KOEMAN, L’AFGANISTAN I L’OBLIT

“Koeman, l’Afganistan i l’oblit”
(ORIOL IBÁÑEZ )
Sempre m’ha fascinat la facilitat que tenim per un dia, informativament, no poder parlar més que d’un tema fins a l’extenuació i des de tots els prismes i l’endemà l’oblidem del tot i no siguem capaços ni de recordar-ne el protagonista. Si això ho ajuntem amb la capacitat que tenim d’oblidar el passat més recent realment tenim un còctel ben perillós.

Un dels darrers casos d’aquest fets l’hem viscut amb l’entrenador del primer equip masculí del Barça de futbol. Fins arribar a la banqueta blaugrana Koeman significava alegria, il·lusió. La primera copa d’Europa del club després de gairebé cent anys d’història. Es diu aviat. Semblava que el seu fitxatge era una jugada segura per Bartomeu, un president en el punt de mira. Qui es queixaria d’un entrenador que era un símbol del club amb ampli consens de totes les famílies blaugranes?

Tanmateix la seva etapa com a entrenador no serà recordada precisament pels èxits esportius. Sobresortiran fets que no tenen res a veure amb ell: la definitiva sortida de Messi després de l’intent fallit l’estiu anterior i la dimissió de Bartomeu i la conseqüent elecció de Laporta. I més estrictament relacionat amb la seva gestió els resultats decebedors i excuses de mal pagador, potser amb una base certa: la impossibilitat de fitxar provoca que l’equip no tingui capacitat de competició. Amb les peces que hi ha no hi ha més opcions, com en alguna ocasió va deixar anar.

Mals resultats rere mals resultats porten finalment a la destitució. Amb una prèvia clamorosa, la derrota davant de l’etern rival, el Real Madrid. I un cop acabat aquest partit vam veure les lamentables imatges d’aficionats esperant la sortida dels jugadors i perseguint i colpejant el cotxe de Koeman i escridassant-lo. Unes imatges llastimoses. I és que del cel a l’infern molt sovint hi ha ben poca distància. I sobretot molt poca memòria. Durant aquells dies només un protagonista a totes les tertúlies, programes esportius, televisions, diaris i ràdios: Koeman, Koeman i Koeman, identificat com a responsable de tots els mals. Wembley quedava lluny. I un cop despatxat tot va acabar. L’equip i les seves mancances seguien sent les mateixes però l’holandès ja havia desaparegut del mapa i de la boca de tots aquells que fins llavors no se’n podien separar. Ara era el torn de Xavi. I res més.

L’exemple és esportiu però passa en tots els àmbits de la vida. L’altre dia a Twitter (sí, també hi ha coses interessants però darrerament queden molt amagades) una persona difonia una imatge en què es veien les reaccions sobre Afganistan en aquesta aplicació. Òbviament, durant la segona quinzena d’agost un gran pic: tothom ho sabia tot de l’Afganistan, dels talibans i de tot el que provocaria la seva arribada. Just després el desert: ja ningú no parla del país asiàtic. De nou oblidat. Tots aquells ara han trobat una altra taronja per esprémer. Fins que aparegui la següent i aquella, tot i que encara pugui donar suc, es podreixi totalment oblidada en un racó.
Informa:RACOCATALA.CAT (23-XI-2021)

47 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: