Junts per Catalunya ultima la seva candidatura per a les eleccions espanyoles. Amb tota probabilitat tornarà a ser la mateixa que el 28-A, amb els presos al capdavant, però les últimes hores s’ha vist condicionada pels contactes amb el que va ser cap de llista del Front Republicà, Albano Dante Fachin, i també per converses “informals” amb el projecte de Primàries de Jordi Graupera. Segons diverses fonts consultades per l’Ara, dirigents de JxCat han entaulat una negociació amb aquelles formacions independentistes que aposten per fer un un front sobiranista que defensi no donar suport a la investidura a Madrid si no es posa “fi a la repressió” i reconèixer la possibilitat de fer un referèndum. En aquest sentit, apunten que hi ha hagut contacte amb Som Alternativa de Fachin, membres de Poble Lliure – pendents de si es presenta la CUP als comicis, que és amb qui voldrien concórrer-hi– i Primàries. “Tot està obert”, reiteraven algunes fonts al llarg d’aquesta setmana als passadissos del Parlament.

D’aquesta qüestió se’n va parlar ahir dijous a la trobada amb els presos de JxCat a Lledoners. Diverses fonts apunten que hi van acudir la diputada al Congrés Laura Borràs, el president del PDECat, David Bonvehí, i el secretari d’organització del partit, Ferran Bel. L’objectiu era acabar de tancar els serrells de la candidatura, on els presos mantenen la seva disposició de participar, malgrat que encara no s’hagi oficialitzat. En la reunió es van abordar tots els escenaris que s’obrien arran de les converses que s’han mantingut els últims dies amb les diferents formacions independentistes.

Borràs i Fachin obren converses i pressionen per un front sobiranista el 10-N

Fonts coneixedores de les converses reconeixen que qualsevol aliança amb Fachin o Primàries és difícil que prosperi –el termini per a les coalicions s’acaba el 30 de setembre–, però que els contactes es mantindran aquesta setmana. Fonts vinculades a l’espai de JxCat argumenten que estan disposats a ser en totes les converses on es parli d'”unitat”, però també admeten que des del moment que ERC descarta participar-hi ja deixa de ser una llista unitària independentista i que això afebleix una eventual aliança entre sectors ideològics fins ara oposats. De fet, dins del PDECat hi ha reticències – en alguns casos fins i tot oposició frontal– a una aliança només amb Fachin, que temps enrere era una de les veus més crítiques amb la formació. En canvi, alguns independents de JxCat fins i tot s’obririen a situar-lo a la candidatura. “Fachin va per lliure”, apunta un dirigent responent sobre aquesta qüestió, tenint en compte que, a més, ja no estaria tan ben situat per liderar la candidatura de Front Republicà, perquè Poble Lliure l’hi hauria ofert a l’exdiputada de la CUP Mireia Boya – segons va avançar ahir Nació Digital–. “Tampoc es tracta de trobar-li una solució personal”, apunta un altre consultat.

Pel que fa a Primàries, l’encaix de les propostes també és difícil, tant des del punt de vista del mètode (primàries obertes) com programàtic. Graupera ja ha explicat en què consisteix el projecte: fer una candidatura de “bloqueig” que passi per votar ‘no’ a qualsevol investidura a la presidència del govern espanyol i votar en contra dels pressupostos estatals. Aquesta llista es confeccionaria a través de primàries obertes i les subvencions que reben els grups amb representació a la cambra baixa es destinaria a un “fons antirepressiu” al servei dels “represaliats independentistes”.

Més enllà de la dificultat de quadrar els noms dins una eventual coalició, també hi hauria debat en l’estratègia a seguir a Madrid. Malgrat que sectors de JxCat – entre ells el president de la Generalitat, Quim Torra– veuen amb bons ulls mantenir el ‘no’ al proper president espanyol fins que no s’assegui a negociar un referèndum, d’altres són més proclius a facilitar la governabilitat si hi ha un mínim gest de diàleg per part de la Moncloa.

Presentació de la coalició PDECat-JxCat

Per tot plegat, a hores d’ara sembla que JxCat tornarà a repetir la mateixa fórmula que a les eleccions del 28 d’abril. De fet, aquest divendres s’ha presentat la coalició electoral PDECat-JxCat per concórrer als comicis davant la Junta Electoral. Per tant, qualsevol fórmula -incorporar perfils vinculats a Front Republicà- passaria per utilitzar l’aliança d’aquestes dues entitats jurídiques.

Un cop fet el tràmit davant l’organisme electoral, s’obre un termini del 2 al 7 d’octubre per presentar les llistes. Seria dins aquest període que els presos de JxCat se situarien en les candidatures de les demarcacions de Lleida amb Jordi Turull, Tarragona amb Josep Rull i Barcelona amb Jordi Sànchez, ja que la de Girona la va encapçalar l’advocat Jaume Alonso Cuevillas. Posteriorment, el 5 d’octubre, si no s’avança, el consell nacional del PDECat també ratificarà els candidats amb carnet del partit de la llista de JxCat, que en el cas de Barcelona començaria amb la número 3, Míriam Nogueras, ja que el segon lloc l’ocuparia Laura Borràs, que és independent; a Tarragona, Ferran Bel; a Girona, Sergi Miquel; i a Lleida Concepció Cañadell en la segona posició de la llista.

A partir de llavors, la continuïtat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull dins la candidatura quedaria en mans del Tribunal Suprem, ja que si emet la sentència abans del 14 d’octubre i és condemnatòria quedaran inhabilitats a les portes de la campanya electoral del 10-N.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (27-9-2019)