JxCAT, FARISEUS DE LLAÇ GROC

“Fariseus de llaç groc ”
( ROGER HEREDIA )
Els juntaires han posat el crit al cel perquè el candidat del PSC, Salvador Illa, ha recorregut a una lamentable instrumentalització de la vacuna com a antídot del llaç groc. És el baix nivell habitual d’aquest PSC i la seva caça i captura del vot de Ciutadans, principal mana electoral al qual aspiren els socialistes. Tan baix i lamentable com el d’alguna de les estrelles del Twitter juntaire. Només calia llegir el tuit de la dita “Gallifantes”: “En vez de AMNISTÍA pidamos PERMUTA. Que salga Turull y entre Vergés”. És, sens dubte, el mateix estil que el del socialista Illa. No dubteu que si la Gallifantes hagués participat en les primàries de Junts, hauria superat el mateix Canadell “Shakespeare és català”.

Val a recordar que Salvador Illa és l’artífex del pacte de la Diputació de Barcelona (DIBA) entre Junts i PSC, pacte que va retornar al PSC la presidència de la DIBA, gràcies als vots dòcils, submisos, dels diputats provincials de Puigdemont. Els van regalar la presidència de la tercera institució del país, amb un únic objectiu: impedir que el president pogués ser el republicà Dionís Guiteras. La confrontació intel·ligent que, de tant com ho és, fa pena.

El cas és que la primera mesura que va prendre la presidenta socialista va ser retirar el llaç groc de la façana de la DIBA, a rambla Catalunya. I com van reaccionar els juntaires? Com si res, amb la mateixa cara de babaus amb què van votar la socialista Núria Marín. Sovint ens pretenen fer creure que la Diputació és una (sonada) excepció a la seva política de pactes. Quina gran farsa! Els governs de coalició entre Junts i PSC són la fórmula més repetida a tota la Regió Metropolitana de Barcelona, a la majoria de consells comarcals. I també a l’Ajuntament de Sabadell, un dels ajuntaments més grans del país. Allí sí que funciona un tripartit. I aquest és el de PSC, comuns i Junts. Nova contribució de Junts en un municipi on ERC tenia l’opció aritmètica de guanyar l’alcaldia. Que ho preguntin al regidor sabadellenc Gabriel Fernández pel galdós paperot de la juntaire Lourdes Ciuró. Inclosa també la retirada del llaç groc i l’actitud displicent dels juntaires de Sabadell.

Ara els juntaires s’esquincen les vestidures perquè Illa s’erigeix en antídot al llaç groc. Però resulta que a les institucions del país que comparteixen amb el PSC han tolerat amb un somriure la retirada del llaç groc

Doncs ves per on! Ara els juntaires s’esquincen les vestidures perquè Illa s’erigeix en antídot al llaç groc. Però si resulta que a les institucions del país que comparteixen amb el PSC, arreu del país recuperant de facto la sociovergència, han tolerat amb un somriure la retirada del llaç groc. S’ha de tenir barra! I la cara més dura que el ciment. De tanta comèdia els hauria de caure la cara de vergonya. A la vegada que aquesta sociovergència va acompanyada de la tolerància vers la corrupció escandalosa que s’ha produït a l’Hospitalet, amb el coneixement de la presidenta de la DIBA. I quina ha estat la reacció dels de Puigdemont? Doncs sortir a defensar la presumpció d’innocència de la dirigent del PSC, en un més que evident avui per tu, demà per mi.

Juntaires i socialistes són “l’estranya parella”. Els amants que en secret gaudeixen d’una passió desfermada per l’endemà amagar-la pel “què diran”. Res més lluny que tenir memòria. Tots dos partits han fet de l’oblit el seu primer manament. Morts durant dècades a les cunetes, franquisme patrocinat i els perdedors de la guerra i famílies deixats de la mà de Déu. Sí, senyors, això és el que han fet juntaires (exconvergents) i socialistes. Però no pateixin, no veuran cap dels seus apòstols, feligresos o devots predicar amb l’exemple.

Amb el llaç groc, amb el “cinturó vermell” o amb unes noves sigles mutants, no es deixin enganyar. Saber qui és qui. Saber “què vol aquesta gent” i quin és el seu projecte per al país. Si graten una mica, veuran que al darrere d’aquesta boira espessa, d’aquest fum malaltís, hi ha els de sempre.
Informa:ELNACIONAL.CAT (6-1-2021)

104 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: