L’ “ESTABLISHMENT ” EMPRESARIAL PRESSIONA PER EVITAR UN GOVERN INDEPENDENTISTA

( GEMMA AGUILERA )

L’anomenada ‘operació Illa’, impulsada per l’Estat i avalada pels poders econòmics i mediàtics tant de Catalunya com de Madrid, va donar una victòria insuficient al PSC davant dels resultats històrics del bloc independentista. Amb 74 escons i gairebé el 52% dels vots, ERC, JxCAT i la CUP poden garantir la majoria tant al Govern com al Parlament i blindar les institucions catalanes d’una aritmètica del bloc del 155. I de fet, les negociacions avancen en aquest sentit. Amb la porta tancada a un tripartit entre ERC, el PSC i els Comuns, l’opció d’un bipartit entre ERC i els Comuns amb el suport extern del partit d’Illa és cada vegada més remota, igual que el Govern del 3 d’octubre que proposava ERC. Alhora, el pacte independentista pren força a cada reunió que se celebra. La fórmula d’un bipartit liderat per ERC i amb una JxCAT forta, i un Parlament presidit pels junters però amb la CUP a la Mesa, compromesa amb la institució i amb un pacte d’estabilitat per al Govern –que alhora deixi un cert marge als cupaires per collar l’executiu en matèria social i nacional- pren força.

El PSC, el partit d’ordre per als empresaris

Davant d’aquesta possibilitat, l’establishment empresarial ha decidit prendre part activa i pressionar per forçar un canvi de rumb de les negociacions i empènyer ERC a pactar una tercera via, “la repoblació del centre polític” segons els empresaris, que permeti col·locar el PSC –i els Comuns, necessaris per a l’aritmètica d’un tripartit– a la Generalitat. I els aldarulls dels darrers dies als carrers de Catalunya arran de l’empresonament del raper Pablo Hasél han servit com a pretext per acumular forces contra un govern independentista per part de les principals patronals del país i lobbys econòmics, que aquest dijous celebren un acte a l’estació del Nord de Barcelona amb la lectura del manifest ‘Ja n’hi ha prou, centrem-nos en la recuperació’, de denúncia del vandalisme al carrer dels darrers dies. Ara bé, no és només serà un acte de rebuig a la violència al carrer, sinó que, com va apuntat el Cercle d’Economia en un comunicat, és una acusació en tota regla als partits que “per acció o per omissió, han legitimat el vandalisme”. El missatge és clar, si JxCAT i ERC negocien un govern, necessiten el partit que té la clau, la CUP, un partit que l’empresariat veu com el gran en enemic a batre –no hi ha hagut cap pronunciament públic contra l’extrema dreta de Vox– i el qual consideren que legitima la violència al carrer.
L’independentisme no pot ser bon gestor?

La suposada passivitat del Govern davant del vandalisme és, per als empresaris, la gota que fa vessar el got i que evidencia que el país ha de centrar-se exclusivament a gestionar la reconstrucció post-pandèmia. Un altre missatge: l’independentisme no està capacitat per gestionar la crisi econòmica i sanitària perquè està més pendent del Procés i de la confrontació amb l’Estat. Un missatge calcat al que han defensat els partits del 155, i també els Comuns, els darrers mesos i durant la campanya electoral. De manera que els aldarulls provocats per un reducte de radicals identificats pels Mossos, que no tenen res a veure amb l’independentisme, són el pretext per mostrar als ciutadans la necessitat d’un executiu d’ordre pilotat pel PSC i ERC. O el que és el mateix, un govern on no hi hagi ni Junts per Catalunya ni la CUP.

De fet, l’acte reivindicatiu dels empresaris contra la violència al carrer i per exigir un govern que prioritzi la recuperació, que impulsen Foment del Treball i Pimec, compta ja amb el suport de més de 200 empreses, associacions, i col·legis professionals. El manifest critica “la paràlisi del Govern davant dels darrers esdeveniments” i defensa el paper dels cossos de seguretat, reclamant un executiu català “estable que prioritzi la recuperació econòmica”, i el rubriquen també el Círculo Ecuestre, el Cercle d’Economia, el RACC, el col·legi d’Advocats de Barcelona i el d’Economistes, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Femcat o l’Associació Espanyola de Directius, però també empreses rellevants com Cirsa, Cellnex, Abgar i Epson. També el gremi d’Hotelers i diverses entitats de comerç de Barcelona.
La Cambra de Comerç de Barcelona, sí però no

I a darrera hora, la Cambra de Comerç de Barcelona, que s’ha trobat entre l’espasa i la paret en rebre la invitació dels impulsors. De fet, l’oposició interna de la Cambra, on hi ha majoria de la candidatura independentista Eines de País, ja es va veure involucrada en un intent de desprestigiar la institució quan va intentar que la Cambra condemnés els aldarulls amb un manifest propi, però el comitè executiu s’hi va negar perquè ja havia signat el manifest conjunt amb les 13 cambres del país. Aleshores, l’oposició va vulnerar el secret dels plenaris i va filtrar a La Vanguardia la suposada negativa de la Cambra a condemnar els aldarulls. En declaracions a El Món, la institució va desmentir aquest extrem. Finalment, el comitè executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona ha pres una decisió que posa de manifest el debat intern generat i que aquest acte no és simplement per denunciar els aldarulls i la suposada passivitat del Govern. La presidenta de la Cambra, Mònica Roca, assistirà a l’acte, tal com ha pogut confirmar aquest diari. No fer-ho significava quedar al marge d’una acció que aplega el gruix de les entitats empresarials del país, i donaria peu a posar en marxa una campanya contra la Cambra. Però fer-ho també implica donar suport a un missatge clarament esbiaixat i amb motivacions polítiques que tenen més a veure amb la intenció d’impedir un govern independentista que no pas en l’ordre públic durant unes protestes puntuals o en la seva suposada incapacitat de gestionar la reconstrucció del país post-Covid. Ara bé, la Cambra, segons ha pogut saber El Món, no decidirà fins demà si s’adhereix al manifest.

Si aquest acte reivindicatiu és el més potent i vistós d’aquesta pressió per evitar un govern independentista, quan falten pocs dies perquè s’hagi de constituir el nou Parlament hi ha hagut altres moviments després del 14F que van en aquesta direcció de pressió. Més subtil, però evident. Tres dies després dels comicis, Naturgy, Abertis i Hotels Catalonia deixaven buit el seu seient de plata al plenari de la Cambra de Comerç de Barcelona, on hi ha majoria independentista i on les grans empreses han perdut el control.

Per altra banda, les eleccions a Pimec el 23 de febrer. El poder establert a la patronal va fer mans i mànigues per impedir que cap candidatura alternativa pogués concórrer a les primeres eleccions en un quart de segle en condicions d’igualtat. Amb unes eleccions convocades amb només deu de marge dies, Eines Pimec, la candidatura que tenia el suport de l’ANC i d’Eines de País, no va poder fer res davant de l’establishment de la patronal. Sense accés al cens de la patronal i amb diverses irregularitats denunciades per la candidatura, Pere Barrios va perdre. Antoni Cañete lidera ara la patronal com a delfí que ha rellevat Josep González, amb el suport del 81% dels vots. I no només això, sinó que s’envia el missatge que una cosa és intentar arribar a institucions públiques, com la Cambra de Comerç, i una altra, una entitat privada com és una patronal, on hi ha molts interessos privats en joc.

I tot plegat amanit amb una ofensiva mediàtica potent, en què diversos dirigents empresarials envien missatges sobre la preocupació del teixit empresarial per la suposada passivitat del Govern en la gestió de la crisi econòmica derivada de la pandèmia i el perill que suposaria un nou executiu suportat per la CUP, que consideren un partit legitimador de la violència al carrer. Sigui com sigui, l’establishment empresarial ha posat tota la carn a la graella per intentar impedir el que cada vegada sembla més proper.
Informa:ELMON.CAT (3-3-2121)

131 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: