Ni l’aplicació del 155, ni el trasllat de seus socials d’empreses, ni la retirada de dipòsits que va seguir a l’1-O van tenir un impacte real apreciable sobre el funcionament de l’economia catalana. Un informe de la comissió d’economia catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) remarca que les conseqüències dels moviments de l’Estat per escanyar i espantar l’independentisme van ser, vistes amb la perspectiva del pas del temps, “inapreciables o pràcticament nul·les”.

Un dels aspectes analitzats més a fons va ser la retirada de dipòsits dels bancs catalans feta per entitats públiques i clients privats. Malgrat que inicialment es va parlar de xifres més importants, amb les dades oficials del Banc d’Espanya a la mà, la fuita s’ha quantificat en 30.000 milions d’euros, que “un cop compensada la fluctuació estacional va baixar a 25.000 i un any després l’efecte encara va baixar fins als 17.000 MEUR”, explica Albert Carreras, coordinador de les conclusions del treball. Es calcula que una tercera part dels fons retirats corresponien a entitats públiques espanyoles i no es pot saber quina part dels fons particulars han tornat. En tot cas, un any després, la quota catalana respecte al global de dipòsits a Espanya no havia variat. Amb tot, els especialistes admeten que sí que hi va haver “risc real” per a les entitats financeres per una possible “reacció de retirada en cadena”.

L’informe dels economistes catalans també sosté que l’impacte de l’1-O en el mercat de capitals i del deute no només va ser petit, sinó fins i tot menor del que va tenir el maig del 2018 la incertesa derivada de la moció de censura contra Rajoy. Si en el primer cas la prima de risc dels bons catalans va pujar de 450 a 470, en el segon va créixer de 65 a 130, molt més tant en termes absoluts com relatius. Els experts, però, no poden diferenciar si la manca d’impacte “va ser perquè els mercats no veien risc en la independència o bé perquè no consideraven creïble una DUI efectiva”.