“Pactes inacceptables”, criticava aquest diumenge Torra. “Pactes contra natura, aliances que són l’antítesi de l’1- O”, afegia ahir JxCatdesprés de la reunió del seu grup de coordinació. I és que des de la formació postconvergent fan comptes, i assenyalen que hi ha 26 municipis on han estat la força més votada i no governaran –com a Sant Cugat del Vallès i Figueres, feus on ERC, amb el PSC, li ha arrabassat l’alcaldia–. A l’altra banda de la balança, admeten set pactes per prendre l’alcaldia a Esquerra malgrat no haver guanyat a les urnes. “26 a 7”, va insistir ahir el portaveu de JxCat, Albert Batet, en una diàfana crítica als republicans per haver censurat “pactes en què no s’ha respectat la força independentista més votada i s’ha arribat a aliances amb partits del 155”.

Els postconvergents retreuen a Esquerra que l’aposta per ampliar la base amb els comuns “no dona resultat”

Des de les files postconvergents apunten que, malgrat que consideren que l’independentisme va guanyar el 26 de maig – JxCat i ERC són, respectivament, primera i segona força en nombre d’alcaldies–, aquesta victòria no s’ha traduït com s’esperaven en els governs municipals, circumstància per la qual la força capitanejada per Carles Puigdemont convida a la reflexió i l’autocrítica. En aquest sentit, JxCat va recordar ahir la seva insistent aposta per les llistes unitàries de l’independentisme, també a escala local, un suggeriment que ERC ha desestimat repetidament. Un retret als republicans que també va pronunciar el president del PDECat, David Bonvehí: “A Barcelona s’ha demostrat que una llista unitària independentista tindria l’alcaldia”.

Si ERC s’abstingués en la investidura de Sánchez sense una taula de diàleg pactada, la crisi amb JxCat afloraria

Però el que JxCat veu negre, ERC ho veu blanc. Els republicans estan segurs que la seva estratègia d’“eixamplar la base” ha funcionat. “S’ha incrementat la força de l’independentisme amb alcaldies que abans no s’havien aconseguit”, va justificar ahir la portaveu d’ERC, Marta Vilalta. Esquerra sempre ha fet una crida als comuns i al sector més catalanista del PSC per “eixamplar la base”. Creu que els pactes amb aquestes dues formacions en són una mostra, per molt que a Barcelona comuns i socialistes hagin impedit l’ alcaldia d’Ernest Maragall.

Electoralment, ERC ha aconseguit bons resultats: 15 diputats al Congrés, 359 alcaldies, tres eurodiputats gràcies a la seva aliança amb Bildu i el BNG. Amb aquests nú­meros, Esquerra reacciona davant les crítiques de JxCat com si sentís ploure, no salta a l’ arena, ni pica l’ham dels seus socis de Govern. “La millor manera de guanyar els convergents és no parlar dels con­vergents”, va dir un dirigent d’Esquerra durant la campanya per a les eleccions generals del 28 d’abril. ERC assegura que JxCat intenta, de fet, desgastar-los electoralment. “De moment, sense èxit”, afirmen fonts republicanes.

Els pactes municipals no han provocat “cap esquerda”, va subratllar Vilalta. Una afirmació que no impedeix que JxCat i ERC assumeixin algunes desavinences al Govern per la gestió. Fins ara sembla que no n’hi ha prou per provocar una crisi. Tot i això, la pròxima prova de foc podria tenir lloc a la investidura de Pedro Sánchez. S’ha girat la truita, i, si fa dues setmanes ERC assumia el seu escàs paper en aquesta qüestió, ara el PSOE veu com la designació de Sánchez com a president del Govern central ­pot dependre de l’abstenció dels republicans. Esquerra espera. ­Vilalta va assegurar ahir que, després de la ronda de contactes, no hi ha hagut novetats, però, malgrat el que va passar a l’Ajuntament de Barcelona, una predisposició del PSOE a dialogar sobre una solució política al conflicte català obre la porta de l’abstenció. Fins i tot hi ha sectors a ERC que estan disposats a cedir en la investidura, encara que no hi hagi aquest compromís, “com a gest de bona voluntat”.