Els resultats de les municipals  del 26M han tornat a demostrar que a les urnes, si no són les de l’1-O, no sempre hi ha unitat independentista. ERC, JxCAT, la CUP i les candidatures de Primàries hi han concorregut per separat, però a més, la configuració dels pactes post-electorals també discorre per separat en moltes ciutats importants del país. ERC ha guanyat en vots i regidors les eleccions, mentre que JxCAT ho ha fet a les europees, però la mirada sembla ja posada en les properes eleccions catalanes, que podrien arribar la primavera del 2020. La desavinença més clara és a Barcelona, on el guanyador de les eleccions, Ernest Maragall, ha prioritzat un pacte amb Ada Colau deixant en un segon pla la candidatura de Quim Forn. Però Colau ha posat en mans del es bases la decisió de pactar amb el PSC i deixar fora Maragall o per contra, fer un bipartit amb els republicans. En consistoris de dimensió més modesta, ha estat JxCAT qui ha volgut fer pactes amb els socialistes per assolir l’alcaldia. És el cas de Cassà de la Selva, on JxCAT i ERC van empatar en nombre de regidors i els junters han triat com a soci el PSC.

“Estem sorpresos i amoïnats, pensem que és una deslleialtat pactar amb el PSC del 155 per fer-nos fora tot i haver guanyat en aquestes ciutats. Si el pacte fos amb la CUP o amb els Comuns ho podríem entendre, però amb els responsables de la repressió…”, apunten fonts de JxCAT a El Món. Per la seva banda, fonts d’ERC consultades per aquest diari aclareixen que “encara s’està negociant, però que no hi ha acords tancats”, i defensen que si bé “prioritzem sempre els pactes amb JxCat i CUP arreu”, “existeixen certes dinàmiques locals”. 

Prova d’aquesta disparitat de dinàmiques socials és el cas de Manresa, on ERC ha guanyat les eleccions per només 10 vots, i les seves bases han decidit cedir l’alcaldia durant un any a JxCAT, en el que consideren “un gest de responsabilitat de cara a poder confeccionar un equip de govern fort”.