JUNQUERAS, PUIGDEMONT I COMÍN LLUITEN PELS SEUS DRETS COM A EURODIPUTATS
Les preguntes prejudicials que la defensa de Junqueras demana traslladar a Luxemburg són sis. En primer lloc, s’esmenta l’article 52.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, que estipula que les limitacions de l’exercici de drets i llibertats hauran de ser establertes per llei i que hauran de respectar el contingut essencial dels drets. Exigint el ‘principi de proporcionalitat’, segons aquest punt de la normativa, ‘només podran introduir-se limitacions quan siguin necessàries i responguin efectivament a objectius d’interès general reconeguts per la UE o a la necessitat de protegir drets i llibertat dels altres’. La defensa vol saber si aquestes són les úniques limitacions que es poden aplicar als diputats del Parlament Europeu elegits per sufragi directe.
Els advocats demanen també si aquests punts es poden interpretar com la ‘introducció de límits a l’elegibilitat o el desenvolupament efectiu de funcions representatives que no hagin estat prevists prèviament tant per la legislació electoral com per les autoritats de l’estat’.
La tercera pregunta prejudicial demana si el dret de sufragi passiu reconegut per la Carta de Drets Fonamentals de la UE s’oposa a una decisió d’un òrgan judicial que ‘impedeixi a un candidat elegit per sufragi universal i que té tots els requisits prevists a la legislació electoral nacional de complir els tràmits per a prendre possessió de l’escó al Parlament Europeu, d’acord amb el principi de proporcionalitat’.
La defensa també demana que Luxemburg es pronunciï sobre si s’ha de mantenir Junqueras empresonat, atesa la resolució de l’ONU que declara que la seva detenció és arbitrària, cosa que implica una violació de la Carta Europea de Drets Fonamentals, el Tractat de la Unió Europea i l’Acta del 1976, especialment si, en fer-ho, hom li impedeix de complimentar els procediments prevists per la seva inclusió a la llista de membres del Parlament Europeu.
En el text del recurs, Van den Eynde argumenta que Junqueras ja disposa de la immunitat parlamentària d’ençà que fou proclamat diputat i que no hi ha cap norma a la UE que condicioni l’obtenció de la condició d’eurodiputat a cap tràmit. ‘El tribunal ha de disposar les mesures necessàries per a permetre el lliure exercici del càrrec pel qual el senyor Junqueras es va poder presentar, va poder veure la seva candidatura a les urnes i que finalment va ser proclam
D’altra banda,L’advocat Gonzalo Boye, representant de Carles Puigdemont i Toni Comín, ha anunciat que si la Junta Electoral espanyola es nega a proclamar eurodiputats els dos candidats de JxCat per no anar fins a Madrid per jurar el càrrec, recorreran davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de Luxemburg.
En una entrevista a Rac1 ha sostingut que la resolució la junta del passat 13 de juny en què rebutjava que fos possible prendre possessió de l’acta a distància, presenta el jurament de càrrec com un ‘requisit insubsanable’, la qual cosa el lletrat diu que no és així.
El lletrat considera, no obstant això, que l’argumentació de la junta els beneficia: ‘Tinc la clara sensació de que estan treballant per a nosaltres’, ha ironitzat.
Segons Boye, el que ha de fer la JEC és enviar al Parlament Europeu la llista completa d’europarlamentaris incloent Puigdemont i Comín. En cas contrari, presentaran un recurs davant el TJUE per via d’un procediment d’urgència en el qual el tribunal resoldrà aplicant ‘un criteri bastant clar’ –el de la prioritat de la norma europea sobre la nacional quan la segona és menys favorable, ha vaticinat–.
Boye, que preveu que el TJUE resolgui la qüestió a principis de juliol, també ha assegurat que tant la junta electoral com el Tribunal Suprem estan fent el que les defenses esperaven.
Informa:VILAWEB.CAT (16-6-2019)