JUSTA LA FUSTA!”SENSE CONFRONTACIÓ L’ESTAT NO NEGOCIARÀ NI AMB UN 70%” (JxCAT)

La via negociada i la unilateral conviuen en la proposta política que JxCat ha fet arribar a les seves bases en el marc del congrés fundacional que es va iniciar el passat 25 de juliol i que culminarà el pròxim mes d’octubre. La primera, la desitjada. La segona, el pla B en cas que l’Estat es continuï negant a negociar l’autodeterminació de Catalunya. Una negociació que, de fet, el document, que ha avançat Nació Digital i al qual ha accedit l’Ara, assumeix que és molt complicada d’assolir. “L’estat espanyol mai accedirà a una negociació amb Catalunya que tingui per objecte l’exercici del dret a l’autodeterminació ni per bona fe, ni per acceptació del principi democràtic, independentment de quina sigui la majoria partidària de la independència (el 48% o el 75%)”.

I així doncs, com? La confrontació, tal com va expressar Carles Puigdemont en la seva recent conferència en la Universitat Catalana d’Estiu, és la via escollida per l’expresident i el seu partit. “La confrontació s’ha d’impulsar simultàniament des de les institucions i des de la societat civil amb l’objectiu de millorar la correlació de forces que avui tenim amb l’Estat”, expressen els ponents en el document. El “desgast reputacional” d’Espanya és un dels factors que JxCat creu que l’independentisme ha d’esprémer -la Corona i les actuacions policials i judicial de repressió també hi contribueixen- i també s’ha de recórrer a “la mobilització ciutadana i a la desobediència civil”. L’únic límit, expressa la ponència, és “la violència”. I la confrontació no només s’ha de deixar als ciutadans, sinó que les institucions també hi han de contribuir, tot i que al document no hi ha gaires detalls sobre la qüestió.

Amb l’1 d’octubre com a “data fundacional de la República Catalana” i punt de partida d’un “procés inacabat d’independència”, Junts conclou: “Només tindrem possibilitat d’exercir de manera efectiva l’autodeterminació si donem continuïtat a aquest procés i assumim com a inevitable (i no defugim) l’existència de la confrontació amb la qual l’Estat respon a la demanda de referèndum”.

Diàleg forçat

“Com a demòcrates estem convençuts que, per superar un conflicte polític com el nostre, el millor camí és el diàleg i l’acord entre les parts”. Però el diàleg, assumeixen, “no es produirà com a resultat d’una concessió de sa majestat ni de cap govern de l’Estat”, sinó com a conseqüència d’una reflexió per part de les institucions espanyoles: “Només serà considerada una opció si els poders espanyols consideren que és millor, un cop ponderada l’estabilitat política i econòmica i la seva imatge reputacional”.

Aquest consideren que és un aprenentatge de l’1-O. “Del 2017 ja sabem que el diàleg sense coherència i fermesa en l’acció política és probablement un camí estèril”, exposa JxCat en la ponència. I insisteix: “Sense confrontació difícilment hi haurà una negociació real amb l’estat espanyol”.

De diàleg JxCat creu que actualment no n’hi ha ni se n’espera, malgrat la creació de la taula de diàleg entre els governs català i espanyol. “Una negociació seriosa requereix unes condicions que en aquest moment són completament absents: la necessitat d’una garantia externa (mediador) d’aquest diàleg; mètode i establiment d’una agenda de diàleg; molt treball discret i preparatori d’una eventual taula de diàleg, i poca exhibició propagandística de la taula”, conclouen els ponents. La via internacional ha de ser l’altra pota de l’estratègia independentista.

El text, que també estableix que JxCat no és un partit concebut només per arribar a la independència, sinó per seguir l’endemà, que fixa els principis del moviment tot i no optar per encotillar-se en una ideologia concreta i que remarca el seu compromís amb el Consell per la República, que també presideix Puigdemont, està obert ara a esmenes de la militància fins al 10 de setembre, i el congrés de la formació no es tancarà fins al pròxim 3 d’octubre. Conjuntament amb la ponència política també s’ha lliurat als afiliats la ponència organitzativa d’una formació que presidirà Carles Puigdemont i que tindrà Jordi Sànchez com a secretari general.

Informa:ARA.CAT (29-8-202O)
N.de la R.
Ja era hora que algú digués les coses pel seu nom.Espanya mai no negociarà l’autodeterminació ni amb un 70%.I és que quan es parteix d’unes premises falses els resultats són evidents. La idea de la confrontació és bastant més encertada que no pas la d’eixamplar la base, bé que ningú no sap com cal fer-ho.Ara caldrà definir a cada moment què és la confrontació i que no sigui uns gestos aïllats.

186 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: