JUNQUERAS I ROVIRA VOLEN LA UNILATERALITAT SI NO S’ACORDA UN REFER√ąNDUM

El pre¬≠si¬≠dent i la secret√†ria gene¬≠ral d‚ÄôERC, Oriol Jun¬≠que¬≠ras i Marta Rovira, apos¬≠ten per pre¬≠pa¬≠rar l‚Äôinde¬≠pen¬≠den¬≠tisme per la uni¬≠la¬≠te¬≠ra¬≠li¬≠tat i la deso¬≠bedi√®ncia civil si l‚ÄôEstat espa¬≠nyol no accepta pac¬≠tar un refer√®ndum. Els diri¬≠gents repu¬≠bli¬≠cans aix√≠ ho defen¬≠sen a Tor¬≠na¬≠rem a v√®ncer (I com ho farem) (Ara Lli¬≠bres), al qual ha tin¬≠gut acc√©s l‚ÄôACN i que surt a la venda la set¬≠mana vinent. Els repu¬≠bli¬≠cans el pre¬≠sen¬≠ten com ‚Äúun manual per gua¬≠nyar‚ÄĚ i ‚Äúuna guia cap a la inde¬≠pend√®ncia‚ÄĚ. La pro¬≠posta estrat√®gica, ela¬≠bo¬≠rada a par¬≠tir dels ‚Äúapre¬≠nen¬≠tat¬≠ges‚ÄĚ del 2017, estu¬≠dia com cor¬≠re¬≠gir les debi¬≠li¬≠tats de l‚Äôinde¬≠pen¬≠den¬≠tisme i com maxi¬≠mit¬≠zar les seves for¬≠ta¬≠le¬≠ses.

Entre els fac¬≠tors que asse¬≠nya¬≠len que cal poten¬≠ciar √©s ‚Äúser una majo¬≠ria ina¬≠pel¬∑lable‚ÄĚ. Lamen¬≠ten que ‚Äúni en una sola ocasi√≥ l‚Äôinde¬≠pen¬≠den¬≠tisme no ha superat el llin¬≠dar del 50% dels vots en unes elec¬≠ci¬≠ons con¬≠ven¬≠ci¬≠o¬≠nals‚ÄĚ. Aix√≠, Jun¬≠que¬≠ras i Rovira apos¬≠ten per ‚Äúllui¬≠tar per acon¬≠se¬≠guir m√©s de la mei¬≠tat dels vots de manera sos¬≠tin¬≠guda, repe¬≠ti¬≠da¬≠ment‚ÄĚ i, si √©s pos¬≠si¬≠ble, en totes les elec¬≠ci¬≠ons. De fet, d‚Äôaix√≤ dep√®n tamb√© que la comu¬≠ni¬≠tat inter¬≠na¬≠ci¬≠o¬≠nal ‚Äúes plan¬≠tegi seri¬≠o¬≠sa¬≠ment el cas catal√†‚ÄĚ. ‚ÄúSense aix√≤ [majo¬≠ries molt √†mplies], els estats ni tan sols obri¬≠ran la car¬≠peta cata¬≠lana‚ÄĚ. Aquest √©s un dels punts febles a refor√ßar. Adme¬≠ten que en alguns moments, durant la tar¬≠dor del 2017, es va voler con¬≠fon¬≠dre la sim¬≠pa¬≠tia de la poblaci√≥ de diver¬≠sos pa√Įsos euro¬≠peus amb la com¬≠pli¬≠ci¬≠tat dels seus governs, cosa que reco¬≠nei¬≠xen que no van tenir mai.

Els diri¬≠gents d‚ÄôERC, un des de la pres√≥ i l‚Äôaltra des de l‚Äôexili a Su√Įssa, apos¬≠ten per con¬≠cen¬≠trar ‚Äúel m√†xim de for√ßa pos¬≠si¬≠ble‚ÄĚ en recla¬≠mar el refer√®ndum en la ‚Äúfase actual del con¬≠flicte‚ÄĚ. Hi veuen tres vir¬≠tuts: la pri¬≠mera, que uneix la majo¬≠ria de soci¬≠e¬≠tat cata¬≠lana; la segona, que ‚Äúdivi¬≠deix el govern espa¬≠nyol i li pro¬≠voca con¬≠tra¬≠dic¬≠ci¬≠ons‚ÄĚ degut al parer dife¬≠rent entre PSOE i Podem; i ter¬≠cer, que √©s un llen¬≠guatge que Europa ‚Äúent√©n‚ÄĚ.

‚ÄúLa com¬≠bi¬≠naci√≥ d‚Äôaquests tres fac¬≠tors acon¬≠se¬≠lla con¬≠ti¬≠nuar en aquesta l√≠nia, i m√©s encara quan no es donen les con¬≠di¬≠ci¬≠ons per a una DUI efec¬≠tiva‚ÄĚ, argu¬≠men¬≠ten. Per aix√≤ recla¬≠men ‚Äútra√ßar estrat√®gies intel¬∑ligents a favor del refer√®ndum‚ÄĚ, sumar majo¬≠ries √†mplies a Cata¬≠lu¬≠nya i ‚Äúfur¬≠gar en les con¬≠tra¬≠dic¬≠ci¬≠ons dels dem√≤cra¬≠tes espa¬≠nyols‚ÄĚ.

De fet, plan¬≠te¬≠gen el di√†leg com a ‚Äúimpres¬≠cin¬≠di¬≠ble i estrat√®gic‚ÄĚ i asse¬≠gu¬≠ren que man¬≠tin¬≠dran sem¬≠pre la dis¬≠po¬≠sici√≥ a l‚Äôacord a par¬≠tir d‚Äôun di√†leg bila¬≠te¬≠ral ja que, ‚Äúen si mateix, ja √©s un reco¬≠nei¬≠xe¬≠ment expl√≠cit a l‚Äôexist√®ncia d‚Äôun con¬≠flicte i d‚Äôun sub¬≠jecte pol√≠tic‚ÄĚ. A m√©s, cre¬≠uen que la taula de di√†leg entre governs ‚Äúacabi com acabi‚ÄĚ ja ha estat ‚Äúuna vict√≤ria‚ÄĚ.

Els repu¬≠bli¬≠cans tamb√© dei¬≠xen clar que no s√≥n ‚Äúali¬≠ats del PSOE‚ÄĚ: ‚ÄúHo con¬≠di¬≠ci¬≠o¬≠nem tot al progr√©s d‚Äôuna soluci√≥ pol√≠tica per al con¬≠flicte catal√†‚ÄĚ. En aquesta l√≠nia, advo¬≠quen per tenir una acti¬≠tud ‚Äúexi¬≠gent per√≤ cons¬≠truc¬≠tiva‚ÄĚ amb el govern espa¬≠nyol men¬≠tre cre¬≠guin que es pot avan√ßar en una soluci√≥ pol√≠tica, ‚Äúi el dia que vegem que es tan¬≠quen les por¬≠tes del tot i no es pot avan√ßar, reti¬≠ra¬≠rem el nos¬≠tre suport‚ÄĚ.

‚ÄúPar¬≠lar d‚Äôuni¬≠la¬≠te¬≠ra¬≠li¬≠tat i de con¬≠fron¬≠taci√≥ tot el dia no far√† un mira¬≠cle‚ÄĚ

Expo¬≠sat aix√≤, reco¬≠nei¬≠xen que un refer√®ndum no entra dins dels c√†lculs d‚ÄôEspa¬≠nya. Per aix√≤ apos¬≠ten per pre¬≠pa¬≠rar-se tamb√© per altres esce¬≠na¬≠ris, com la uni¬≠la¬≠te¬≠ra¬≠li¬≠tat. I adver¬≠tei¬≠xen els altres actors inde¬≠pen¬≠den¬≠tis¬≠tes que ‚Äúpar¬≠lar d‚Äôuni¬≠la¬≠te¬≠ra¬≠li¬≠tat i de con¬≠fron¬≠taci√≥ tot el dia no far√† un mira¬≠cle‚ÄĚ. ‚ÄúLa uni¬≠la¬≠te¬≠ra¬≠li¬≠tat √©s la capa¬≠ci¬≠tat de man¬≠te¬≠nir la ini¬≠ci¬≠a¬≠tiva pol√≠tica i impo¬≠sar una agenda deter¬≠mi¬≠nada a trav√©s dels fets con¬≠su¬≠mats‚ÄĚ, rela¬≠ten Jun¬≠que¬≠ras i Rovira.

Defen¬≠sen que cal ‚Äúuna s√≤lida majo¬≠ria ciu¬≠ta¬≠dana i ins¬≠ti¬≠tu¬≠ci¬≠o¬≠nal‚ÄĚ i ‚Äúuna √†mplia com¬≠pli¬≠ci¬≠tat dels agents soci¬≠als i econ√≤mics‚ÄĚ, que no hi va haver el 2017. A tall d‚Äôexem¬≠ple, posen Josep Maria √Ālva¬≠rez, quan era per¬≠si¬≠dent d‚ÄôUGT Cata¬≠lu¬≠nya, que ‚Äúva tre¬≠ba¬≠llar en la mateixa direcci√≥ que l‚ÄôEstat‚ÄĚ a par¬≠tir del 3-O, pres¬≠si¬≠o¬≠nant l‚Äôinde¬≠pen¬≠den¬≠tisme perqu√® es ‚Äúrend√≠s‚ÄĚ en comp¬≠tes de pres¬≠si¬≠o¬≠nar l‚ÄôEstat per apos¬≠tar per una soluci√≥ democr√†tica. Un dels altres punts que reco¬≠nei¬≠xen que cal poten¬≠ciar √©s inter¬≠na¬≠ci¬≠o¬≠na¬≠lit¬≠zar l‚Äôeco¬≠no¬≠mia per ser ‚Äúel menys vul¬≠ne¬≠ra¬≠bles pos¬≠si¬≠ble als xan¬≠tat¬≠ges econ√≤mics de l‚ÄôEstat‚ÄĚ. Resu¬≠mi¬≠da¬≠ment, com m√©s for√ßa tin¬≠gui l‚Äôinde¬≠pen¬≠den¬≠tisme, m√©s uni¬≠la¬≠te¬≠ra¬≠li¬≠tat ser√† capa√ß d‚Äôapli¬≠car. De fet, aquesta uni¬≠la¬≠te¬≠ra¬≠li¬≠tat pot anar des d‚Äôun nou refer√®ndum o ‚Äúa trav√©s d‚Äôactes de sobi¬≠ra¬≠nia, gra¬≠du¬≠als o no, sos¬≠tin¬≠guts en el temps‚ÄĚ.

Lli¬≠gada a aquesta q√ľesti√≥ queda la deso¬≠bedi√®ncia civil, una eina ‚Äútotal¬≠ment v√†lida i democr√†tica‚ÄĚ que veuen ‚Äúmolt pro¬≠ba¬≠ble‚ÄĚ que l‚Äôinde¬≠pen¬≠den¬≠tisme hagi de tor¬≠nar a fer ser¬≠vir, ‚Äúsigui de manera pun¬≠tual o en forma de mobi¬≠lit¬≠zaci√≥ cons¬≠tant‚ÄĚ. ‚ÄúNo √©s cap esce¬≠nari des¬≠ga¬≠ve¬≠llat: un dia sor¬≠tim al car¬≠rer i ens qui que¬≠dem ‚Äôsine die‚Äô‚ÄĚ, escri¬≠uen, tot recor¬≠dant esce¬≠nes de l‚Äô1-O, el 3-O o els talls de la Jon¬≠quera i l‚Äôocu¬≠paci√≥ de l‚Äôaero¬≠port. I adme¬≠ten que, ales¬≠ho¬≠res, ‚Äúles ins¬≠ti¬≠tu¬≠ci¬≠ons del pa√≠s tamb√© hau¬≠ran de res¬≠pon¬≠dre i ali¬≠near-se amb la gent‚ÄĚ.

Jun¬≠que¬≠ras i Rovira reco¬≠nei¬≠xen que aquest no √©s l‚Äôesce¬≠nari que desit¬≠gen, que passa pel refer√®ndum pac¬≠tat, per√≤ que a la deso¬≠bedi√®ncia civil no hi poden renun¬≠ciar. En el cam√≠, afe¬≠gei¬≠xen, s‚Äôha de cons¬≠truir ‚Äúla cul¬≠tura de la resist√®ncia, del sacri¬≠fici‚ÄĚ. Els diri¬≠gents d‚ÄôERC diuen que man¬≠tin¬≠dran sem¬≠pre la volun¬≠tat d‚Äôarri¬≠bar a acords i de pri¬≠o¬≠rit¬≠zar el benes¬≠tar dels ciu¬≠ta¬≠dans, per√≤ tamb√© man¬≠tin¬≠dran una volun¬≠tat inequ√≠voca de votar per deci¬≠dir i de fer com¬≠plir un man¬≠dat popu¬≠lar si √©s favo¬≠ra¬≠ble a la inde¬≠pend√®ncia.

A ‚ÄôTor¬≠na¬≠rem a v√®ncer‚Äô, que es publica dies abans que arribi a les lli¬≠bre¬≠ries ‚ÄôM‚Äôexplico. De la inves¬≠ti¬≠dura a l‚Äôexili‚Äô la segona entrega del lli¬≠bre de l‚Äôexpre¬≠si¬≠dent Car¬≠les Puig¬≠de¬≠mont, els repu¬≠bli¬≠cans lamen¬≠ten que ‚Äúmassa sovint‚ÄĚ i ‚Äúben recent¬≠ment‚ÄĚ hi ha tes¬≠ti¬≠mo¬≠nis ‚Äúque s‚Äôhan uti¬≠lit¬≠zat per pas¬≠sar comp¬≠tes amb com¬≠panys de trin¬≠xera‚ÄĚ. ‚ÄúNo t√© cap sen¬≠tit. No hi cau¬≠rem‚ÄĚ, pro¬≠me¬≠ten a l‚Äôinici del lli¬≠bre. En la mateixa l√≠nia decla¬≠ren que a ERC els obses¬≠si¬≠ona ‚Äúpren¬≠dre vots a l‚Äôuni¬≠o¬≠nisme‚ÄĚ i no ‚Äúal par¬≠tit inde¬≠pen¬≠den¬≠tista del cos¬≠tat‚ÄĚ.

Els repu¬≠bli¬≠cans s√≠ que dei¬≠xen clar qui √©s l‚Äôadver¬≠sari a batre, espe¬≠ci¬≠al¬≠ment a la regi√≥ metro¬≠po¬≠li¬≠tana: el PSC. ‚ÄúAmb el PSC s‚Äôhi ha de dia¬≠lo¬≠gar? S√≠, evi¬≠dent¬≠ment. (…) Per√≤ no se li ha de rega¬≠lar poder‚ÄĚ, reblen al lli¬≠bre, on tamb√© dei¬≠xen clar que no hi haur√† un tri¬≠par¬≠tit amb els soci¬≠a¬≠lis¬≠tes. Tamb√© recor¬≠den que a l‚Äôoctu¬≠bre del 2017 l‚Äôinde¬≠pen¬≠den¬≠tisme es va tro¬≠bar la zona m√©s poblada del pa√≠s ‚Äúmajo¬≠rit√†ria¬≠ment en con¬≠tra‚ÄĚ. ‚ÄúEn el pr√≤xim embat, l‚Äôhem de tenir a favor. O, si m√©s no, hi hem de ser molt m√©s forts‚ÄĚ, con¬≠clo¬≠uen.
Informa:ARA.CAT (6-9-2020)

127 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: