( ÒSCAR PALAU – BARCELONA )
L’expresident Carles Puigdemont ha tornat a fer trontollar l’escaquer polític, després que diumenge a la nit a TV3 deixés oberta la porta a repetir com a cap de llista del que serà ja el seu nou partit, Junts per Catalunya -“si hagués de prendre la decisió avui, segurament seria que no, però la meva vida no pot planificar-se amb una previsió de més d’una setmana”, va dir-, en les eleccions catalanes que s’han de convocar en els propers mesos. Encara més: el líder exiliat no va dubtar a repetir la promesa que ja va fer farà tres anys, abans del 21-D, quan va dir que si era investit a distància tornaria a Catalunya, un fet que diumenge va revelar que ja tenia planificat per als dies posteriors al 30 de gener del 2018 -“no era fàcil, però era molt possible”, desvelava-, si bé la desconvocatòria del ple, arran de l’advertiment penal del TC a la mesa, ho va fer anar tot en orris. “Si el Parlament no té capacitat d’investir-me de manera telemàtica, no té cap sentit”, va aclarir, en tot cas.
La ponència encarregada de la modificació del reglament que ho hauria de fer possible, constituïda a principis de la legislatura i que es va reactivar arran de la Covid-19, va avançar en la possibilitat de fer activitat telemàtica, fins i tot plens i votacions, però la negociació amb l’oposició es va encallar al maig arran precisament de la seva negativa a acceptar cap investidura telemàtica. Els grups independentistes, això sí, es van comprometre a continuar sols, tot recollint els consensos ja assolits per redactar un document conjunt que s’ha de tramitar com a proposició de llei en un ple. Fonts parlamentàries consultades ahir, però, admetien que les coses “no s’han mogut gaire” de llavors ençà.
Ahir, l’altre gran impulsor de JxCat, Jordi Sànchez, va animar l’expresident a repetir com a candidat perquè tindria el suport unànime de les bases. “Probablement tots volem que la decisió de Puigdemont sigui treballar per encapçalar la candidatura”, assenyalava a Ràdio Euskadi, ja que la seva figura “és la millor carta de presentació que tenim al conjunt de l’independentisme”, lloava. En tot cas, si es presenta haurà de ser ratificat en un procés previ de primàries. De moment, el que es va iniciar ahir va ser el període de presentació de candidatures, que es tanca dissabte, a la direcció del partit, que també es dona per fet que encapçalarà l’expresident amb Sànchez de secretari general. Segons l’ACN, la seva idea és envoltar-se de càrrecs de JxCat al Parlament i les corts espanyoles, dirigents locals, per arrelar el partit al territori, exiliats com Lluís Puig i Toni Comín, i altres noms procedents de la Crida.
L’anunci de Puigdemont va aixecar ahir les crítiques de l’oposició. Des dels comuns, Jéssica Albiach feia notar el seu escepticisme, perquè “és la mateixa promesa que ja no va complir al seu moment”. “No sé per què ara sí que la compliria”, assenyalava, mentre deixava “ben clar” que “governar Catalunya s’ha de fer des de Catalunya”. La líder de Cs, Lorena Roldán, etzibava que el que ha de fer l’expresident és “deixar de donar lliçons i tornar a Catalunya, demanar perdó i assumir-ne les conseqüències legals”. Roldán troba una “vergonya” que el director i un equip de TV3 anessin a Bèlgica a entrevistar Puigdemont, i ahir Cs va presentar preguntes per escrit al Parlament per demanar-ne el cost i explicacions.
Vilalta, molesta
ERC ahir va evitar valorar la qüestió. “No volem opinar sobre promeses que es puguin haver fet o que es puguin fer”, etzibava la portaveu, Marta Vilalta. “I més si són els nostres aliats”, rematava. Sense esmentar ningú, això sí, els republicans es mostraven dolguts per la falta de voluntat per tornar a convocar la taula de diàleg entre governs, al·ludint al PSOE, però també a JxCat. “Tothom està utilitzant la taula electoralment i ens sap greu que sigui així”, acusava Vilalta, que veu “irresponsable” renunciar a un marc com aquest, que insisteix a aprofitar. “Per ERC no quedarà; no hi posarem excuses i no jugarem a aquest joc”, afirmava. Puigdemont havia criticat diumenge els escassos resultats fins ara de la taula i la nul·la voluntat del govern espanyol, ja que avui Catalunya té “menys competències i recursos” que abans de començar les negociacions.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (28-7-2020)
