El pre­si­dent i la secretària gene­ral d’ERC, Oriol Jun­que­ras i Marta Rovira, apos­ten per pre­pa­rar l’inde­pen­den­tisme per la uni­la­te­ra­li­tat i la deso­bediència civil si l’Estat espa­nyol no accepta pac­tar un referèndum. Els diri­gents repu­bli­cans així ho defen­sen a Tor­na­rem a vèncer (I com ho farem) (Ara Lli­bres), al qual ha tin­gut accés l’ACN i que surt a la venda la set­mana vinent. Els repu­bli­cans el pre­sen­ten com “un manual per gua­nyar” i “una guia cap a la inde­pendència”. La pro­posta estratègica, ela­bo­rada a par­tir dels “apre­nen­tat­ges” del 2017, estu­dia com cor­re­gir les debi­li­tats de l’inde­pen­den­tisme i com maxi­mit­zar les seves for­ta­le­ses.

Entre els fac­tors que asse­nya­len que cal poten­ciar és “ser una majo­ria ina­pel·lable”. Lamen­ten que “ni en una sola ocasió l’inde­pen­den­tisme no ha superat el llin­dar del 50% dels vots en unes elec­ci­ons con­ven­ci­o­nals”. Així, Jun­que­ras i Rovira apos­ten per “llui­tar per acon­se­guir més de la mei­tat dels vots de manera sos­tin­guda, repe­ti­da­ment” i, si és pos­si­ble, en totes les elec­ci­ons. De fet, d’això depèn també que la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal “es plan­tegi seri­o­sa­ment el cas català”. “Sense això [majo­ries molt àmplies], els estats ni tan sols obri­ran la car­peta cata­lana”. Aquest és un dels punts febles a reforçar. Adme­ten que en alguns moments, durant la tar­dor del 2017, es va voler con­fon­dre la sim­pa­tia de la població de diver­sos països euro­peus amb la com­pli­ci­tat dels seus governs, cosa que reco­nei­xen que no van tenir mai.

Els diri­gents d’ERC, un des de la presó i l’altra des de l’exili a Suïssa, apos­ten per con­cen­trar “el màxim de força pos­si­ble” en recla­mar el referèndum en la “fase actual del con­flicte”. Hi veuen tres vir­tuts: la pri­mera, que uneix la majo­ria de soci­e­tat cata­lana; la segona, que “divi­deix el govern espa­nyol i li pro­voca con­tra­dic­ci­ons” degut al parer dife­rent entre PSOE i Podem; i ter­cer, que és un llen­guatge que Europa “entén”.

“La com­bi­nació d’aquests tres fac­tors acon­se­lla con­ti­nuar en aquesta línia, i més encara quan no es donen les con­di­ci­ons per a una DUI efec­tiva”, argu­men­ten. Per això recla­men “traçar estratègies intel·ligents a favor del referèndum”, sumar majo­ries àmplies a Cata­lu­nya i “fur­gar en les con­tra­dic­ci­ons dels demòcra­tes espa­nyols”.

De fet, plan­te­gen el diàleg com a “impres­cin­di­ble i estratègic” i asse­gu­ren que man­tin­dran sem­pre la dis­po­sició a l’acord a par­tir d’un diàleg bila­te­ral ja que, “en si mateix, ja és un reco­nei­xe­ment explícit a l’existència d’un con­flicte i d’un sub­jecte polític”. A més, cre­uen que la taula de diàleg entre governs “acabi com acabi” ja ha estat “una victòria”.

Els repu­bli­cans també dei­xen clar que no són “ali­ats del PSOE”: “Ho con­di­ci­o­nem tot al progrés d’una solució política per al con­flicte català”. En aquesta línia, advo­quen per tenir una acti­tud “exi­gent però cons­truc­tiva” amb el govern espa­nyol men­tre cre­guin que es pot avançar en una solució política, “i el dia que vegem que es tan­quen les por­tes del tot i no es pot avançar, reti­ra­rem el nos­tre suport”.

“Par­lar d’uni­la­te­ra­li­tat i de con­fron­tació tot el dia no farà un mira­cle”

Expo­sat això, reco­nei­xen que un referèndum no entra dins dels càlculs d’Espa­nya. Per això apos­ten per pre­pa­rar-se també per altres esce­na­ris, com la uni­la­te­ra­li­tat. I adver­tei­xen els altres actors inde­pen­den­tis­tes que “par­lar d’uni­la­te­ra­li­tat i de con­fron­tació tot el dia no farà un mira­cle”. “La uni­la­te­ra­li­tat és la capa­ci­tat de man­te­nir la ini­ci­a­tiva política i impo­sar una agenda deter­mi­nada a través dels fets con­su­mats”, rela­ten Jun­que­ras i Rovira.

Defen­sen que cal “una sòlida majo­ria ciu­ta­dana i ins­ti­tu­ci­o­nal” i “una àmplia com­pli­ci­tat dels agents soci­als i econòmics”, que no hi va haver el 2017. A tall d’exem­ple, posen Josep Maria Álva­rez, quan era per­si­dent d’UGT Cata­lu­nya, que “va tre­ba­llar en la mateixa direcció que l’Estat” a par­tir del 3-O, pres­si­o­nant l’inde­pen­den­tisme perquè es “rendís” en comp­tes de pres­si­o­nar l’Estat per apos­tar per una solució democràtica. Un dels altres punts que reco­nei­xen que cal poten­ciar és inter­na­ci­o­na­lit­zar l’eco­no­mia per ser “el menys vul­ne­ra­bles pos­si­ble als xan­tat­ges econòmics de l’Estat”. Resu­mi­da­ment, com més força tin­gui l’inde­pen­den­tisme, més uni­la­te­ra­li­tat serà capaç d’apli­car. De fet, aquesta uni­la­te­ra­li­tat pot anar des d’un nou referèndum o “a través d’actes de sobi­ra­nia, gra­du­als o no, sos­tin­guts en el temps”.

Lli­gada a aquesta qüestió queda la deso­bediència civil, una eina “total­ment vàlida i democràtica” que veuen “molt pro­ba­ble” que l’inde­pen­den­tisme hagi de tor­nar a fer ser­vir, “sigui de manera pun­tual o en forma de mobi­lit­zació cons­tant”. “No és cap esce­nari des­ga­ve­llat: un dia sor­tim al car­rer i ens qui que­dem ’sine die’”, escri­uen, tot recor­dant esce­nes de l’1-O, el 3-O o els talls de la Jon­quera i l’ocu­pació de l’aero­port. I adme­ten que, ales­ho­res, “les ins­ti­tu­ci­ons del país també hau­ran de res­pon­dre i ali­near-se amb la gent”.

Jun­que­ras i Rovira reco­nei­xen que aquest no és l’esce­nari que desit­gen, que passa pel referèndum pac­tat, però que a la deso­bediència civil no hi poden renun­ciar. En el camí, afe­gei­xen, s’ha de cons­truir “la cul­tura de la resistència, del sacri­fici”. Els diri­gents d’ERC diuen que man­tin­dran sem­pre la volun­tat d’arri­bar a acords i de pri­o­rit­zar el benes­tar dels ciu­ta­dans, però també man­tin­dran una volun­tat inequívoca de votar per deci­dir i de fer com­plir un man­dat popu­lar si és favo­ra­ble a la inde­pendència.

A ’Tor­na­rem a vèncer’, que es publica dies abans que arribi a les lli­bre­ries ’M’explico. De la inves­ti­dura a l’exili’ la segona entrega del lli­bre de l’expre­si­dent Car­les Puig­de­mont, els repu­bli­cans lamen­ten que “massa sovint” i “ben recent­ment” hi ha tes­ti­mo­nis “que s’han uti­lit­zat per pas­sar comp­tes amb com­panys de trin­xera”. “No té cap sen­tit. No hi cau­rem”, pro­me­ten a l’inici del lli­bre. En la mateixa línia decla­ren que a ERC els obses­si­ona “pren­dre vots a l’uni­o­nisme” i no “al par­tit inde­pen­den­tista del cos­tat”.

Els repu­bli­cans sí que dei­xen clar qui és l’adver­sari a batre, espe­ci­al­ment a la regió metro­po­li­tana: el PSC. “Amb el PSC s’hi ha de dia­lo­gar? Sí, evi­dent­ment. (…) Però no se li ha de rega­lar poder”, reblen al lli­bre, on també dei­xen clar que no hi haurà un tri­par­tit amb els soci­a­lis­tes. També recor­den que a l’octu­bre del 2017 l’inde­pen­den­tisme es va tro­bar la zona més poblada del país “majo­ritària­ment en con­tra”. “En el pròxim embat, l’hem de tenir a favor. O, si més no, hi hem de ser molt més forts”, con­clo­uen.
Informa:ARA.CAT (6-9-2020)