmaciola. Perdoneu-me, però algú ho havia de dir…
(20-3-2021)

281 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: