JUNTS PER CATALUNYA, A LA CRUÏLLA: UNITAT O PRECIPICI

“Junts a la cruïlla: unitat o precipici”.
(JOSÉ ANTICH )

La renúncia de Carles Puigdemont a continuar presidint Junts per Catalunya després del congrés que celebrarà el partit el proper 4 de juny és un veritable repte per a l’organització, ja que perd el seu principal referent polític. Puigdemont ho ha anunciat aquest dimarts assenyalant que era el moment que el partit tingués una nova presidència, que participi permanentment en les reunions executives i que s’impliqui a fons en les decisions polítiques que s’hagin d’adoptar. S’uneix a la renúncia també explicitada fa unes setmanes de Jordi Sànchez a optar a la reelecció com a secretari general. La sensació de vertigen que segurament s’haurà instal·lat en l’organització després de l’anunci de Puigdemont és, en part, normal. El seu lideratge a Junts, l’exercís o no, omplia totes les facetes de l’organització i, ara, quedarà com a referent moral, que és molt, però no ho és tot. A més, la seva implicació al Consell per la República, que sí que serà total, portarà a remarcar en el futur un paper diferent en la seva activitat política, al qual unirà el d’eurodiputat i, òbviament, el de ser el president de la Generalitat a l’exili.

En les properes setmanes i dies, Junts haurà de demostrar si té la maduresa que s’espera en un partit polític i no convertir el pròxim congrés en un espectacle en el qual prevalguin els ganivets sobre els acords. És una organització massa jove i fràgil com per deixar-se arrossegar en una batalla d’egos que només tindria com a resultat veure minvat el seu espai electoral ja per si mateix minvat en els últims processos electorals. Perquè en les últimes eleccions catalanes, per exemple, les del 14 de febrer de 2021, el seu resultat va ser molt pobre, quedant en tercer lloc després del PSC i Esquerra. És cert que només hi va haver un escó de diferència entre els socialistes i ERC (33) i Junts (32), però si en les anteriors eleccions del 2017 van ser segons, a les últimes van retrocedir una posició més i l’anàlisi consegüent encara no s’ha realitzat.

Si Junts vol optar a guanyar en un futur unes eleccions, necessita mirar-se en un mirall diferent més enllà de presentar-se com a hereus de l’1 d’Octubre i defensors de la independència de Catalunya: un partit ordenat i estructurat com la resta de les organitzacions, un projecte ideològic que es retrobi amb les necessitats quotidianes de la societat catalana i no vagi sempre a roda del que defensen altres formacions, i, també, capil·laritat per teixir aliances que no l’acabin deixant, com en moltes ocasions en els últims temps, si no aconsegueix majories absolutes, com l’aneguet lleig a l’hora de segellar acords. Per això, el més urgent per a Junts serà entendre’s internament i evitar que la retirada de Puigdemont i Sànchez porti el vaixell a la deriva.

És un bon senyal que molts al partit ho veuen així, el fet que al cap de poques hores de la renúncia de Puigdemont un grup de dirigents del partit s’hagin pronunciat a favor d’una candidatura d’unitat amb Laura Borràs a la presidència i Jordi Turull a la secretaria general. Ho avalen, ara per ara, una síntesi molt important i completa del que és l’organització començant per un nombrós grup de consellers de la Generalitat de Junts ―tots, menys Puigneró i Geis―, una vintena de diputats al Parlament, parlamentaris a les Corts espanyoles, alcaldes i responsables territorials i de les sectorials del partit. Entre les absències destaquen les d’Artadi, Rius i el nucli més proper a Borràs. Veurem en les pròximes hores i dies quins moviments fan Turull i Borràs i si realment la unitat, que sempre és més fàcil predicar que fer, s’obre camí.

En principi, l’experiència com a veterà home de partit dona a Turull tot el sentit al fet que aspiri a la secretaria general, i en aquesta coordenada s’ha mogut des que va abandonar la presó de Lledoners el passat 23 de juny, recorrent gairebé diàriament el territori i reunint-se amb militants. El fet que el seu ingrés a la presó es produís a instàncies del jutge Pablo Llarena mentre s’estava produint la seva sessió d’investidura a la presidència de la Generalitat el va situar entre els dirigents de Junts més estimats per la militància. Tot apunta que Turull farà el pas per optar a la secretaria general ben aviat. El cas de Borràs presenta més incògnites, encara que pel seu procés judicial en marxa ―que encara no té data de judici― i la posició que ha d’afrontar sempre en la seva condició de presidenta del Parlament seria el càrrec que més fàcilment podria explicar.

Informa:ELNACIONAL.CAT (4-5-2022)

75 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: