“Què és la República Digital? ”
( VÍCTOR ALEXANDRE )
Aquest estiu he llegit el llibre «El 5è poder. La República Digital a les teves mans» (La Campana, 2020), de Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat, i m’ha semblat altament interessant, perquè parla de les regles d’una realitat que potser a algunes persones els pot semblar futura però que, tanmateix, ja és aquí.
Una de les coses que més m’han agradat és la planera humanitat que respira el text gràcies al fet que tots els capítols estan narrats des de la perspectiva d’una jornada quotidiana de Puigneró així com el caràcter indestriable que tenen amb la vida digital bona part de les seves activitats. Això és així perquè l’autor no ens canta les excel·lències d’aquest univers, simplement ens mostra la força i la incidència que té en el nostre dia a dia i el ventall de possibilitats que s’obre en tots els camps socials o individuals, també en el polític. La negativa a investir telemàticament el president Puigdemont, el 2018, per exemple, resulta tan ridícula avui que reserva un lloc ben galdós en la història als qui ho van impedir.
Permeteu-me que reculli aquí algunes de les reflexions del llibre:
«L’ordinador més potent del món vint anys enrere avui el portem a la butxaca. Però el que ha fet que el mòbil sigui realment transformador és internet, ja que el converteix en un ‘telèfon intel·ligent’, un smartphone: el món a les nostres mans.»
«Actualment, Facebook té vora dos mil cinc-cents milions d’usuaris actius, la suma de les poblacions de la Xina i l’Índia. Avui, és possible que Facebook –però també Google, Amazon, Microsoft o Apple– conegui millor els seus usuaris que un Estat els seus ciutadans.»
«L’Estat espanyol, la premsa de Madrid i les elits intel·lectuals ‘progres’ espanyoles van posar tants pals a les rodes com van poder [al domini .cat]; asseguraven que Catalunya no tindria mai un domini a internet perquè anava contra el progrés natural del món. […] Crec que ha estat un dels assoliments nacionals més importants dels darrers tres segles.» [Per cert –això ho dic jo, no Jordi Puigneró–, caldria que els independentistes que encara fan servir el domini .es en els seus webs o en les seves adreces electròniques s’ho facin mirar].
«El català és la vuitena llengua al món en penetració a internet i està per davant del francès, l’italià, l’alemany i el castellà. De les 6.900 llengües que aproximadament hi ha al món, el català és la 19a en nombre de pàgines per parlant. Ocupem la 20a posició en nombre d’articles a la Viquipèdia (i la primera en nombre d’articles de qualitat), és la 19a llengua més utilitzada a Twitter, i la 8a als blogs.»
«El Govern espanyol ha aprovat [un decret] per, en paraules del seu president, “aturar la República Digital Catalana”. […] És un decret exprés per intervenir comunicacions i tancar internet sense ordre judicial, i per prohibir que les administracions públiques (amb l’excepció de l’Administración General del Estado) puguin desenvolupar projectes en tecnologies digitals de registre distribuït. […] Amb aquest decret aprovat sense debat parlamentari, sense possibilitat d’esmenes i en campanya electoral, el Govern espanyol s’ha autoproclamat jutge i part: a partir de supòsits generals (de seguretat, d’ordre públic, d’afectació de l’economia), pot decidir, sense el permís de cap jutge, intervenir comunicacions, tancar webs i apps i fins i tot tallar internet. No és cap exageració, a Espanya això ara és llei. Com a Turquia. Com a la Xina. O com a l’Iran.»
«…el quiròfan era a l’Hospital Clínic de Barcelona, on es realitzava una operació gastrointestinal complexa, i el cap de servei de cirurgia gastrointestinal de l’Hospital Clínic monitoritzava i dirigia l’operació a uns quants quilòmetres de distància des del Mobile World Congress a la Fira de Barcelona en temps real. Va ser un èxit. Això va demostrar que un metge ja pot participar a distància d’una operació o fins i tot operar ell mateix un pacient que està en un quiròfan a l’altra punta del món. […] Un projecte del Govern de Catalunya també preveia que l’ambulància pogués avisar els semàfors intel·ligents perquè li anessin obrint pas o que el conductor rebés en temps real els esdeveniments que podien provocar un canvi de ruta.»
Un dels capítols més divertits del llibre és el que explica els moviments de l’Estat espanyol per prohibir que Catalunya pogués votar l’U d’Octubre, incloent-hi l’atac i els escorcolls al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), així com el desconcert i la ràbia que aquest Estat va experimentar en veure’s impotent per impedir-ho. Un petit extracte: «Antonio, ¡que están votando, coño!” […] Treien foc pels queixals. Com podia ser que la gent estigués votant si havien ocupat el CTTI, havien tancat apps i webs i havien tallat internet en els punts de votació? […] Un autèntic setge digital. Però no ho van aconseguir. Va ser una victòria en tota regla de Catalunya. […] Era la impotència i la humiliació que havien patit a mans de la ciutadania. Una ciutadania organitzada i apoderada digitalment. Aquell dia el món digital va vèncer el món físic.»
Amb relació a la República Digital, Puigneró diu: «Val més dependre d’una tecnologia neutra i homologada internacionalment que d’un poder espanyol. […] ‘República Digital’ no és res més que un concepte. Un poderós concepte per anomenar una idea i un projecte de país de futur i amb futur. És la constatació que hi ha una immensa porta oberta que ningú no pot tancar ni coartar. És el símptoma de canvi d’era. Estem vivint l’avantsala de la reestructuració dels equilibris de poder, el naixement d’una nova societat, d’una nova economia i d’una nova geopolítica.»
Recomano la lectura d’aquest llibre, «El 5è poder. La República Digital a les teves mans», perquè ajuda el lector a reflexionar sobre les immenses possibilitats que s’obren a una societat catalana digitalment apoderada. I si algú en dubta, n’hi ha prou que es faci aquesta pregunta: si això de la República Digital és una collonada, per què l’Estat espanyol –especialment el govern del PSOE-Podemos–, la persegueix, fa decrets per prohibir-la i té l’objectiu d’anorrear-la? Que gaudiu amb la la lectura.
Informa:RACOCATALA:(18-9-2020)
