Tot i el seu primer intent, la Junta Electoral Central no va aconseguir vetar la candidatura europea de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Ara bé, les traves que tot aquell conflicte jurídic va comportar, va tenir conseqüències. Una de les principals, que com que no es va autoritzar fins l’últim moment, Junts per Catalunya – Lliures per Europa no va poder desenvolupar la tramesa electoral amb normalitat. És a dir, fer els enviaments corresponents perquè els ciutadans rebin a casa la butlleta per anar a votar. D’aquí que el partit decidís fer una crida ciutadana per recaptar fons per poder imprimir i distribuir les butlletes, l’operació paperetes.

En poc més d’una setmana JxCat ha recaptat més de 100.000€ i “gràcies a ells podrem arribar a totes les llars del país”. Ho ha anunciat Aleix Sarri, el número 7 de la llista de Puigdemont, que ha aprofitat per denunciar que “la repressió no només és allò que ens fan directament sinó també tot el temps que ens dediquem a solucionar tots els problemes que ens generen”. Ara iniciaran una segona fase, que és organitzar parades arreu del territori perquè tothom qui ho vulgui pugui recollir la papereta. A més, hi haurà dues furgonetes que recorreran Lleida, Tarragona i Girona. “Perquè ningú es quedi sense la papereta que la JEC no ha volgut que tingués i que ningú no ens privi de votar la llista de Puigdemont”, ha explicat la diputada Aurora Madaula.

Quedarà encara un tercer assalt, centrat exclusivament en Barcelona. Per poder arribar a tots els punts de la capital catalana, JxCat demana més voluntaris i més aportacions, per imprimir i fer una bustiada per la ciutat.

Mentrestant, Puigdemont, Comín i Ponsatí segueixen fent campanya electoral viatjant per punts estratègics d’Europa. Aquest dijous, amb parada a Berlín, concretament al Bundestag. Des d’allà, com cada dia, connectaran amb Catalunya per videoconferència. I atenció, perquè diumenge Puigdemont serà a Madrid. Per via telemàtica, en un míting de JxCat a la capital espanyola.

JxCAT detecta oficines de Correus que li fan la punyeta amb la tramesa electoral

Directors d’oficina del Bages haurien aturat l’enviament per “suposades instruccions” dels superiors

L’equip de campanya de Junts per Catalunya s’ha trobat un nou escull. Aquest matí, l’estat major jurídic i polític de la formació que encapçala Carles Puigdemont, a tocat a somatent quan càrrecs comarcals han alertat que hi havia oficines de correus que havien aturat enviat la tramesa electoral de la candidatura dels junters per a les europees.

Segons ha pogut saber El Món, els “problemes” s’han detectat al Bages. Oficines com Navàs, Sallent, Sant Fruitós de Bages o Navarcles no només no remetien el material electoral sinó que els obligaven a obrir els sobres que la formació havia portat ensobrada per tramitar.  Fonts de la direcció del partit han explicat que des de les oficines els comunicaven que hi havien instruccions superiors de paralitzar una “tramesa electoral si lo veien clara, com era el cas de sobres i llistes amb la candidatura de Puigdemont”.

Aquest impediment de tramesa detectat al Bages ha obligat a JxCAT a posar en marxa un pla B. Per això, el comitè de campanya ha mobilitzat tota la seva tropa territorial per posar paradetes al carrer que serveixin de punts de distribució de les paperetes de la candidatura.

Només el 17% dels catalans residents a l’estranger va poder votar el 28 d’abril

A Rússia, de les 2.000 persones censades, tan sols una va poder dipositar la papereta, segons un informe de l’executiu català

Dels 226.381 catalans registrats al Cens d’espanyols residents absents (Cera), només es van rebre 39.521 peticions per votar a les eleccions estatals del 28 d’abril, el 17,46% del cens. I d’aquestes peticions, van votar 27.173 persones, el 12%. Són xifres d’un informe elaborat pel Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència i l’Oficina de Drets Civils i Polítics, adscrita al departament de Vicepresidència, per denunciar les dificultats d’exercir l’anomenat vot pregat, que estipula que els espanyols a l’estranger s’han d’apuntar prèviament als consolats si volen participar en comicis electorals. L’informe recull altres incidències, com per exemple que a Rússia, de les 2.000 persones censades, només una va poder exercir el seu dret a vot.

 

Per votar des de l’estranger cal formar part del Cera i comunicar al consolat pertinent que es vol participar a les eleccions. Després, l’elector rep la documentació a casa i l’ha d’entregar al mateix consolat en uns terminis que sovint són difícils de complir. A aquesta situació s’hi suma que moltes vegades la tramesa electoral no arriba a temps al votant o al consolat que ha de comptar els sufragis. Aquesta situació es repeteix des que es va canviar la Llei del règim electoral i es va modificar el vot ordinari pel vot pregat. Per això, en aquesta ocasió el Govern ha fet un seguiment de les incidències i denúncies dels catalans residents a l’exterior. S’ha detectat, per exemple, que els residents catalans a l’Equador no van rebre la documentació a temps i no van poder votar. O que a Alemanya, més d’un centenar de persones ni tan sols la van rebre.

El Govern lamenta que als endarreriments en rebre la documentació necessària per votar se li suma la presència obligada per fer alguns tràmits, com quan cal formalitzar una reclamació de modificació o inclusió de dades censals o per inscriure’s com a resident temporal (ERTA). L’executiu també subratlla que la manca de recursos consulars, l’encavalcament de dates entre les eleccions del 28 d’abril i la convocatòria electoral europea del 26 de maig i el període de vacances de Setmana Santa han provocat situacions de saturació en algunes seus consulars.

Informa:ELNACIONAL.CAT I ELMON.CAT (16-5-2019)